Un Mèxic meravellós despulla una grisa Alemanya

La primera gran sorpresa del Mundial de Rússia va arribar la quarta jornada. Alemanya, la vigent campiona, la selecció perfecta que va doblegar Messi a Maracaná i que va ridiculitzar el Brasil fa quatre anys, va estrenar la defensa de la seva estrella amb una rebolcada contra Mèxic (0-1). A l’estadi Lujniki, el mateix que va acollir la inauguració i que allotjarà la final del 15 de juliol, la poderosa selecció de Joachim Löw va patir un dur revés. Li queden els duels contra Suècia i Corea del Sud per recuperar-se, però corre perill.

Les llàgrimes dels entusiastes mexicans que van atapeir l’estadi moscovita eren evidents. Ploraven d’emoció. La seva selecció, sempre generosa i solidària, es va imposar a aquest bloc que semblava indestructible fa quatre anys. Però el futbol no té memòria. El temps avança, i Alemanya, encara que continua sent una excel·lent formació, ha perdut referents d’aquell èxit com Lahm, Schweinsteiger i Klose. Altres de les seves estrelles ronden o són a la trentena. És el cas de Hummels, Boateng, Özil o Müller. La campiona s’ha fet gran, però ningú no hauria d’enterrar-la.

El desafiament de repetir títol, una cosa que no aconsegueix ningú des del Brasil el 1958 i el 1962, s’ha fet costerut per als germànics, que havien guanyat el primer partit els set anteriors mundials i mai havien caigut contra Mèxic. A Moscou es va trencar la ratxa.

El “Canta i no ploris” va retrunyir per tota la capital russa aquest diumenge. ¡Quina afició tan meravellosa que és la mexicana! Més de 40.000 aficionats van acompanyar al Tricolor en el seu debut mundialista. Van connectar bé amb els germànics conformant una festa total de colors i bon rotllo, un exemple del que ha de ser sempre un partit de futbol d’un Mundial.

A la gespa mai es va intimidar el combinat centreamericà. El professor Juan Carlos Osorio va plantejar amb intel·ligència el partit i va trobar una mina al carril dret germànic. El carriler Kimmich, un gran jugador que té la difícil missió de fer oblidar Lahm en la selecció, es va veure desbordat. Müller, més pendent de caure al centre a la recerca del gol que d’ajudar el lateral, tampoc no el va assistir gaire i l’elèctric Hirving Lozano ho va aprofitar a la perfecció. Els centrals alemanys, una mica lents i dubitatius, i un lateral esquerrà nou van completar una defensa fràgil que va viure un martiri amb les pilotes a l’esquena.

A dalt, Löw va apostar per l’esperat, mentre que Kroos i Khedira ocupaven una sala de màquines que va tenir molts problemes per carburar. Els mexicans es van oblidar del rebombori previ a la cita mundialista, inclòs un escàndol sexual que va agitar país, i van jugar amb l’entusiasme de sempre. També amb frescor, el contrari que Alemanya, que es va limitar a buscar el xut llunyà per la seva falta de clarividència.

No s’havia complert ni un minut quan Boateng va haver de creuar-se miraculosament per evitar el gol de Lozano. Després li va tocar a Neuer demostrar que està completament recuperat amb parades davant de Ferrera i Héctor Moreno. També Ochoa, l’estrafolari porter mexicà, va tenir el seu protagonisme en xuts de Werner i Kroos. Més punteria va tenir després Lozano per batre el porter del Bayern. L’extrem del Bayern va retallar de forma magistral davant d’Özil i va causar l’èxtasi a les grades. Els crits de “Chucky, Chucky”, sobrenom amb què es coneix el jugador format al Pachuca, es van sentir fins i tot al continent americà.

Notícies relacionades

El Palma Futsal tritura al Barça (1-5) en la final de la Champions

Norris desarma Verstappen i obté la seva primera victòria en la F1

Alemanya va reaccionar amb una falta al travesser de Kroos tocada també per Ochoa (m. 38), però la campiona estava espessa. Sort va tenir que Mèxic no va saber culminar un claríssim contraatac (m. 58) amb Chicharito i Vela com a protagonistes. L’exjugador del Madrid, sempre millor en la rematada que a l’hora de combinar, va enviar un meló a l’exdavanter de la Real.

Löw va reaccionar amb l’entrada de Reus per Khedira. No va tardar a arribar l’assetjament alemany, però Layún també va poder rematar definitivament la campiona. La festa mexicana es va completar amb l’entrada de l’exblaugrana Rafa Márquez, que va jugar el seu cinquè Mundial, igualant el germànic Matthaus i el seu compatriota Carbajal. Un míssil al pal del jove Brandt, l’últim canvi alemany, va ser l’últim avís d’una campiona que va acabar morint amb Neuer de davanter.