Cofidis, 23 anys després...

Tot va començar fa 23 anys en un matí fred, gairebé gèlid, als afores de la ciutat francesa de Lilla. En aquell temps, la companyia Cofidis (l’única firma que perdura com a marca patrocinadora dues dècades després al món del ciclisme) llançava a les carreteres el que podia considerar-se com el primer equip globalitzat, una cosa ara normal. Eren francesos, i al contrari que la resta de conjunts del país que només confiaven en els corredors locals, ells van apostar també per ciclistes italians, polonesos, britànics, nord-americans, espanyols, luxemburguesos, suïssos i belgues.

Han passat 23 anys. A València llueix el sol. Ja no hi són ni Tony Rominger, ni Mauricio Fondriest, les primeres figures del vell Cofidis. Ara els nois desfilen també en diversos idiomes. De Mota del Cuervo, Cuenca, venen els germans Jesús i José Herrada; de Marbella, Luis Ángel Maté, que tots anomenen 'El Linx d’Andalusia'. I amb ells un colombià que vol brillar als cims amb nom naturalista, Darwin Atapuma; sense oblidar un francès que liderarà l’equipal Tour per provar de dominar les arribades massives, Nacer Bouhanni, el velocista que de petit volia ser boxejador.

A València comença la nova etapa del Cofidis, el mateix equip que, quan va néixer, va contractar un jove nord-americà amb un gran horitzó, que havia sigut campió del món a Oslo per davant de Miguel Induráin i que es deia Lance Armstrong. Va passar el 1996. Al cap de pocs dies de la firma, el ciclista que després va guanyar i no va guanyar set Tours, comunicava que patia un càncer amb metàstasi.

Fa 23 anys, en el solemne naixement del Cofidis, Armstrong es va presentar tan prim que era impossible desmentir que estigués malalt, i sense un cabell al cos a causa del tractament amb quimioteràpia. Quan es va despullar per posar-se l’uniforme de l’equip tots van quedar impactats. Armstrong mostrava les cicatrius de les operacions i, malgrat estar gairebé sota zero, va voler sortir a rodar 60 quilòmetres amb la resta de companys. Va arribar al Cofidis acompanyat de Frankie Andreu, en aquell temps el seu millor amic i anys més tard el primer que el va assenyalar angoixat per les pràctiques dopants.

Notícies relacionades

Innocents mentre...

Els Mossos i l’Espanyol acorden la seguretat del derbi

Aquest dijous l’equip ha començat un nou any ciclista de la mà de Cédric Vasseur, com a mànager general, curiosament un exgregari d’Armstrong  en els anys de glòria de l’US Postal. Encara es recorda l’esbroncada que es va emportar el texà a la sortida de Dunkerque (Tour 2001) perquè el seu equip no havia convocat Vasseur, veí i ídol de la zona, per a la ronda francesa.

Quan el Cofidis 1997 es va presentar davant la societat ciclista el cap no era cap altre que Cyrille Guimard. Van fer llavors la pràctica habitual anys més tard al món del futbol. Per construir l’equip van fitxar una estrella a la banqueta, al tècnic que havia conduït Bernard Hinault cap a la victòria en quatre dels cinc Tours que va guanyar, en dues Vueltas i dos Giros. El mateix que va debutar com a director en la victòria de Lucien van Impe a París (1976) i el que va descobrir i va acompanyar a Laurent Fignon, el ciclista rebel de París, en els seus dos triomfs als Camps Elisis (1983 i 1984).