Gerard Moreno, el tresor periquito

Si fos per ell, Gerard Moreno, periquito de tota la vida, jugaria cada setmana contra el Barça. «Saps, Òscar. Variarem. Agafarem els extrems del Barça, però ens emportem el davanter centre del Badalona. És molt bo». La veu d’Antonio Sánchez, coordinador llavors de les categories inferiors de la federació catalana de futbol, va sonar convincent.

Va resultar tan convincent que Òscar Garcia, actual entrenador del Salzburg, no va dubtar. Va renunciar al nou blaugrana d’aquella època, fins i tot al de l’Espanyol, la Damm i el Cornellà. I es va emportar Gerard Moreno, que no jugava ni a la Divisió d’Honor juvenil, a la selecció catalana. Catalunya va acabar sent campiona d’Espanya a Múrcia (2010), amb aquell anònim nou del Badalona, a qui li queien els gols de les butxaques.

D’anònim no en va ser mai aquest jove de Santa Perpètua de Mogoda (7 d’abril de 1992) per a aquell exèrcit d’observadors que trepitgen camps d’herba artificial com si fossin artesans. Observen, miren, escruten i, sobretot, callen. A vegades, també s’equivoquen. El Gerard, per exemple, se’n va haver d’anar de l’Espanyol (li va donar la baixa quan era cadet) per trobar lloc sota la mirada futbolera de Manolo González, actual entrenador del Badalona, un dels fills futbolístics que va escampar Laureano Ruiz al voltant de la pilota.

L'ABRAÇADA AMB TAMUDO

«Va fer 41 gols en 34 partits, una barbaritat», rememora sempre González quan li pregunten per aquell jove que va viure la fe periquita des dels inicis, abraçat fins i tot com a aplegapilotes (hi ha imatges a TV-3) al seu ídol Tamudo després que aquest marqués un gol a Montjuïc.

Notícies relacionades

Gerard Moreno: "El 'tamudazo' va ser una alegria immensa a casa meva"

Paddy Noarbe, dona de Marcos Llorente, revela la seva rutina d’entrenament: "Entrenar poc, però entrenar bé"

Se’n va anar al Vila-real, que va escoltar Antonio Rubio, el Manchego, un dels observadors més respectats del futbol català, tot i la intromissió del Madrid. La família del davanter va respectar la paraula donada i va marxar al Madrigal. Allà va fer 45 gols amb el juvenil.

Tot i viure més allunyat de l’àrea del que li agradaria, el Gerard, intuïtiu i llest, disfruta dels seus millors dies. Suma sis gols en 15 partits (la temporada passada en va fer set en 36), veu diàriament Tamudo i no oblida mai Manolo González. I en un derbi, encara menys.