Bale firma la xilena de la seva vida, però pensa a marxar

Estava enfadat. I tenia raó Gareth Bale, o això creia, perquè assistia a la seva segona final consecutiva de Champions des de la banqueta. Ja li va passar a Cardiff, a casa seva. Li va tornar a passar a Kíev, on ni tan sols va sortir a escalfar-se amb la resta de suplents. El Madrid lamentava les dues ocasions errades per Isco quan Zidane va fer canvis a l’equip. Va entrar Bale i tot va canviar, perquè Karius, l’anònim i jove porter alemany (24 anys), figurarà a partir d’ara entre les celebritats del museu dels horrors de la Champions. No es podrà treure mai l’estigma perquè la dimensió dels seus errors el confinarà a la tortura contínua.

És veritat que Bale, un davanter que mai no ha tingut l’estima del Bernabéu, va firmar abans la xilena de la seva vida. Una xilena imponent. Potser menys plàstica que la de Cristiano Ronaldo a Torí, però aquest vol del gal·lès per caçar una pilota gairebé utòpica el va convertir en una llegenda per al madridisme. L’enuig inicial es va transformar en l’èxtasi quan es va aixecar i va comprovar que la seva xilena no només va despertar l’admiració de Zidane, sinó també del futbol mundial.

Com si fos Bobby Robson el 1996 quan Ronaldo va firmar la jugada de la seva vida per dibuixar un gol ple de pur art, ‘Zizou’ es va posar les mans al cap desbordat pel que acabaven de veure els seus ulls. Idèntic gest al de Sir Bobby, perquè la capacitat de sorpresa que genera el futbol resulta infinita. En la primera pilota que va tocar, Bale va rubricar la xilena de la seva vida. Per la dificultat, pel moment (el partit estava empatat a un) i per la bellesa del vol que va adquirir parentesc ja amb la mitja volea del Zidane jugador que va donar un altre títol europeu al Madrid.

 Però Bale no en tenia prou. L’empipament amb Zidane el va transformar en rebel·lia permanent per dir-li, a la seva manera, és clar, que s’havia equivocat. Va necessitar, per descomptat, la complicitat de Karius, aquest porter a qui primer se li van esquinçar les mans regalant el primer gol a Benzema en una jugada que pertanyerà per sempre al catàleg d’errors increïbles. «És un golàs que marca una època», va explicar després Sergio Ramos, el capità blanc, sorprès com tots perquè aquesta jugada va canviar la final.

«Per descomptat, que estic molt decebut per no haver estat titular, necessito jugar cada setmana» (Bale)

En realitat, la final va canviar amb la lesió de Salah. Hi va haver un abans i un després. L’espatlla esquerra, després de ser empès, precisament per Sergio Ramos, es va trencar. També es va trencar Egipte sencer. I per descomptat, el Liverpool, que va perdre el seu Cristiano particular. L’home que els havia guiat fins a la porta del paradís. A la mitja hora de partit, el Liverpool va quedar orfe, mentre Bale continuava mastegant en silenci el seu malestar.

«Per descomptat que estic molt decebut per no haver estat titular», va comentar el gal·lès a la televisió anglesa, recordant, això sí, que va tenir «un impacte immediat» perquè havia marcat «el gol» de la final. Però aquests dos gols no mitiguen l’enuig de Bale, un jugador amb memòria, conscient que l’han col·locat durant mesos lluny del Bernabéu, mentre Cristiano treia foc pels queixals. Tampoc ell no podia ocultar la ira que sentia per sentir-se desplaçat de l’escenari de la final sent, de nou, suplent. Un suplent cansat de ser suplent. «Necessito jugar cada setmana. No em pot passar el que ha passat aquesta temporada», es va queixar, de nou, Bale.

«M’he de reunir amb el meu agent aquest estiu per discutir sobre el meu futur» (Bale) 

Sembla mentida, però no només Cristiano està pensant a marxar del Madrid. També Bale, l’heroi de Kíev, està en un procés similar, cansat d’esperar que arribi el seu moment. I, justament, quan va aparèixer en un partit que serà recordat pels segles dels segles per la seva xilena, va buscar una porta de sortida del Bernabéu. I sense trigar gaire.  «Vaig tenir una lesió durant cinc o sis setmanes, però després em vaig posar bé. Em reuniré amb el meu agent aquest estiu i discutirem sobre el meu futur».

Enhorabuena madridistas. 4 Champions en 5 años con uno de los mejores Barça de la historia... tenemos que reflexionar en las prioridades.

— Carles Puyol (@Carles5puyol) 26 de mayo de 2018

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Bale va recordar que va estar «sa» durant molt temps, però Zidane no va comptar amb ell. «Aquest gol reinvidica un crac com Gareth», va comentar Ramos. Però el jugador gal·lès pensa molt més a tornar a la Premier, on sí que l’esperen amb els braços oberts, que continuar al Bernabéu. Ni Cristiano, que no va marcar, era feliç. Bale, tampoc. I fins i tot Carles Puyol, l’excapità del Barcelona, va enviar en el seu compte de Twitter un missatge de felicitació: «Enhorabona madridistes. Quatre Champions en cinc anys amb un dels millors Barça de la història.... Hem de reflexionar sobre les prioritats», va assegurar un dels símbols del millor Barça de la història.