La diplomàcia de l'hoquei sobre gel

Desglaç a la península. Primeres converses en dos anys. Acord per a la participació nord-coreana als Jocs Olímpics d’Hivern que organitza el sud. Anunci triomfal d’un equip conjunt femení d’hoquei sobre gel. Un horitzó de pau. Tambors, alegria, confeti.

    

La seqüència no entusiasma a tothom. Guanya la política i que es foti l’esport, observen alguns des del sud. La transacció aprovada pel Comitè Olímpic Internacional (COI) estableix que 12 jugadores del nord s’afegiran a l’esquadra de 23 sud-coreanes entrenada per la canadenca Sarah Murray, que almenys tres de les primeres participaran en cada partit i que només 22 de l’equip de 35 podran equipar-se per a cada partit. La conseqüència és clara: l’arribada de jugadores nord-coreanes impedirà que es vesteixin algunes sud-coreanes després d’aconseguir la seva plaça olímpica amb anys d’es­forços.

    

«Crec que la decisió perjudica les meves jugadores. S’havien guanyat el lloc i creuen que es mereixien participar en els Jocs Olímpics. I ara ens afegeixen gent nova», va dir Murray quan va conèixer la decisió. A l’entrenadora li han plogut els problemes a la vigília de la competició.

    

Les nord-coreanes debiliten més que reforcen l’equip, necessitarà introduir-les en les estratègies automatitzades en a penes un parell de setmanes i lidiar amb el cabreig de les seves pupil·les originals. «És dur que utilitzin el teu equip per a qüestions polítiques, però és una cosa que està per sobre de nosaltres», va afegir la seleccionadora, amb la idea ja més païda després de rebre la dotzena de nord-coreanes.

Només dos classificats

No va ajudar a mitigar l’enuig que Seül justifiqués l’elecció de l’equip femení d’hoquei per les seves escasses opcions de medalla. És millor fer els experiments amb gasosa, va venir a dir. L’equip de Murray és una estimulant barreja de veteranes redimides i impetuoses adolescents que ha vençut moltes adversitats. El públic l’havia adoptat com a seu i aquesta intromissió no ha agradat. Tampoc a equips com Suïssa, que veuen l’esquadra de 35 jugadores com un avantatge per a la recuperació del cansament.

    

Batega la qüestió de si Seül està portant massa lluny l’esperit d’amistat olímpic. Només una parella de patinadors nord-coreans s’havia classificat per a l’esdeveniment i al final es farà lloc a 22 esportistes en cinc disciplines. Corea del Sud fins i tot ha renunciat a desfilar amb la seva bandera i himne per fer-ho amb els germans del nord sota la bandera de reunificació i l’Arirang, una cançó antiga que els coreans als dos costats del paral·lel 38 entonen invariablement amb la segona cervesa. «Estem convertint els Jocs de Pyeongchang en els Jocs de Pionchang», ha resumit Hong Joon-pyo, líder dels conservadors en l’oposició. Les enquestes revelen una majoria contrària a l’equip mixt i a la desfilada conjunta.

Abusos després de la treva

El suport popular a l’admirable president sud-coreà, Moon Jae-in, ha caigut per primera vegada per sota del 70% per la seva obstinació a pacificar la península a qualsevol preu. Dels Jocs de Sydney 2000 encara es recorda la desfilada de l’equip coreà conjunt amb tot el públic dret, ovacions i moltes llàgrimes. El context no és el mateix després de l’embogida carrera nuclear de Kim Jong-un. Existeix el ­raonable temor que els seus abusos tornaran després de la treva olímpica.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

    

Moon espera de la diplomàcia olímpica uns resultats similars als de la diplomàcia del ping pong entre la Xina i els Estats Units a principis dels anys 70. La històrica cimera a Pequín de Nixon i Mao havia sigut propiciada per la gira de l’equip nord-americà a la Xina l’any anterior. Els jugadors xinesos fins i tot van perdre algun punt de tant en tant com a cortesia. Però a cap se li va demanar, com ara, que entregués la seva plaça olímpica.