28 febr 2020

Anar al contingut

Penúltim passeig d'Usain Bolt

El jamaicà controla la qualificació dels 100 metres fent impressió de seguretat

Gerardo Prieto / Londres

Penúltim passeig d'Usain Bolt

LUCY NICHOLSON

Usain Bolt va fer ahir a la nit a Londres el que havia de fer: guanyar la seva  eliminatòria dels 100 metres amb facilitat (10.07 segons) per poder disputar la semifinal i final d’avui (22.45 hores) i, de passada,  escalfar la parròquia de Sir Mo Farah, que va córrer una hora després,  perquè la festa fos completa. «Go Mo, go». El públic local va omplir l’Estadi Olímpic de Stratford per veure el seu ídol local guanyant la seva sisena medalla mundialista en 10.000 i de passada el jamaicà, que faci el que faci i on sigui, no està mai sol.

Bolt gaudeix, a més, del suport en directe d’un nombrosíssim grup de sorollosos compatriotes residents a la capital britànica. Als restaurants i locals de menjar per emportar-se de Brixton, al costat del cartell amb el brown chicken i l’ackee amb bacallà, no hi falta la foto o el pòster de l’enorme Usain i la seva gambada demolidora, emmarcat a vegades amb un rivetejat en groc, verd i negre amb regust rasta.

Només Bolt és capaç de transformar un tràmit de 100 metres, tot just 10 segons, en un gran espectacle, en una altra reggae-night segurament inoblidable per als 70.000 espectadors que el van gaudir ahir a la nit a través de la pell. Hi havia molta expectació per veure en acció el Llampec després d’una temporada nefasta i sense resultats notables. El mes d’abril passat, després d’una nit de festa a Jamaica, un dels seus millors amics, el saltador d’altura britànic Germaine Manson, moria en un accident de moto. El succés gairebé apaga l’astre jamaicà. El va mantenir aturat durant més de tres setmanes, incapaç de superar un trago tan amarg. El seu entrenador Glen Mills no va voler pressionar-lo, però passat aquest temps el va animar a seguir, argumentant que al seu amic Germaine li hauria agradat que s’entrenés per competir a Londres al seu millor nivell. «Va ser molt dur, però ara vull guanyar per ell, per la seva família i per tots els amics que m’han ajudat».

UN RIVAL DE 21 ANYS

L’expectació per veure el rendiment de Bolt era ahir màxima pels dubtes, raonables, sobre el seu estat de forma. Ha arribat a Londres amb uns raquítics –per a ell–  9.95 segons, aconseguits a la Diamond League de Mònaco el mes de juliol passat. ¿Això és tot? 

Per Bolt segurament és més que suficient el seu precari estat de forma per tornar a fer l’arquer al final dels 100 metres, per guanyar només imposant la seva presència. La impressió que va donar ahir a la nit és la de sempre: seguretat i control per classificar-se sense esforç. Va sortir l’últim, com sempre, i va arribar el primer, per no variar.

En la final d’avui tindrà segurament el mateix rival al qual ha guanyat sempre, Justin Gatlin, ahir a la nit escridassat de nou però aguantant el tipus amb 35 anys i dues sancions per dopatge ja complertes. I un altre nord-americà, aquest en franca progressió, Christian Coleman, autor d’una marca extraordinària (9.82 segons) per a la seva edat, 21 anys, temps que el situa com el novè més ràpid de sempre en l’hectòmetre. Bolt no va baixar de 10 segons fins a complir els 22. Coleman va córrer la primera eliminatòria, guanyant amb facilitat en 10.01.

SENSE ESPANYOLS

El que no hi haurà avui a la final serà espanyols. Eusebio Cáceres va pagar amb l’eliminació tres decebedors nuls en la qualificació de longitud. Per la seva part, Solange Pereira i Marta Pérez van estar sobre les seves marques però no correran les semifinals de 1.500. Avui debuten els trios masculins de 400 i 800. A veure.