Agüero, la llegenda

¿No compta, oi?», somreia el Kun Agüero al final del partit contra el Wolverhampton Wanderers en Copa de la Lliga. Va sortir l’últim del vestidor, com sempre, amb la seva parsimònia habitual. El Kun havia marcat en la tanda de penals. Un gol que no apareixeria en les estadístiques. Sabia perfectament que el rècord l’hauria de batre en un altre lloc.

 Poc amic de parlar amb la premsa, va esbossar el seu clàssic somriure sense deixar de caminar i va citar amb decisió els periodistes: «Veniu a Nàpols». Allà, s’entenia, marcaria el gol que li faltava i parlaria d’això. Seria a més la primera entrevista que contestaria en anglès des de la seva arribada a Manchester, fa sis temporades. 

Va passar el cap de setmana, no va disputar ni un sol minut davant el West Bromwich Albion i la persecució del rècord es va traslladar efectivament a l’estadi de San Paolo. L’estadi on es va fer etern Diego Armando Maradona. No va poder triar un lloc més oportú.

El Kun va marcar el 2 a 3 i se’n va anar corrent cap al córner amb les mans a les orelles. Una imatge per a la història. 178 gols. I una samarreta que va decidir regalar al seu fill, no oblidem, també net de Diego Armando Maradona.

Agüero ha necessitat només sis anys per batre un rècord que s’ha mantingut durant 78. Des del primer gol, un 15 d’agost del 2011 davant el Swansea City, a passada de Micah Richards, fins al de Nàpols recollint la pilota de Leroy Sané, el Kun ha superat la marca de l’ariet Eric Brook, un dels futbolistes més importants de la història del City. La classificació patirà canvis notables quan figures com el mateix Agüero, David Silva o Yaya Touré pengin les botes, però segons el Manchester Evening News, Brook és el quart jugador més significatiu de la història del club.

A Brook només l’avancen tres futbolistes. Alan Oakes, rècord d’aparicions amb la samarreta del City amb 682 partits. El porter alemany Bert Trautmann, que després del rebuig inicial del públic per la seva participació en la segona guerra mundial va acabar guanyant-se l’admiració citizen amb proeses inversemblants, com disputar els últims minuts de la final de la FA Cup de 1956 amb el coll trencat. I en primer lloc Colin Bell, estrella de l’equip en la seva època més daurada en els 60 i 70. A Bell, a qui anomenen Nijinski en referència al cavall de carreres més cèlebre del moment, l’han homenatjat posant el seu nom a una de les grades de l’Etihad Stadium.

Brook està just per darrere del podi. Un extrem de Yorkshire que preferia acabar les jugades pel centre. Ell va necessitar 11 anys per arribar  a 177 gols. Potser n’hauria fet algun més si en aquell moment s’haguessin permès les substitucions, perquè en tres partits va haver d’acabar el matx com a porter d’emergència. 

Exigències tàctiques

La carrera de Brook es va acabar prematurament a finals de 1939. Juntament amb el seu company Sam Barkas, es dirigien cap a Leeds per jugar amb la selecció anglesa. Van perdre el tren i van agafar el cotxe, i es van veure involucrats en un accident de trànsit a prop de Ripon. Brook va patir una fractura al crani que li impediria tornar a picar de cap una pilota. Es va retirar immediatament, als 32 anys, per convertir-se en conductor d’autobús, director d’un pub i més tard operador de grues.

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

«Agüero ha d’estar molt orgullós del que ha aconseguit», va destacar aquest divendres el seu entrenador, Pep Guardiola. «Només puc felicitar-lo, és una llegenda», va afegir. No ha sigut senzilla l’adaptació del davanter argentí a les demandes tàctiques de l’entrenador català. Durant el curs passat, en algun moment puntual, quan el futbolista va començar a deixar obert el seu futur de forma pública, es va insinuar que podria canviar d’aires. No obstant, Agüero s’ha acabat involucrant en el pla de joc col·lectiu, participant més de la circulació de la pilota i reivindicant el seu estatus d’estrella, amenaçat per la irrupció brillant del brasiler Gabriel Jesus.

Ara, en un City que vola, els periodistes anglesos no es pregunten si és l’un o l’altre, sinó més aviat com pot encaixar Guardiola el Kun i Jesus en el mateix onze. Tan sols falta saber en quina xifra de gols deixarà el nou llistó.