Castillejo es va posar la 'txapela'

Col·locar-se la txapela al cap quan s’ha guanyat la Behobia-Sant Sebastià és una satisfacció que només és a l’abast de poquíssims atletes. I un d’ells ha sigut, i amb repetició en l’acció, el barceloní Carles Castillejo, el més ràpid i amb la sensació que va córrer gairebé sense oposició els 20 quilòmetres de la popular carrera basca, que va reunir ahir a Guipúscoa ni més ni menys que 30.000 persones; un èxit de participació, malgrat que l’organització va lamentar durant la setmana una baixada en les inscripcions.

    Castillejo va arribar a la prova amb el cartell de principal favorit. No va defraudar. I fins i tot per molt poc, per tan sols 20 segons, no va aconseguir baixar d’una hora de carrera, amb una temperatura menys desagradable que en altres ocasions. Aquesta vegada, ni gaire fred (14 graus), ni gaire vent (només una lleugera brisa), ni el càstig de la tempesta (escassa pluja). Molt lluny del que va passar l’any passat, també amb la victòria de Castillejo, en un matí infernal per una calor excessiva, tant que va causar ni més ni menys que 450 persones ateses, 21 ingressos hospitalaris i, per sobre de tot, la desgràcia d’una mort. El cost de la inscripció i el record del 2015 potser van ser les causes per les quals aquest any hi ha hagut un descens de participació, tot i conservar xifres d’inscripció excepcionals.

Decisió difícil

I davant de tots els atletes hi havia Castillejo, als 38 anys, gairebé ja decantant-se més per ser entrenador que esportista d’elit, un fondista que té una marca acreditada de dues hores i 10 minuts en la marató, la prova que no va poder acabar en el Campionat del Món celebrat l’any passat a Pequín. Un Castillejo que va tenir tota l’organització pendent d’ell, per si aconseguia la gesta d’arribar a Sant Sebastià abans d’una hora. Tan sols vuit quilòmetres el va aguantar el portuguès José Dias. A partir de llavors, fins a l’arribada, Castillejo no va tenir oposició. «L’any passat vaig tenir un idil·li amb aquesta carrera i ara ja me n’he enamorat per sempre». Només va lamentar no haver pogut baixar de l’hora. «Ha estat tan a prop, tant que ha sigut una llàstima».

    El triomf li va arribar a Castillejo quatre dies després de prendre una important decisió, que va comunicar a través de la seva pàgina de Facebook, l’endemà de fer-la efectiva. L’atleta va escriure: «Ahir vaig prendre una decisió difícil. No és fàcil renunciar a res, però crec que estava en la meva consciència fer-ho. Ahir, després de 14 anys disfrutant de l’ajuda econòmica de la federació espanyola, vaig renunciar a seguir-ne disfrutant. Vaig renunciar a una beca olímpica B aconseguida en el passat Europeu. Els motius són clars. Si ja no competiré amb la selecció espanyola, si no faré entrenaments d’alt nivell, si el meu camí va enfocat més al d’entrenador que al d’atleta... ¿què faig cobrant una ajuda que és per a tot el contrari?».

Notícies relacionades

París i el Tour s’entreguen a la màgia de Barcelona

Ducati confirma que Marc Márquez no tornarà a córrer fins al 2026

    I Castillejo va afegir que, a partir d’ara, volia dedicar-se més a córrer on li vingui de gust. «Sense beca podré dedicar-me a disputar, entre altres carreres, la Behobia, i seguir disfrutant d’aquesta jubilació daurada que estic tenint».

    La suposada jubilació no podia haver començat millor per a l’atleta de Barcelona que ha sigut campió d’Espanya de 5.000, de 10.000, de mitja marató i tres vegades de marató. La dona més ràpida va ser la canària Aroa Merino. Va parar el temps en 1.10.55 hores.