Messi i els seus companys desfermen la bogeria a l'Argentina

“Agraeixo a Déu aquesta alegria i els agraeixo a vostès aquesta bogeria bonica que tenen en cada partit. No hi ha res més maco que ser argentí en els moments bons i els dolents”, va escriure Leo Messi en el seu compte d’Instagram després del miracle de la classificació i la resposta a punt deliri dels milers de seguidors que van omplir a vessar l’estadi de Sant Petersburg.

 

‘Ser’ argentí és patir amb un deix de pessimisme existencial i canviar aquesta sensació de desconsol pel plaer carnavalesc si la selecció manté la flama de les il·lusions. "Estem vius", van dir tots a Rússia i a l’Argentina. Enrere o en suspens van quedar les malediccions. El fel de la derrota va deixar pas a les mels del triomf. Milions d’argentins, entre els quals, els jugadors, van cantar, una altra vegada, que tornaran a ser campions, com el 1986.L’art de la injúria que va precedir el partit contra Nigèria no trobava lloc al vespre i la nit de Buenos Aires on, l’endemà d’una vaga general que promet més conflictes socials, només el futbol calmava les ferides i amargors. Això també té a veure amb el fet de ‘ser’ argentí: descarregar la ira sense pietat per després no reconèixer-se en l’insult o la invectiva. Per això, Messi va tornar a ser Déu, tot i que si perd contra França els botxins l’estaran esperant amagats amb la foguera encesa.

"I Messi va triar una nit de sol per despertar-se", va dir ‘La Nación’. I Éver Banega, vilipendiat fa pocs dies, també es va vestir d’heroi als ulls d’un país. El capità de l’‘albiceleste’ va agrair les mostres d’amor, una altra vegada incondicional –demà no se sap mai–, però tampoc va oblidar que ell i els seus companys van ser crucificats després de la derrota contra els croats. "Això és per a la gent que no es va deixar omplir el cap amb estupidesses", va dir Leo i molts van entendre que el dard anava dirigit contra la minoria intensa de predicadors mediàtics que, des dels seus púlpits als estudis de la televisió i les ràdios, van demanar que rodessin caps, fins i tot el de Messi. 

Va tornar el cant que porta en la lletra una promesa. "Que de la mano de Leo Messi todos la vuelta vamos a dar". I així ho van sentir també de manera genuïna milions d’aficionats. "Ningú més que Messi mereixia aquest triomf. Ningú més que Messi mereixia que el Mundial no s’acabés avui", va assenyalar ‘Olé’ i semblava parlar per aquesta mateixa multitud.

Canvis d’opinions

"Jo no he mai perdut la fe en l’equip. Sempre he cregut en l’orgull del futbolista argentí i aquesta qualitat apareix en aquestes situacions. Aquest és un grup que ha arribat a tres finals", va recordar Carlos Bianchi, infal·lible golejador i l’entrenador amb més títols obtinguts en la història del futbol argentí. Els penedits van fer seves aquestes mateixes paraules. "Jo no he perdut mai la fe". Si fins fa una setmana haver perdut tres finals era una marca vergonyós, en les vigílies del xoc amb França és considerat una virtut, signe de perícia i experiència.

‘Ser’ argentí és, a més, sobreactuar les emocions. El que va fer Diego Maradona a la llotja de l’estadi de Sant Petersburg –els balls, gesticulacions, lloances, crits, mofes–, es va repetir, d’una manera o una altra, en milers de bars i cases, allà on un televisor estava encès i s’havien reunit homes i dones per seguir el partit. O el mateix Jorge Sampaoli, histriònic professional a més d’entrenador. Quan Sampaoli va aparèixer en la roda de premsa amb Messi, les històries dels seus desacords i cop d’estat es van dissoldre per art de màgia.

Els ‘papers de Panamà’

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

Mentre Leo contestava a les preguntes i l’entrenador una altra vegada s’enfonsava en la mel de l’elogi cap al seu principal jugador, a Buenos Aires no podia faltar el fet ombrívol o sospitós. Un tal Fernando Míguez, en nom d’una ignota Fundació per la Pau i el Canvi Climàtic, presentava una denúncia als tribunals contra Messi i el seu pare per presumpte banqueig d’actius vinculats amb els ‘papers de Panamà’.

Ho va fer pocs dies després que Gianfranco Macri, germà del president Mauricio Macri, reconegués davant del fisc haver utilitzat una de les empreses ‘offshore’ revelades –veritablement– als ‘papers de Panamà’ per entrar al país diners que es va beneficiar d’un blanqueig de capitals decidit pel mateix Govern. Coses que passen enmig del Mundial de les quals és millor no parlar-ne gaire. "No podíem tornar tan ràpid de Rússia perquè no ens espera un món millor", va reconèixer el periodista esportiu Marcelo Palacios a la pantalla de TyC Sports.