Gerard Moreno: "El 'tamudazo' va ser una alegria immensa a casa meva"

Es va criar en el planter periquito des de benjamins. Aquesta temporada ha tornat al club del seu cor després de brillar al Vila-real. Gerard Moreno (Santa Perpètua de Mogoda, 1992) representa a la perfecció el sentiment periquito a la plantilla de Galca. Va ser un dels més combatius en els derbis del gener i el que va denunciar que diversos jugadors del Barça els esperaven al túnel de vestidors «per seguir provocant». Aquesta tarda es repitirà al Camp Nou aquell tens xoc de la Copa.

–¿Com s’han viscut al vestidor les hores prèvies del nou derbi?

–És un partit que tothom vol jugar. L’afrontem amb optimisme després de la victòria contra el Sevilla, que ens va donar molta moral. El nostre únic objectiu és sumar allà per aconseguir la salvació matemàtica.

–¿Ha rebut molts missatges dels seus amics culers o periquitos?

–Sí, durant tota la setmana. Els culers em diuen que no collem gaire, els periquitos em donen forces per puntuar i aconseguir una alegria doble: la salvació i que el Barça no guanyi la Lliga. Anem amb la il·lusió de donar a l’afició aquest doble regal en un camp tan difícil. Seria molt gran. 

–Vostè tenia 15 anys quan es va produir el tamudazo. ¿Quins records té d’aquella nit?

–Jo era aquí, en les categories inferiors de l’Espanyol, abans d’anar-me’n al Badalona. Ho vaig viure a casa amb la família, veient la tele. Va ser una alegria immensa per tot el que significava. Són records bonics, moments que no es poden oblidar mai. Tant de bo ho puguem repetir.

–¿Veu aquest Espanyol capacitat per sorprendre al Camp Nou?

–En el futbol tot pot passar. Nosaltres intentarem fer un partit seriós, que ens serveixi de reforç. És molt difícil repetir aquella situació, però el futbol de vegades és impredictible i et regala moments així. 

–Serà el quart derbi de la temporada després del 0-0 de Cornellà a la Lliga i l’eliminatòria de Copa. ¿Com recorda aquests precedents?

–A la Lliga vam fer un treball defensiu excel·lent, amb prou feines vam concedir ocasions i vam poder guanyar al minut 90. A la Copa vam començar molt bé al Camp Nou i ens vam avançar, però ens van empatar massa aviat. Després va passar tot el que va passar, va ser com una batalla. Al final crec que aquells tres derbis ens van desgastar molt, vam centrar tota la pressió sobre ells. No ens van anar gens bé per a la Lliga.

 

–¿Li va saber greu especialment alguna cosa d’aquells derbis plens de tensió?

–No hi vull tornar. No convé obrir-ho o remoure-ho gaire. Es van dir moltes coses que no ens van beneficiar, que no eren veritat. Per sort tot allò va quedar allà i ja està. És un tema passat que està oblidat. Va ser un episodi trist que ni a nosaltres ni a ells els deu agradar. És normal perquè hi ha nervis, tensió... Són coses que s’han de quedar al camp. S’ha de donar exemple a la canalla, que és la que ens veu. 

–El seu retorn va aixecar molta expectació, però no ha tingut un any brillant, amb només cinc gols marcats. ¿Esperava aportar més? ¿Com veu el futur amb Mister Chen?

–M’hauria agradat marcar més gols. Sé que puc aportar més. Em falta continuïtat i regularitat. La temporada que ve milloraré. És un projecte que té molt bona pinta. El primer és salvar-nos matemàticament. No hi haurà futur si no acabem els deures. Però no l’enganyaré: la plantilla està molt il·lusionada. Hem viscut un any complicat, estrany, amb canvis de directius, entrenador... Mister Chen ens dóna molta confiança, les dues vegades que hem coincidit amb ell ens ha transmès energies positives. Li agraïm l’esforç i hem de respondre. L’Espanyol ha d’estar on es mereix, molt més amunt que ara. 

Notícies relacionades

«Per a un periquito poques setmanes són com aquesta. És un divertimento»

L'empat més sonat

–Si són capaços de puntuar al Camp Nou podrien donar la Lliga a l’Atlètic. ¿Com veu aquest debat entre el futbol de toc i el cholisme?

–Jo ho tinc molt clar. Si em preguntes quin futbol m’agrada més et diré que el combinatiu, el d’atacar i tocar, però si tothom pensés i jugués igual potser seria molt avorrit. Tenim la sort de veure el Cholo amb el seu equip lluitant per la Lliga i en la final de la Champions. Agradi més o menys, els resultats són allà i té moltíssim mèrit.