El "madur" Deulofeu

Luis Enrique va arribar al Barça (estiu del 2014) i Gerard Deulofeu, tres setmanes després, va haver de fer les maletes camí de Sevilla, pròleg d’un viatge que l’ha portat fins a Milà. Abans va haver de passar per Anglaterra en una fosca estada a l’Everton. No és del Barça, està cedit a Itàlia pel club anglès, però just ara, quan se’n va el tècnic asturià, potser s’obriran les portes del Camp Nou per a aquest «infinit talent», com el va qualificar el tècnic Vincenzo Montella quan el va acollir al Milan.

El Barça té una clàusula de recompra de 12 milions d’euros per rescatar aquest jove, de 23 anys, que ha anat fent voltes per mig Europa fins a trobar a la Llombardia italiana la «maduresa» necessària perquè tant talent s’expressi en un excel·lent i, sobretot, sostingut rendiment en l’elit. I no hi ha peça més adequadament singular per a aquest 3-4-3 que ha utilitzat Luis Enrique en els seus últims mesos al Camp Nou. Quan va marxar, molt a desgrat seu, del Barça, el tècnic va retratar el seu problema. «Deulofeu és molt ofensiu, però ha de millorar molt en defensa», va denunciar l’encara tècnic blaugrana. En aquest llarg viatge de gairebé  tres anys, l’extrem de Riudarenes (Selva), ha entès el missatge fins a arribar a la selecció absoluta de la mà de Julen Lopetegui, un dels tècnics que l’han entès millor com explica la còmplice química que va néixer en la sub-21 espanyola.

FUGINT DE LA PENOMBRA

«Si m’hagués quedat a Anglaterra ara no seria aquí», va confessar l’extrem, a qui Montella ha rescatat de la penombra. «Estic molt agraït a Montella per la confiança que em va donar des del primer dia», va dir Deulofeu, que ha explorat les dues bandes, i ha exercit fins i tot de fals nou amb la samarreta rossonera. Viu feliç a Milanello, la ciutat esportiva del club italià, bolcat només en el futbol. «Té un talent que no sempre ha mostrat», va assegurar Montella, que es va prendre l’arribada de l’extrem, que no va triomfar amb el Sevilla i l’Everton, gairebé com un assumpte personal. I ha triomfat. Amb ell, ha renascut aquell extrem imaginatiu, amb el mateix talent però més regular.

PARE A L'ABRIL

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Però a Milà, tot ha canviat, fins al punt que en dos mesos ha jugat més minuts que a la Premier. Somriu al camp, disfruta fora, esperant entusiasmat l’arribada del seu primer fill. Serà a l’abril. «Soc molt més madur, molt més intel·ligent i molt més regular», va proclamar segur que el seu apassionat idil·li amb la pilota li està donant la raó. «Treballo més els partits durant la setmana. ¿Com? No et puc dir tot el que faig. He millorat l’aspecte defensiu, això em permet ser més regular», va afirmar orgullós de la seva obra. Res defineix millor la seva transformació que hagi jugat els 90 minuts complets en set dels nou partits de titular com a milanista. Un prodigi de regularitat mai vista en tres anys.

És el vell, però, a la vegada, nou Deulofeu. «Sense Montella no seria aquí. ¿El Barça? És bonic sentir aquestes coses, però només vull pensar en el present. El futur ja arribarà. Si pensem més enllà se te’n pot anar el cap».