La banda era de Quique

Si el teu padrí es diu Alfredo di Stéfano i el teu pare és jugador del Madrid, el Betis i  el Sabadell, no resulta estrany que la teva vida giri al voltant del futbol. Això li ha passat a Enrique Sánchez Flores (Madrid, 5 de febrer de 1965). Quique torna avui al Bernabéu, on va córrer la banda dreta durant dues temporades (1994-1995 i 1995-1996) com a jugador del Madrid, el mateix que va fer el seu pare, Isidro Sánchez, el 1961.

Tot i haver mamat el futbol des de nen, les seves preferències anaven pel món de la comunicació. Quique volia ser periodista esportiu, però aviat es va decidir per exercir l’esport més que per analitzar-lo, encara que va ser comentarista en repetides ocasions. Amb 9 anys va militar en els alevins del Madrid. Set anys després ho va fer en l’històric club madrileny Pegaso, de Tercera Divisió, ja desaparegut. Li va arribar l’oportunitat i va recalar al València, on va estar 10 temporades. Allà va coincidir des de 1986 fins a 1988 amb el seu padrí, que llavors dirigia l’equip. El seu excel·lent treball li va servir perquè Miguel Muñoz el reclutés per a la selecció espanyola el 1987, amb 22 anys. 

MEDIACIÓ DE LA SEVA MARE 

Tot i lluir la samarreta del València, a Quique se’l va vincular amb el Madrid. «Sempre m’han dit madridista perquè el meu pare va jugar allà, però mai he sigut ni madridista ni de l’Atlètic», comentava. Hauria pogut ser jugador blanc-i-vermell, però el València va demanar 200 milions de pessetes (1,2 milions d’euros) de llavors. Fins i tot la seva mare, Carmen Flores, germana de la famosa Lola Flores, va mediar perquè tirés endavant un fitxatge que finalment es va frustrar.

Més sort va tenir el Madrid, a on Quique va arribar la temporada 1994-1995, amb 29 anys. Era un lateral amb bon recorregut per la banda i més ofensiu que el seu pare. Curiosament, en aquella campanya, Quique es va enfrontar a l’Espanyol, on militaven Jordi Lardín, avui director esportiu de l’equip blanc-i-blau, i Mauricio Pochettino, tècnic del Tottenham. El conjunt blanc-i-blau, entrenat per Camacho, va vèncer 1-2 el Madrid. Quique estava a les ordres de Jorge Valdano i en la seva primera campanya, en què va disputar 30 partits de Lliga, 2 de Copa i 5 a la Copa de la UEFA i aconseguir la Lliga, va compartir vestidor amb Sanchís, Hierro, Martín Vázquez o Luis Enrique, entre altres. 

La seva mala relació amb l’ara entrenador del Barcelona s’explica per l’acusació de diversos futbolistes de l’equip de ser el xivato de Valdano. Una topada que no ha superat, tal com ha quedat patent al Camp Nou quan ni es va portar a terme l’habitual foto amb el tècnic asturià en la prèvia del derbi davant l’Espanyol, ni la salutació abans o després del partit.

En la seva segona temporada al Madrid va disputar 41 partits, 33 de Lliga, 2 de Copa i 6 europeus. Va ser la seva última aportació abans d'enrolar-se en el Saragossa per penjar les botes el 1997. A Quique se'l recorda també per alguns partits en què va jugar de central.

LUIS ENRIQUE, A L'ESQUERRA

Vicente del Bosque el va tenir a les seves ordres durant dues setmanes. El tècnic salmantí va substituir Valdano i va dirigir un sol partit abans de l’arribada d’Arsenio Iglesias. Va ser a La Catedral contra l’Athletic, amb un 0-5 per a l’equip blanc. «Vaig agafar l’equip per a aquell partit. Recordo que Quique va jugar de lateral dret i Luis Enrique era el lateral esquerre. Vam jugars amb tres centrals, Chendo, Alkorta i Hierro», recorda Del Bosque a EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Tot ila seva escassa relació amb Quique, l’exseleccionador espanyol es refereix al lateral com un jugador important. «Era un bon futbolista, molt ofensiu. Disposava de molts recursos i no li faltava qualitat, bon toc i profunditat per la banda», afirma Del Bosque, que confessa que no va veure jugar Isidro, pare de Sánchez Flores. Sí que recorda que coneixia  Paloma i Mari Carmen, les dues germanes de Quique, ja que Del Bosque vivia al mateix edifici que elles. 

L’etapa de Quique al Madrid va continuar com a tècnic en les categories inferiors. A partit d’allà, ha passat per la banqueta de vuit equips en 11 anys. Quan li van preguntar si li agradaria dirigir l’equip blanc, Quique no ho va dubtar. «Entrenaria el Madrid, però abans de fer-ho hauria d’explicar les meves idees», va apuntar l’ara entrenador de l’Espanyol, que aspira a trencar la ratxa de l’equip blanc-i-blau de 21 anys sense guanyar al Santiago Bernabéu, el mateix escenari on va lluir per la banda dreta.