La pilota basca com a objecte: una fita del disseny

El tac d’una pilota basca mostra un nucli fet de fusta de faig, embolicat en centenars de metres de fil de llana d’ovella i en una pell d’animal. L’embolcall són dos vuits cosits que constitueixen una esfera perfecta. "Una fita del disseny", adverteix Xabier Landa, savi en cultura etnogràfica. Els anglesos van preferir els rombes i els triangles per arrodonir la tripa de les pilotes.

La pilota ressona encara avui al frontó del Club Natació Barcelona. Molts segles enrere, l’espetec contra la mà dels pilotaris sobrevolava el bel dels xais que pastaven pel Quinta Real, muntanya del Baztán, al cor d’Euskal Herria. El joc de la pilota basca ve de la cultura megaliticopastoril, arrelada en la mitologia basca. Es disputava en zones dolmèniques. Amb el pas dels segles, la seva pràctica va baixar de les muntanyes per instal·lar-se als pobles. Els frontons es construïen al costat de l’església mantenint l’origen religiós.

Avui dia, la fabricació de pilotes s’ha industrialitzat. Les primeres es feien amb fil de llana d’ovella latxa i pell de gos. ¿De gos? Sí, són animals que transpiren per la llengua i no per la pell; així, sense porus, la pilota durava més, aclareix Landa. Les d’ara són de pell de vedell. I en una altra època llunyana es feien amb la de xai.

Un trinquet a Buckingham

El joc de la pilota en les seves diferents variants es va disputar a Londres i París. El palau de Buckingham conserva un trinquet al seu interior, igual com la galeria del Jeu de Paume, al costat del Sena. Al trinquet parisenc es jugava a paschaka, en la qual els jugadors esgrimien una espècie de raqueta. Aquesta modalitat que practicaven nobles i reis va esdevenir el tennis d’avui.

Notícies relacionades

La defensa més criticada: el Barça és el menys golejat de la Lliga

Simeone persegueix la seva obsessió de ser el Moisès de l’Atlètic

La pilota era un esport molt popular, va solcar els continents i va arribar fins a Manila (les Filipines) i Shangai (la Xina), en les seves diverses modalitats i les fortunes mogudes en les apostes. A Barcelona va viure anys daurats en la primera meitat del segle XX. Després, el futbol ho va arrasar tot.

Karlos Arguiñano diferencia el frontó de l’estadi de futbol pels seus seguidors. "A la pilota no hi ha baralles de 'hooligans', res de violència. És un esport tranquil, pacífic", afirma. Que sàpiga el cuiner empresari pelotazale que almenys consta un mort en un partit. A finals del segle XIX, un famós pilotari d’Alduides (França) va matar d’un cop de pilota un gendarme que abusava de l’uniforme i la pistola, adverteix Landa.