Desert a pedals

Ni camells, ni gegantines motos de trail, ni de bon tros monstruosos 4x4… Tot el que tindran els 460 participants per travessar 600 quilòmetres durant sis dies pel desert del Sàhara marroquí seran les seves dues cames i una bici de menys de 10 quilos.

Fins a 23 nacionalitats estaran representades en aquesta edició de la carrera, la més internacional des del naixement de la Titan l'any 2006, quan tot just es van reunir un centenar de participants per pedalejar al desert marroquí.

¿Però què fa tan atractiva una carrera on es va, fonamentalment, a patir? Segurament, la recompensa de viure una aventura controlada (valgui la contradicció) en un desert on el temps s'atura i un pren consciència de l'ínfima dimensió humana. A més, és clar, de poder-ho difondre per les xarxes socials i ser el més dur del grup de col·legues aficionats al culot i a les sortides rodades de cap de setmana amb botifarrada final.

12 anys d'història

Dotze anys després del primer tret de sortida, la Gaes Titan Desert by Garmin s'ha consolidat com un esdeveniment singular, on l'esperit tità es reflecteix en els campaments de la carrera. Els participants han de dormir en haimes berbers al campament nòmada, que entre bikers, staff, assistències i acompanyants reuneix en una ciutat mòbil més de 800 persones.

Considerada una de les proves de BTT més dures del món, la carrera aplegarà a partir d'aquest diumenge els tres últims vencedors de la carrera, Betalú, Tamayo i Fojtik. Pel que fa a dones, les dues últimes vencedores, Anna Ramírez (2015) i Ramona Gabriel (2016), seran les grans favorites, malgrat que la cubana Olga Echenique (guanyadora de la Titan Tropic Cuba el 2015) també buscarà oferir resistència.

També veurem suar nombrosos personatges a mig camí de la faràndula, el business i l'esport com Jaume Alguersuari, Josef Ajram, Rafa Alkorta, Iñaki de Miguel, Pedro Toto García Aguadoo Valentí Sanjuan.

En una edició cent per cent desèrtica per la província marroquina de Raixidia, els 460 inscrits han d'afrontar el que pot ser l'aventura de la seva vida, amb més de 600 quilòmetres a recórrer en sis etapes.

Deamà, diumenge 30 d'abril, la carrera arrenca a Maadid amb molts aspirants al triomf i una primera jornada de 105 quilòmetres fins als peus del majestuós Erg Chebbi, un impressionant cordó de dunes de sorra rogenca.

Però l'Everest d'aquesta carrera es fa esperar fins a la cinquena etapa. Quan les cames ja estan foses i la moral s'arrossega per les dunes, arriba el recorregut més llarg, una etapa que suma 143 quilòmetres i fins a 1.288 metres de desnivell positiu acumulat.

Etapes de tots els estils

Les quatre primeres etapes prèvies són de 100 quilòmetres cadascuna per la zona de les famoses dunes de Merzouga i el seu desnivell positiu acumulat està entre els 850 i els 1.000 metres. Però l'organització no ho posa fàcil. En l'etapa anomenada Garmin (la tercera) els ciclistes s'han d'orientar a través del seu GPS sense cap mena de senyalització externa.

Notícies relacionades

El Reial Madrid supera els 200 milions en fitxatges de classe mitjana i encara li falta un galàctic al migcamp

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

En la quarta jornada es disputa l'etapa marató, en la qual no hi ha assistències i s'ha de carregar amb tot el necessari per a la supervivència. L'última, potser per descarregar la mala consciència de l'organització, és una passejada de 50 quilòmetres que acaba al mateix punt de sortida de sis dies abans a Maadid. Una autèntica volta en cercle pel desert per a uns ciclistes que no tornaran mai a mirar la sorra de la mateixa manera.

Aquestes dades poden no impressionar els milers de cicloturistes que cada cap de setmana omplen les carreteres catalanes i espanyoles, però… ¿qui s'atreveix a recórrer unes distàncies semblants sobre la sorra o les pedres del desert a 50 graus centígrads de temperatura? Que faci un pas endavant.