Els Astres de Houston conquisten la seva primera Sèrie Mundial de beisbol

Més de dos mesos després que l'huracà Harvey fes estralls a Houston amb unes inundacions èpiques que van arruïnar les vides de milers de persones, la ciutat va viure dimecres una nit d'eufòria col·lectiva que li servirà per oblidar temporalment les seves penalitats amb una injecció d'orgull. El seu equip de beisbol, els Astres de Houston, van conquistar les Sèries Mundials després de batre a domicili Los Angeles Dodgers en el setè i últim partit de la final del campionat per 1 carrera a 5. Va ser la primera vegada que ho feien en els 56 anys d'història de la franquícia, el colofó a una temporada per emmarcar que els va obligar a desfer-se dels Yankees, l'equip més llorejat d'aquest esport, en l'última ronda dels play-offs. En l'últim partit, els Astres van guanyar com un huracà.

El beisbol és un esport molt cerebral, però aquestes Sèries Mundials han tingut tota l'emoció, la plàstica i el drama de les millors finals. Dos dels partits es van decantar per una sola carrera, tres ho van fer per només dues i el cinquè partit es va haver d'allargar després d'arribar empatats al final de la novena entrada. Entremig, s'ha batut el rècord de home run, 25 entre els dos equips, tres més de la marca que ostentaven els Giants i els Angels des del 2002. Ahir a la nit, l'únic home run, que s'aconsegueix al batre la pilota fora del camp, el va aconseguir George Springer, una de les grans estrelles dels Astres. Springer va ser més tard elegit com el Jugador Més Valuós de les sèries finals.

“És un somni que s'ha fet realitat”, va dir Springer als micròfons de la cadena Fox. “Aquest escut que portem al pit significa molt per a tots nosaltres. Estic orgullós dels nostres fans, que deuen haver patit molt. Aquesta nit tornem a casa”, va afegir al dedicar-li la victòria a la soferta afició texana. Des de la seva posició de jardí central i als seus 28 anys, Springer és el primer jugador que anota un home run en quatre partits consecutius de les Sèries Mundials.

A diferència del que van ser els sis partits anteriors, l'últim de la sèrie va ser el més semblant a una passejada, sense els girs al marcador ni la incertesa de les cites precedents. Al final de la primera entrada, els Astres dominaven per 2 carreres a 0, un marcador que van posar en un 5 a 0 al final de la segona. Totes les seves estrelles van estar a l'altura, des del veneçolà José Altuve al porto-riqueny Carlos Correa o els Springer, Bregman i Keuchel.

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

Els Dodgers van tenir sempre el suport dels 56.000 espectadors que van abarrotar el vetust Dodger Stadium, el tercer més antic de la competició, però ni tan sols els seus espasmes d'entusiasme van poder endollar l'esquadra local, que va estar erràtica i que mai no es va arribar a creure guanyadora. Amb sis triomfs a les Sèries Mundials, que es van començar a disputar el 1903, els Dodgers són el sisè equip més llorejat de la història del beisbol per darrere dels Yankees de Nova York, els Cardinals de Saint Louis, els Oakland Athletics, els Boston Red Sox i els San Francisco Giants. Però no guanyen des del 1988. En l'última ronda dels play-offs es van desfer dels Chicago Clubs, els campions del 2016.

Al final del partit, amb la copa i l'anell ja entregats a l'equip visitant, Carlos Correa li va demanar matrimoni davant les càmeres a la seva nòvia. Les abraçades i els petons després del ‘sí, vull’ van regalar un altre moment d'intensa alegria als aficionats de Houston, que han vist com la tenacitat té premi, una metàfora necessària enmig dels esforços per reconstruir els barris més castigats de la ciutat.