'Pello' Artola: "Jo ja jugava amb els peus, i bé"

«No m’estranya que hagi acabat al futbol base del Barça. Tampoc m’estranya que li tinguin gran apreci i consideració. Urbano era, és, un fenomen, un futbolista que estimava el futbol, que jugava de meravella i, sobretot, que, com els grans futbolistes, feia jugar els altres».

Pedro Mari Artola, Pello per a tots, va ser el porter que va mantenir la porteria blaugrana més minuts a zero (560) fins al 5 d’octubre del 2014 quan, a Vallecas, Claudio Bravo va superar la seva marca. Aquest porteràs, aquest gran senyor, segueix treballant en el mateix que treballava abans de retirar-se del futbol, a la fàbrica de circuits impresos que posseeix a Barcelona, des del matí fins a la nit.

Perdó, el paràgraf inicial és del primer (i pitjor) record que Pello té dels seus derbis, especialment, dels jugats al Camp Nou. «Gairebé sempre guanyàvem nosaltres però, el març del 1982, Urbano va fer un partidàs, va liderar Molinos, Canito, Lauridsen, Marañón i altres grans jugadors i ens van guanyar per 1-3. Va ser dur i, sí, ho recordo perquè vam perdre molt clarament».

Quan Artola, amb la serietat que no l’abandona durant tota la conversa mentre mira de reüll el seu mòbil, no fos cas que el truqui la seva secretària d’Eurocir, diu que guanyaven «gairebé sempre», ho diu, els ho asseguro, amb la mateixa naturalitat que diu que «el partit dur, el derbi de debò –i crec que, també, ara—era el clàssic, el xoc contra el Reial Madrid». I ho diu considerant a l’Espanyol «un gran club i un gran equip digne d’admirar».

Notícies relacionades

El Giro es converteix en un infern per a Juan Ayuso

Ignasi Armengol, director general de Fira Circuit.: "Moltes ciutats anhelen el que Barcelona té des de fa dècades"

«Quan em refereixo als xocs amb el Madrid, em refereixo que, entre nosaltres, al vestidor del Barça, vivíem molt intensament els partits contra el Madrid a través del soci, dels aficionats, de la palpitació de la ciutat. I, en aquest sentit, la setmana del clàssic era mil vegades més tensa que no pas la setmana del derbi. Per això ho dic», assenyala Artola, que assegura que, tant en un cas com en l’altre, «si volíem guanyar, era per donar una alegria als nostres socis. Per a ells, Madrid i Espanyol sí que eren ¿ho són, no? un rival molt especial».

El Barça total

Artola creu que el Barça no s’està descafeïnant «¡ni parlar-ne!» I, quan li pregunto si ell ja jugava amb els peus, afirma amb contundència: «I tant que sí, el Barça sempre ha sigut pioner en tot. Rinus Michels va portar el futbol total d’Holanda i, sí, jo ja jugava amb els peus el 76. ¡I bé! (rialles) De la mateixa manera que el nostre golejador era el primer defensor, jo era el primer atacant. Aquest futbol, al Barcelona,  és molt vell».