La xifra de les àrbitres es dispara a Espanya per sobre dels insults masclistes

Ainara Acevedo, Ylenia Sánchez i Matilde Esteves van arbitrar a finals de novembre el Partit per la Igualtat a Sant Cugat. Aquest singular duel, en el qual van participar dos equips mixtos del club vallesà, va comptar també amb l’exnedadora Gemma Mengual, que va llegir un contundent manifest de rebuig del masclisme i a favor de la igualtat de gènere, reivindicacions que recolza el col·lectiu arbitral femení. No hi havia hagut mai tantes àrbitres a Espanya com ara. La federació les recolza i la Lliga viu el seu millor moment, però queda molt camí per recórrer a ple ‘boom’.

Aquest mateix trio arbitral present a Sant Cugat va fer història setmanes abans. El partit de Tercera Divisió entre el San Cristóbal de Terrassa i la Llagostera es va convertir en el primer dirigit íntegrament per dones. La cita va quedar entelada pelslamentables insults masclistes que van arribar de les grades. "Ves-te’n a fregar" , "¿Qui se l’emporta al llit de l’equip? ¿Us l’emporteu tots?" van ser els més rellevants. El club local va retirar el carnet de soci a l’infractor més gran prohibint-li l’entrada al Municipal de Ca n’Anglada per sempre.

Respecte i sacrifici

Ainara, l’àrbitra principal d’aquest duel, va ser la primera noia de la federació catalana que va obtenir la distinció internacional de la FIFA. La va aconseguir el febrer d’aquest any. En la seva trajectòria ha patit tota mena d’improperis, també per part de dones, però no li va agradar el tracte "sensacionalista i morbós" que se li va donar al tema en algunes televisions, asseguren des de la federació catalana. Prefereix distanciar-se durant un temps dels focus. Només demana respecte i que l’atenció se centri en el sacrifici que comporta aquesta activitat.

Fa dos anys, Marta Galego va aturar el partit de Segona Catalana entre el Valls i el Cambrils UnióMarta Galego a l’escoltar des de la grada el clàssic "Ves-te’n a rentar els plats". El seguidor va ser expulsat pel seu crit sexista. Aquest diari va assistir el novembre a un partit contra l’Amposta al mateix lloc i amb la mateixa col·legiada. No hi va haver incidents. El "molt bé àrbitra!" va ser el crit més habitual. També hi va ajudar un gol local en el minut 1. Aquell mateix cap de setmana, aquest diari també va acudir al Mollet-Sant Andreu Atlètic amb Cecilia Muñoz de trenzilla. Tampoc hi va haver insults.

Dos canvis vitals

Continuen donant-se casos greus, però alguna cosa s’ha avançat en l’educació del públic, amb menció especial per a algunes campanyes positives com 'Zero insults a la grada'. Les àrbitres de Primera també es van unir fa uns dies per fer el llançament d’un vídeo contra la violència masclista. A l’espot, en el qual es veu una pancarta amb la frase 'Tu decideixes el final’, es recollien els comentaris negatius que solen escoltar en els partits i apostaven per la dignitat del treball arbitral "independentment del gènere de qui l’exerceixi".

Ningú com a Marisa Villa, responsable de l’àmbit femení en el Comitè Tècnic d’Àrbitres, coneix l’evolució d’aquest sector. "El que més ha canviat són dues coses: en primer lloc, que ja no s’estranya ningú per veure una dona jugant o arbitrant un partit de futbol, i segon, la col·legiada ja no se sent sola. Quan jo vaig començar el 1995 no hi havia cap àrbitra en la meva delegació castellanomanxega. Ara n’hi ha 700 a tot Espanya. La societat ja entén que la dona forma part del futbol", explica en una xerrada amb EL PERIÓDICO.

Tasca valorada

Marisa és una enciclopèdia arbitral. Va ser la primera dona assistent en Primera Divisió i va participar en tres JOCS OLÍMPICS (2004, 2008, 2012). "A mi m’agradava el futbol des de petita i vaig entrar en aquest món. Avui hi ha més informació, xarxes socials... Qualsevol noia sap que pot dedicar-se a això. És ara quan se li dona importància de veritat a la nostra tasca", reflexiona Vila, que va estar en el Mundial sub-17 de l’Uruguai com a informadora-observadora de la FIFA.

L’exassistenta es fixa en Alemanya, França, Anglaterra i els països nòrdics com models per continuar creixent i adopta una actitud rebel quan se la requereix pel masclisme. "No ens agrada que ens facin sortir en els mitjans pels insults masclistes. No t’insulten per ser dona, t’insulten per ser àrbitre. ¿Per què destaquen els improperis a una dona si també els reben els homes? Quan ets al camp realment t’és igual. No ens fan mal. Seria notícia si només insultessin la dona. Segons la meva opinió, això ens debilita perquè sembla que ens estem queixant".

Creixement espectacular

La seva opinió la comparteixen altres col·legiades. "No vull parlar d’insults, masclisme o faltes de respecte. Amb el temps t’adones de per on van els trets. Tant jo com les meves companyes hem parlat molt d’això i la normalitat és que no sigui notícia", explica una àrbitra d’àmplia experiència en l’elit. Millor centrar-se en el que considera més rellevant: l’auge de les col·legiades i les diferències salarials amb els homes.

El nombre de les àrbitres s’ha multiplicat per 18 en els últims 20 anys, però el creixement més espectacular s’ha produït en els últims temps. El 2013 n’hi havia unes 350 de col·legiades a Espanya, la meitat que ara. A començaments de segle hi havia una àrbitra a Segona B i tres a Tercera.

En l’actualitat hi ha nou àrbitres a Tercera, sis assistentes a Segona B i dues a Segona. A més, la Primera femenina és feu de les dones (22 àrbitres i 22 assistentes). Fins fa cinc anys el 100% eren homes. A Catalunya, mentrestant, hi ha actualment 93 àrbitres i 25 fent un curs per iniciar la seva tasca al gener, el doble que fa una dècada.

Alta exigència

"La nostra reivindicació principal és que a les àrbitres de la Primera Divisió femenina se’ns consideri professionals, com als àrbitres de Primera i Segona A. Tenim un alt nivell d’exigència, tant físicament com de disponibilitat horària. Cal fer veritables sacrificis, canvis de torn o faltar a classes per poder arbitrar", en reclama una altra de col·legiada.

Les xifres fredes li donen la raó. Un àrbitre de Primera té un cost mitjà de 296.000 euros bruts anuals per a la Lliga. L’elit compta amb un sou mensual fix i 3.700 euros per partit arbitrat. Una àrbitra de la màxima divisió femenina no té fix mensual i cobra només per partit (167 euros bruts, igual que un àrbitre de Segona B). Amb una mitjana de 15 partits anuals i estalviant alguna cosa amb les dietes, els seus ingressos poden arribar amb fortuna als 3.000 euros anuals. En resum, un àrbitre de Primera cobra en un partit el mateix que una noia en tot l’any a la Lliga femenina.

¿Desigualtat o proporció?

Des del comitè rebutgen aquesta hipotètica desigualtat i prefereixen parlar d’una "proporció respecte a la repercussió del futbol i el seu seguiment". És evident que els partits masculins generen molts més ingressos, la qual cosa també es tradueix en millors sous per als àrbitres.

En temes de formació, el camí dels nois i noies ve a ser la mateixa en l’arbitratge, amb un plus de més exigència en les proves físiques per als homes, que també tenen les seves queixes. Consideren injust que ells no puguin arbitrar partits de dones (elles sí que poden dirigir partits de nois) i veuen més difícil progressar i ascendir categories que en el cas de les noies.

Progressió imparable

Notícies relacionades

Vídeo de les àrbitres contra la violència masclista: "Tu decideixes el final"

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

"Vull creure que homes i dones tenim el mateix tracte per part de la federació. Nosaltres som menys i potser és més fàcil recordar a 10 noies que a 300 nois. Per això és normal que estiguin més atents a nosaltres”, explica Olatz Rivera, àrbitra de la Primera Divisió femenina.

"És impossible viure de l’arbitratge. Jo tinc la meva feina i vaig tirant amb això. Els caps de setmana em dedico a arbitrar. Ho tinc com un plus" (Olatz Rivera, àrbitra de la Primera Divisió femenina)

La col·legiada basca considera que la progressió és imparable i que en "tres o quatre temporades es veuran noies a dalt de tot". Ara per ara toca tenir paciència. "És impossible viure de l’arbitratge. Jo tinc la meva feina i vaig tirant amb això. Els caps de setmana em dedico a arbitrar. Ho tinc com un plus", conclou Olatz.