El toc croat de distinció

Va ser un dia abans de l’últim clàssic, el 2 d’abril passat. Deco, aquell centrecampista clau del Barça de Frank Rijkaard que va guanyar dues Lligues i una Champions, va dir el que tants barcelonistes pensaven des de feia molt de temps, que Luka Modric era l’únic jugador del Madrid que podria tenir lloc al Barça.

Ho va arribar a pensar fins i tot Pep Guardiola abans que el croat recalés a l’equip blanc l’estiu del 2012. Va ser dos anys abans, quan el de Santpedor el va tenir en el pla B per si fallava l’arribada de Fábregas. Modric fins i tot es va deixar fotografiar amb una samarreta blaugrana a les mans en què apareixia el dorsal 14. No li desagradava gens allò del Cruyff dels Balcans, com li deien a la seva terra des dels temps en què la seva carrera engegava al Dinamo Zagreb. Era més que una semblança física el que els seus compatriotes veien en el menut centrecampista organitzador, que es mirava al mirall del Flaco, sense desdenyar Zidane, amb qui també s’ha convertit en referència de l’equip blanc. Igual com amb Mourinho i Ancelotti.

No tant amb Rafa Benítez, malgrat que al tècnic madrileny, abans d’estimbar-se, també se li va sentir dir que si hagués d’escollir un futbolista imprescindible el primer de la llista seria Modric.

MILLORABLE

Imprescindible però incomplet i millorable en molts aspectes, com tots per a l’ara entrenador del Newcastle. Per això va intentar acabar amb el seu costum de controlar la pilota i conduir-la amb l’exterior del peu dret. Sense èxit, naturalment, i entre la incomoditat del croat i la mofa de la resta dels seus companys, que no deixaven passar l’oportunitat de recordar entre els seus familiars i amics que el cervell, com es referien al tècnic, no va arribar a controlar mai una pilota a Primera com a jugador.

Notícies relacionades

Xabi reinventa Mbappé: dorsal número 10, quatre quilos menys i rol inspirador en el Reial Madrid

Lewandowski, quarti últim capítol

Zidane va tenir molt més tacte. «Les coses que fa amb l’exterior m’impressionen», va dir el tècnic francès en vigílies del partit de la temporada passada contra l’Espanyol, una setmana més tard que se sortís contra el Betis. El mateix dia que va recalcar que «Luka aporta moltíssim, és un jugador de moltíssima qualitat i el que intento és no aclaparar-lo amb massa ordres. De l’única cosa que parlo amb ell abans dels partits és d’un parell de detalls defensius, dues o tres cosetes...».

Contra el Barça seran algunes cosetes més, encara que greixades, ja que està jugant per davant de la defensa, com a migcentre, des de la lesió de Kroos.