Catalunya perd en la tanda de penals davant una atrevida Tunísia

Tunísia no va venir de turisme a Girona, per més maca i preciosa que sigui la ciutat. Xavi tampoc. Per Nadal gairebé sempre juga Catalunya, en un format que fa anys que dóna símptomes que s’esgota, malgrat que el futbol deixa sempre motius per a l’optimisme. Mai està de més veure Xavi, que va realitzar un viatge exprés des de Doha per enfundar-se la samarreta quadribarrada, ni tampoc comprovar que hi ha joves, per més que fallessin en la primera mitja hora, tant Pol Lirola com Aarón Martín, que prometen molt. En l’esplendorosa nit de Msakni, que va marcar tres gols, el partit estava perdut per a Catalunya, però la selecció va igualar un 1-3 amb una digna reacció final, i va arribar a la tanda de penals gràcies a una providencial mà d’Edgar Badia. Als penals, va acabar guanyant Tunísia.

Montilivi, malgrat que totes les entrades estaven venudes dies abans del tradicional futbol de les festes de Nadal, no estava ple. Es van apreciar buits a la grada tot i que es va registrar un bon ambient en una tarda gèlida. El partit es va escalfar amb un parell de contraatacs tunisians. Quin dels dos, millor. En el primer, precisió i velocitat per aprofitar el dinamisme de Msakni. En el segon contraatac, el mateix, unint-s’hi, a més a més, la inesperada col·laboració de Masip, que va veure com se li colava la pilota entre les cames.

FURIOSA REACCIÓ

Aquella jugada, amb tres tocs per recórrer 50 metres aprofitant una desordenada Catalunya, va silenciar Montilivi. Després dels trabucaires, que van arribar a espantar els jugadors de Gerard i Sergio quan estaven alineats abans de començar el partit, van arribar dos enverinats xuts de Tunísia. I això que Gerard Moreno, el davanter de l’Espanyol, es va inventar un gol del no-res en un partit que manté l’aire tan reivindicatiu de sempre. Tot s’estava enfosquint amb aquell estrany 0-2 en tot just 29 minuts quan un imponent cacau amb l’esquerra des del balcó de l’àrea va reanimar Catalunya.

Arribat el descans, Carles Puigdemont, president de la Generalitat i exalcalde de Girona, es va felicitar pel retorn de la selecció a casa seva. «Esperem no trigar 80 anys més a veure Catalunya aquí», va dir recordant l’últim precedent, que data del 1934, quan es va viure l’últim partit a Girona. Va ser un Catalunya-Brasil, celebrat a l’antic camp Vista Alegre, que va acabar amb empat (2-2).

PRENDRE «UNA DECISIÓ»

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

«Aviat podrem veure la selecció nacional en campionats oficials. Catalunya ha de prendre una decisió en els pròxims mesos si vol ser un estat independent», va afirmar Puigdemont, que va tenir, igual que els 8.311 espectadors, una jornada entretinguda, amb l’empat a tres.

El partit va ser divertit, sobretot per a Msakni, que va firmar un triple excel·lent amb un cacau amb la cama dreta que es va colar per l’escaire de la porteria d’Edgar mentre Catalunya, després d’una furiosa reacció, va igualar un partit que creia perdut. Jugava aleshores de forma atrevida, amb només tres defenses, trobant el premi que buscava, però va nedar massa per acabar ofegada a la riba dels penals, on Jeridi Rami, el meta suplent tunisià, va aturar els dos primers.