Anar al contingut

ANÀLISI

Els tripijocs en l'esport base: una amenaça present

Les trampes destrossen la idea instal·lada a la societat que la competició és mínimament justa

José Luis Pérez Triviño

Els tripijocs en l'esport base: una amenaça present

Javier Cebollada

Com altres fenòmens socials centrals en la nostra vida social –la religió, els diners, la democràcia–, l’èxit del futbol descansa en una creença compartida: que la competició és mínimament justa. Aquest és el principal motiu que porta els aficionats als camps de futbol de Primera Divisió, però també als camps de futbol d’altres categories: alevins, infantils, juvenils, aficionats.

Els aficionats creiem que els resultats dels partits són el resultat dels mèrits dels equips i no cap al nostre cap que els resultats finals o altres aspectes del joc hagin sigut decidits prèviament, per beneficiar certes persones que «compren» la voluntat dels jugadors implicats. Però això és el que passa en l’actualitat. Crèiem que la transformació del futbol per influència de factors extraesportius es limitava a l’àmbit professional (vegeu els escàndols que han sacsejat la lliga italiana o els d’aquí, com el renascut cas relatiu al partit Llevant-Saragossa del 2011). Però no és així, també en altres categories que semblaven lluny de les influències dels diners i de la voraç ambició dels estafadors s’arreglaven partits. Així passa a Segona B i a Tercera Divisió, en què els objectes dels falsejaments són els resultats finals però també el nombre de córners, targetes, expulsions i altres variables, adulteració vinculada a les apostes on line de caràcter il·legal.

Les raons d’aquesta classe de tripijocs són diverses. En primer lloc, és fàcil per als falsejadors captar la voluntat dels jugadors que militen en aquestes competicions, ja que els seus ingressos estan a anys llum de les grans estrelles de la Lliga professional, i per això amb una petita recompensa econòmica cauen en la temptació. En segon lloc, per als falsejadors  el futbol és una opció on invertir, i encara més si operen des de països llunyans on troben recer. En tercer lloc, per la dificultat de rastrejar des d’un punt de vista tècnic les apostes on line. En quart lloc, perquè aquests tripijocs com que tenen lloc en categories no professionals no són perseguibles penalment i per tant, les sancions que se’ls pot imposar no són gaire severes. I finalment, perquè no totes les instàncies esportives s’han pres de manera seriosa adoptar les mesures legals i educatives per prevenir aquesta classe de corrupteles.

Valors morals

Els tripijocs posen en perill no tan sols els valors morals del futbol com a esport, sinó també els diversos negocis que s’han desenvolupat i aprofitat del futbol, entre ells, les apostes legals. No és estrany que les mateixes cases d’apostes estiguin especialment interessades a perseguir els falsejadors i les cases d’apostes il·legals. Però la principal amenaça és l’existència de la mateixa religió que és el futbol, perquè sense creients, deixa d’existir: S’haurà destruït la il·lusió infantil que tot aficionat alberga quan l’àrbitre fa sonar el xiulet i comença un partit.

+ José Luis Pérez Triviño. Professor Titular de Filosofia del Dret. Universitat Pompeu Fabra. President de l'Associació Espanyola per a la Qualitat Ètica a l'Esport