Fernando Alonso trenca el motor en les 500 milles d'Indianapolis

El pilot asturià s'ha retirat a falta de 21 voltes per al final

 

  / AP / SAM RICH

2
Es llegeix en minuts
MIGUEL MARTÍNEZ / INDIANAPOLIS (Enviat especial)

Com a la F-1. Igual. També el seu McLaren-Honda d'Indianapolis s'ha trencat. Fernando Alonso, que intentava convertir-se en un dels debutants que guanyava les 500 Milles d'Indianapolis, ha hagut d'abandonar per trencament del seu motor Honda quan quedaven només 21 voltes de les 200 de què consta la carrera. Oriol Servià es va haver de retirar també després de veure's involucrat en un accident múltiple.

Alonso, que havia sabut mantenir-se en el grup de candidats a la victòria, ja que va començar les últimes 30 voltes, decisives, en el grup que aspirava a la victòria, ha hagut d'aparcar el seu cotxe al box al sentir l'esclat del seu motor Honda, el mateix que l'ha deixat tan tirat en el Mundial de F-1.

La veritat és que la carrera d'Alonso, que va ser líder durant bona part de les 500 Milles, va ser excel·lent, igual que la del català Oriol Servià, que també va aspirar a la victòria fins al final de la prova, que va realitzar els seus últims 30 girs a l'esprint, ja que el penúltim cotxe de seguretat, abans del que va aparèixer quan es va trencar l'Honda del bicampió asturià, va tenir com a motiu el trencament del cotxe de Zach Vezch.

ESPECTACULAR ACCIDENT

Notícies relacionades

El cert és que, en un principi, la carrera va semblar molt pacífica, en el sentit que no hi havia incidents, doncs així van transcórrer les primeres 50 voltes de les 200 de què constava la carrera. Però, de cop i volta, es va produir un accident impressionant, esborronador, quan Jay Howard va perdre el control del seu cotxe, va travessar la pista i Scott Dixon, el ‘poleman’, un dels grans favorits a la victòria, va muntar a sobre de la seva roda esquerra posterior i es va enlairar de la pista com si fos un caça de l'exèrcit dels EUA, volant, volant, elevant-se pels aires, estavellant-se contra les tanques interiors de l'oval i aterrant en l'asfalt amb contundència. Howard i Dixon van sortir totalment il·lesos. No tan sols això, Dixos va declarar, immediatament, que “quan he vist Jay, somiava que es quedés enganxat al mur, però ha travessat la pista i no he pogut evitar-ho”. Increïble, de veritat.

Als accidents de Howard i Dixon els van seguir, després, a intervals dues parades més, per culpa d'altres accidents, això sí, una mica menys espectaculars i perillosos, protagonitzats per Conor Daly i Buddy Lazier, que van tornar a alentir la carrera, reagrupat els cinc o sis cotxes que lluitaven per la victòria i provocat cert temor en els equips i pilots, ja que el retard feia que la pluja s'anés acostant a poc a poc. Superada ja la volta 101, la carrera finalitzaria en la volta anterior a l'inici de la pluja, d'aquí ve que, quan es va acostar aquell gir, en 101, els pilots es desesperessin i protagonitzessin avançaments espectaculars.