Anar al contingut

LLEGENDA DEL FUTBOL

Enrique Castro 'Quini' mor d'un infart

L'exdavanter internacional va tenir l'atac mentre conduïa a prop de casa seva a Gijón

The casket of former Spanish striker Enrique Castro Quini who died of a heart attack on Tuesday aged 68, is seen at the Molinon stadium in Gijon, northern Spain, February 28, 2018. REUTERS/Eloy Alonso

The casket of former Spanish striker Enrique Castro Quini who died of a heart attack on Tuesday aged 68, is seen at the Molinon stadium in Gijon, northern Spain, February 28, 2018. REUTERS/Eloy Alonso / ELOY ALONSO (REUTERS)


Enrique Castro González, el mític Quini, va deixar ahir de ser un exfutbolista per convertir-se en llegenda. L’històric golejador asturià va morir als 68 anys d’un infart que va patir quan conduïa, camí de casa seva al barri de La Calzada, a Gijón, pel carrer de Joan Carles I. En un primer moment va ser atès per dos policies nacionals fins a l’arribada d’una UVI mòbil. Els sanitaris van aconseguir estabilitzar el seu estat, però quan ja es dirigien a l’Hospital de Cabueñes va patir un altre infart que ja no va poder superar. Quini, El Brujo que havia driblat totes les defenses del món, no va poder superar el definitiu embat.

L’exdavanter centre, llegenda als dos clubs de la seva vida, l’Sporting de Gijón i el FC Barcelona, havia superat fa 10 anys un càncer de gola i, en la seva època de jugador blaugrana, un segrest de gairebé un mes que va commocionar no només l’afició culer sinó tots els aficionats espanyols. Quini va perdonar els seus segrestadors, en una mostra més de la seva qualitat humana, superior fins i tot a la seva categoria com a futbolista, com ahir es van encarregar de ressaltar diversos dels que van compartir experiències amb ell.

Elogis a la persona

El seu entrenador al Barça en la temporada 1983-84, l’argentí César Luis Menotti, va reaccionar amb tristesa al conèixer la notícia. «Em sap molt greu perquè encara era molt jove. Va ser d’aquells futbolistes que més va ajudar a la formació d’un equip de futbol. Era un excel·lent professional, un gran company i ajudava sempre els joves. Més enllà del futbolista i un gran golejador, se’n va una excel·lent persona, es perd un home de debò».

Jorge Valdano també va reiterar la qualitat humana del malaguanyat exjugador. «Era un excel·lent futbolista, però sobretot era una magnífica persona». El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va destacar la gran empremta que el pitxitxi per excel·lència del futbol espanyol havia deixat en el club blaugrana, el segon en importància al cor del futbolista asturià, nascut a Oviedo el 23 de setembre de 1949, però convertit en estrella en el seu Sporting de Gijón. «Ens va robar el cor a tots. Era un jugador molt estimat no només pel vestidor sinó per tota l’afició. És un dia molt trist per a nosaltres, però també per a l’Sporting, que eren els dos clubs que portava al cor. Quini es considerava un culer més i feia barcelonisme per tot el món. Era una persona molt entranyable i lamentem molt la seva pèrdua», va assegurar Bartomeu.

Les reaccions ahir van ser infinites. David Villa, asturià com ell, va penjar una carta de comiat a les xarxes socials transmetent-li el seu etern agraïment: «Recordo que un dia em vas demanar que fos millor davanter que tu i et demano perdó per no haver-ho aconseguit: això era una missió impossible».

«¡Brujo, que feliç que em vas fer en els meus inicis! No t’oblidaré mai. Carinyós, senzill i pròxim. Et toca descansar en pau», va escriure Luis Enrique a Twitter sobre una foto en blanc i negre de tots dos en un entrenament de l’Sporting. «Ningú pot dir res dolent d’ell. Res. Era entranyable», va afegir Pitu Abelardo.
Quini, que entre els seus molts serveis a l’Sporting va exercir de delegat de l’equip durant 20 anys, fins a l’agost del 2015, era de llarg el membre de l’expedició que més autògrafs firmava en els desplaçaments de l’equip. No es va ensorrar quan el seu germà Jesús, exporter del club, va morir a l’intentar salvar dues dones de morir ofegades en una platja, ni quan fa 10 anys va superar un càncer de gola.

Com a futbolista, el seu conegut historial de golejador és impecable, ja que va arrribar a ser en set ocasions pitxitxi espanyol, cinc a Primera Divisió i dues a Segona. Brusc en aparença, tenia la porteria entre cella i cella, com va demostrar a l’arribar al Barça amb 31 anys i proclamar-se màxim golejador en les seves dues primeres temporades a l’equip, en una malgrat el segrest que va patir durant 25 dies de març del 1981. Va guanyar cinc títols amb el Barça en quatre anys, i va jugar 17 temporades a l’Sporting. El Barça planeja homenatjar-lo diumenge al Camp Nou. El seu funeral, com no podia ser d’una altra manera, se celebrarà a l’estadi d’El Molinón. 

0 Comentaris
cargando