Bolt i Farah s'acomiaden de les pistes

Usain Bolt es jubila abans de fer els 31 d’aquí nou dies. Una altra llegenda d’aquest esport, Mo Farah, de 34, deixa la pista i es passa a l’asfalt (marató). Tots dos s’acomiaden avui del tartan (21.20 h, final del 5.000, i 22.50 h, final del 4x100 amb Bolt si Jamaica passa l’eliminatòria).

«El món seguirà girant sense Bolt», assegura un optimista Sir Sebastian Coe, president de la IAAF. El món, amb el Llamp a la pista, s’aturava per veure’l. Amb Wayde van Niekerk, el seu teòric successor, de moment només es frena una mica.

En l’atletisme hi ha un abans i un després de Bolt. El seu palmarès i les seves marques són vertiginoses. La suma dels seus ingressos, segons Forbes, el situa entre els 60 més rics de l’esport mundial (34,2 milions de dòlars, al voltant de 30 milions d’euros per publicitat el 2016), impensable per a qualsevol atleta de primeríssim nivell fa una dècada.

La llegenda de Bolt pot ampliar-se  per última vegada amb la que seria la seva 23a medalla global, inclosos els seus 8 ors en Jocs Olímpics i 14 metalls mundialistes (11 ors, dues plates i el bronze dels 100 metres aquí a Londres). Deixa rècords de moment inabastables. Curiosament, és un dels pocs atletes que mai ha usat la repetida frase «els rècords estan per ser batuts», sinó tot al contrari: Faster forever, almenys fins que tingui descendència: 9.58 segons en el 100 metres i 19.19 en el 200. ¿Insuperables? 

El que realment sembla insuperable del jamaicà és la seva empatia i la seva gràcia, i l’abast global que han aconseguit totes i cadascuna de les seves actuacions, dins i fora de pista. 

Notícies relacionades

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira

Mo Farah, per la seva part, és un model d’integració per als britànics i un ídol runner, no només pels seus quatre doblets 5.000-10.000 (dos en Jocs Olímpics i dos en Mundials; tres si guanya aquesta tarda el 5.000), també per la facilitat per moure’s en carrera i exhibir la seva famosa sisena marxa a qualsevol ritme, imparable per a la legió africana.

Els adeus de Bolt i Mo marcaran la jornada d’avui. Ahir, l’anècdota va ser protagonitzada per la saltadora sèrbia Ivana Spanovic. La nord-americana Brittney Reese va obtenir el seu quart títol mundial en longitud gràcies a un millor salt de 7,02. Spanovic va passar clarament dels 7 metres en el seu últim intent i es va creure campiona, però el dorsal que els atletes duen a l’esquena va perdre un dels imperdibles i va fregar la sorra. El jutge, com és lògic, va mesurar el salt des de l’última marca, la del dorsal: 6,96, insuficient fins i tot per pujar al podi.