Iago Aspas desperta Espanya contra Tunísia

3

Es llegeix en minuts

Marcos López

Periodista

ver +

Per què confiar en El Periódico

Krasnodar (Enviado especial) 09 de juny del 2018. Actualitzada 10 de juny del 2018 a les 00:04

0 Comentaris

A Espanyala xiulaven, avorrit com estava el públic rus. Avorrit i  enfadat el públic de Krasnodar. Fins que Iago Aspas, un tipus que no entén d’amistosos, va decidir acabar amb tant de tedi. Però el gol va néixer d’una excel·lent passada interior de Busquets aprofitant la cavalcada a l’espai de Diego Costa. Va aguantar i va aguantar el ‘nou’ de l’Atlètic fins que va aparèixer el golejador del Celta per firmar el gol que li donava el triomf a la selecció de Julen Lopetegui. Pobre joc, únic gol, i el tècnic modificant la pell tàctica d’Espanya amb les seves decisions.

Un amistós a menys d’una setmana que arrenqui un Mundial resulta molt inoportú i perillosament temptador. La selecció només va governar el partit en els deu primers minuts fins que Thiago va cometre una imprudència en una passada. Una passada que era una condemna. Condemnat va quedar Odriozola, a qui li va agafar la pilota a l’esquena perquè estava tan desordenat que aquest error els va va despullar a tots. L’error a la rematada de Tunísia va frustrar que aquesta condemna fos encara més gran.

Perilloses pèrdues de pilota

Aquest va ser el senyal que va desactivar el bon inici espanyol. De sobte, la selecció es va desconnectar. I ho va fer de tal manera que va abandonar el partit, sobretot, a la primera meitat quan les pèrdues de pilota (una de Busquets que va acabar amb Odriozola corrent cap enrere sense èxit i una altra d’Isco a la proximitat de l’àrea de De Gea) van convertir en vulnerable Espanya. Ja ni treia el nas a l’àrea tunisiana perquè tant Isco (que va començar d’extrem esquerrà camuflat) com Silva (més enganxat que de costum al lateral dret) estaven allunyats de la pilota, deixant, a més, sol en la tasca defensiva Busi.

Els laterals (Odriozola i Jordi Alba) es projectaven sense cap xarxa de seguretat a l’esquena i Espanya va acabar sense la pilota. Es va apagar per a desesperació de Lopetegui, a qui l’error de Thiago el va fer tocar-se el nus de la corbata, tement-se el pitjor.  Molta passada, però massa passada en curt.

Al regne dels mitja puntes (Silva, Isco, Iniesta, Thiago...) es va detectar que existia poca verticalitat. Al descans, i en comprovar que el seu equip no estava gens fi, Lopetegui va ficar-s’hi. Va treure Thiago i va posar Koke d’escorta de Busquets. Va treure Isco, desaparegut els primers 45 minuts, i va col·locarLucas Vázquez com a extrem dret autèntic, gens fals ni camuflat, cosa que va provocar que Silva marxés a l’esquerra per connectar més amb Iniesta. El tercer i últim canvi portava missatge: Odriozola, agosarat en les seves aventures ofensives, però patint al darrere, deixava lloc a Nacho.

Final amb tres centrals

L'èxit del doble nou

L’equip que pinta Pedri i executa Raphinha

A l’hora de partit, més canvis de Lopetegui, enfadat perquè Espanya no era present a l’àrea tunisiana. Va canviar tota la seva estructura ofensiva. Es va passar del Silva-Rodrigo-Isco al Lucas Vázquez-Diego Costa-Marco Asensio. Del toc a la recerca de la profunditat. Almenys, De Gea no patia tant perquè  Koke i Nacho van solidificar l’estructura defensiva. Als minuts finals, Espanya va jugar amb tres centrals (Ramos per la dreta, Piqué a l’eix i Nacho a l’esquerra), actuant amb dos davanters centres que es van reunir finalment a l’àrea tunisiana: Costa i Iago Aspas. Entre ells es va cuinar el gol que va despertar Espanya.

Així hem narrat el partit en directe: