El debat que mai hauria d'haver existit

Leo Messi

Nascut a

l'Argentina

ingressos anuals

74 milions d'euros

seguidors en xarxes socials

No té Twitter

87,5 M a Facebook

61,7 M a Instagram

És la imatge de

Adidas, Huawei, Gillette, Pepsi,

Ooredoo...

Cristiano Ronaldo

Nascut a

Portugal

ingressos anuals

67,4 milions d'euros

seguidors en xarxes socials

49 M a Twitter

118,4 M a Facebook

84,8 M a Instagram

És la imatge de

Nike, Tag Heuer, Herbalife, Pokerstars, Toyota...

Stones o Beatles. García Márquez o Vargas Llosa. Coca Cola o Pepsi. Boca o River. Amb ceba o sense ceba. Góngora o Quevedo. Primavera Sound o Sónar. Miguel Ángel Revilla o Rosa Díez. Pacino o De Niro. Wolfe o Talese. Induráin o Merckx. Homeopatia o txutxes. Eva Hache o Ana Morgade. Iglesias o Errejón. Escudella o besuc.

Tots aquests parells admeten la comparació. Són duels que depenen sobretot del gust individual. Camp de batalla de la discussió, més o menys cunyada, per a aquests dies que s'acosten. Llargues sobretaules de llengües desbocades i arguments tan irrefutables d'un costat com de l'altre. Però aquí estem parlant de futbol i l'any ha posat en safata la temptació de sumar una altra parella a la confrontació. Cristiano Ronaldo acaba d'alçar-se amb la seva quarta Pilota d'Or, ja només una menys que Messi. Així que, si algú contemplés aquests números d'aquí un segle, podria arribar a la conclusió que aquests dos portents del seu esport van estendre el seu domini durant una dècada a molt pocs mil·límetres l'un de l'altre. Tocant sempre els mateixos cims, alternativament. Sense que cap dels dos arribés a avançar-se de manera prou decisiva per proclamar una supremacia.

Però no. La veritat, l'única veritat, senyores i senyors de l'any 2116, és que no hi ha debat. Mai n'hi ha hagut. La Pilota d'Or que digui missa.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Alfredo di Stéfano (¿va ser millor Pelé? ¿va ser millor ell?) solia dir que hi havia jugadors boníssims de dilluns a dissabte (o sigui, als diaris, en el bla bla bla de la setmana, en la suma damunt del pit de les medalletes de l'elogi fàcil), però que no valien tant el diumenge (és a dir, al pasto, per seguir amb la terminologia de l'argentí que va convertir el Reial Madrid en un club ciclopi). Alguna cosa d'això hi ha en el fals pols entre Messi, l'argentí que ha convertit el Barça en un club gegant, i Cristiano Ronaldo.

Cristiano Ronaldo, fantàstic futbolista, disposa d'un aspersor propagandístic molt persistent, uns altaveus que eleven a proeses els seus èxits. A un guitarrista mediocre li apliques un distorsionador i millorarà el seu soroll; a un de molt bo el farà semblar un geni. Messi acostuma a sonar genuí. Mai ha necessitat camuflatge perquè mai ha tingut carències per amagar. El rectangle verd de 100 metres per 70 és el seu aspersor de la veritat. Als terrícoles de l'any 2116 el que s'haurà de fer és fer-los veure uns vídeos, o el que hi hagi aleshores, perquè vegin en acció el futbolista més complet de la Història. L'home que més bé ha interpretat aquest joc des que es va formalitzar com a invent, fa més o menys un segle i mig. No val la pena discutir.