L'estel Gisela

La 10 vegades campiona mundial de kitesurf prepara una altra primícia, l'assalt a les quatre onades més grans del planeta

6
Es llegeix en minuts
Joan Carles Armengol
Joan Carles Armengol

Periodista

ver +

Gisela Pulido ha estat tota la vida, des que té records, amb un estel a les mans i una planxa de surf als peus. És una boja del mar, una filla del vent, que figura al Llibre Guinness com la campiona del món més jove de la història. Tenia 10 anys quan va guanyar el seu primer Mundial de kitesurf, una modalitat nova que va introduir el seu pare, Juanma, a Catalunya, i que ella ha exaltat fins a límits insospitats.

Ara, als seus 23 madurs i esplendorosos anys, la Gisela vol seguir obrint fronteres sense baixar de la cresta de l'onada. Els seus 10 títols mundials entre els anys 2004 i 2015 han quedat enrere per donar pas a un nou desafiament de dimensions descomunals. Tan gran com les onades que vol no domesticar (això és impossible) sinó disfrutar en el seu nou projecte: ser la primera dona capaç de surfejar amb un estel a les mans les onades més grans del planeta.

La Gisela acaba de tornar de Cap Verd, on ha estat entrenant-se per adquirir la condició física que requereix cavalcar sobre onades de 20 o 30 metres que trenquen amb fúria als esculls o la costa. De pas per Barcelona -on va anar a l'entrega de premis Empresa de l'Any organitzada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA com a ambaixadora del seu nou patrocinador, Levante Capital (una firma global d'inversions industrials i assessorament estratègic)-, la surfera catalana (Premià de Mar, 1994) establerta des dels 10 anys a Tarifa i amb negocis també a Panamà s'entusiasma explicant el què, el com i el perquè del nou projecte que ha emprès.

«Em podria haver quedat amb el que he fet sempre, el freestyle (estil lliure) del kitesurf, però m'agraden els reptes, sortir de la meva zona de confort i enfrontar-me a coses noves, àrees en què tinc més a perdre que a guanyar. Però per a això hi ha els reptes i els desafiaments, ¿oi?», explica la Gisela, que darrere de les seves ulleres de nena tímida amaga una determinació a prova de bomba i, és clar, d'onades gegants.

La primera dona

Entre el setembre i l'hivern que ve, la Gisela vol completar el pòquer mundial de les grans onades. Es tracta de les que, en l'època adequada i les condicions ideals, es formen a Pe'ahí Jaws (a l'illa de Maui, Hawaii), Cloudbrake (a Tavarua, a Fiji), Teahupo'o (el mur de calaveres de Tahití) i, per finalitzar, la més terrorífica, la de Nazaré (Portugal). Alguns homes s'han atrevit a fer-ho. Noms mítics en el món de les onades com Kai Lenny, Keahi de Aboritz, Jesse Richman o Niccolo Porcella. Però cap dona. Ella, Gisela Pulido, vol ser una altra vegada la primera a aconseguir-ho.

Resistència sota l'aigua

No tindrà res a veure amb el seu projecte completat l'any passat, unir les vuit illes Canàries, de La Graciosa a El Hierro, en set dies, 384 quilòmetres amb la taula estirada per l'estel subjectat pels seus braços. Serà pitjor, molt pitjor, i potser fins i tot perillós. «També és perillós conduir, però amb control i preparació la gent ho fa. En el meu cas, la ment ha d'estar ben enfocada. Si tens por, és pitjor. Has d'anar amb respecte i tensió, però amb equilibri i tot a punt: la preparació, la confiança i un equip adequat al qual confies la teva vida».

O sigui que sí, que és perillós, ¿no? «Sí, és veritat, t'hi pots jugar la vida, perquè si tens un accident en una onada de 15 o 20 metres, pots sortir-ne o no. Però per aquest motiu estic portant a terme una preparació tan a fons. L'estel, a més, pot posar-te també en una situació de perill perquè amb el kite, si t'enredes amb les línies, no en surts. Has d'estar molt desperta i saber en quin moment has de deixar anar l'estel».

Davant les ràpides sèries de set minuts del freestyle, que requerien una preparació específica per recuperar ràpidament, la Gisela s'enfronta ara a un repte majúscul per al qual no escatima hores d'entrenament. El seu programa inclou de tot. Bicicleta, carrera, el·líptica, molt exercici cardiovascular, intervals, entrenaments explosius de força, prevenció de lesions, ioga, flexibilitat... I ara, sobretot, apnea (resistència sota l'aigua sense respirar). «Amb Miguel Lozano, un dels millors professionals que hi ha al món, fem immersions -ja he baixat a 32 metres a pulmó-, apnees estàtiques en piscina -ja sumo tres minuts i mig-, exercicis amb pesos sota el mar i simulacions d'estrès amb el meu cor bategant ràpid, per si alguna vegada em quedo molta estona empresonada a sota d'una onada».

Començar de zero

No ho pot evitar. El mar, el vent i l'aigua són la vida de la Gisela. «Tinc una petita obsessió amb les onades grans, bé, amb totes les onades, i estic fent molta apnea per estar, si és necessari, molt de temps sota l'aigua amb tranquil·litat», explica la kitesurfera, que ha renunciat a la comoditat de les disciplines conegudes i dominades per emprendre aquesta nova aventura: «És com si Marc Márquez s'enfilés a una moto de salts de freestyle i comencés a fer piruetes. Ell està acostumat a la velocitat i si li canvies això li costarà adaptar-se. A mi em passa igual; és com començar de zero. Ara a la platja ja no soc la millor, sinó només una debutant, però necessitava canviar com a persona i com a esportista per tornar a trobar una forta motivació, un repte que m'il·lusioni i que em faci llevar cada dia i anar a l'aigua amb un munt d'energia».

L'energia no és precisament res que li falti a aquesta esportista pionera i trencadora. Als 14 anys, juntament amb el seu pare, ja va començar a gestionar l'escola de kitesurf de Tarifa, la Gisela Pulido Pro Center, i pocs anys després, la botiga que porta el seu nom a la ciutat gaditana, ara a càrrec de la seva mare. L'any passat va obrir la seva segona escola a Punta Chame, la costa pacífica de Panamà, on el seu pare passa llargues temporades, sobretot aprofitant el vent de desembre a abril per ensenyar als turistes interessats.

La Gisela, que estudia màrqueting a distància a través de la Universidad Católica San Antonio de Murcia (UCAM), viatja sola pel món des dels 18 anys amb els ulls sempre molt oberts. «Estic molt atenta sempre als llocs on vaig: si és un bon lloc per a una escola, com és la gent, les condicions del vent… Estic pendent de tot. No hi ha una universitat del kite, però haver estat 12 anys en l'elit és com una universitat».

Vergonya en públic

Notícies relacionades

També ella ha canviat, sense deixar de ser en essència «la mateixa nena de sempre, però amb més experiència». «Començar a viatjar sola amb 18 anys, sense el meu pare, va ser un canvi molt dràstic, però va ser una de les millors coses que vaig fer perquè vaig començar a veure el món amb els meus propis ulls. De ser supertímida he passat a ser extravertida: abans no podia ni demanar en un restaurant de la vergonya que sentia».

Sí, les coses han canviat per a una Gisela Pulido que, sigui com sigui, no baixa de la cresta de l'onada. Aparca de moment el kitesurf estil lliure per seguir surfejant els monstres marins més grans del món, esperant també que el món olímpic aclareixi si admet el kite, almenys en la modalitat de racing, per als pròxims Jocs Olímpics, els de Tòquio 2020.«Prefereixo enfocar-me en els meus reptes i projectes i, si al final és olímpic, tornaré a començar, encara que la base ja la tinc: tota la vida he estat sobre la taula i amb un estel a les mans».