Kaepernick, el rebel de l'himne

L'octubre del 1968, uns mesos després de l'assassinat de Martin Luther King, quan als Estats Units vivien el seu moment àlgid en la lluita pels drets civils i moviments com els Black Panthers, els atletes Tommie Smith i John Carlos van pujar al podi dels Jocs Olímpics de Mèxic per recollir les seves medalles d'or i bronze en 200 metres amb mitjons negres i sense vambes per simbolitzar la pobresa dels negres al seu país i van alçar els seus punys amb guants negres en un gest destinat a representar la força i la unitat de la seva raça. Avui, moltes coses han canviat, però moltes segueixen igual.

DISCRIMINACIÓ I MARGINACIÓ

Hi ha un president negre a la Casa Blanca però persisteixen problemes de discriminació i marginació i nombrosos casos de violència i brutalitat policial de clars caires racistes han donat aire en els últims dos anys al moviment Black Lives Matter. I Colin Kaepernick, el 'quarterback' dels San Francisco 49rs de futbol americà, ha aconseguit amb la seva decisió de no posar-se dret mentre s'interpreta l'himne nacional de les barres i estrelles que el debat sobre patriotisme i esport, sobre raça i privilegi, torni al centre de l'atenció, tan encès com fa gairebé mig segle.

Kaepernick, que té 28 anys, és fill de mare blanca i pare negre, i va ser criat per pares adoptius blancs, es va quedar assegut mentre sona l''Star Spangled Banner' durant la pretemporada. Divendres passat va ser el primer dia que ho va fer vestint l'uniforme. I en una entrevista després d'aquell partit amistós va explicar les seves raons. “No m'aixecaré i em mostraré orgullós per la bandera d'un país que oprimeix la gent negra i la gent de color”, va dir en una entrevista amb NFL Media.

“Per a mi això és més que futbol, i seria egoista per part meva mirar cap a un altre costat. Hi ha cadàvers als carrers. Gent assassinada injustament i no se'n fa a ningú responsable. Es donen baixes pagades per matar gent i esquiven el càstig”, va dir en clara referència a policies exonerats després d'haver matat negres.

Tant el gest com les paraules van convertir Kaepernick immediatament en diana de nombroses crítiques, incloent la que que insulta el país i les forces armades o les que qüestionen l'autenticitat de les demandes de justícia social d'algú que cobra gairebé 12 milions de dòlars a l'any. Ell s'ha defensat recordant que té parents militars i que la seva protesta no té res a veure amb l'antiamericanisme. “Estimo Amèrica”, ha dit, “per això ho faig, perquè vull contribuir a fer-la millor”.

UN VERS RACISTA

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

En un debat en què han entrat des de la Casa Blanca fins a Donald Trump, no falta qui l'aplaudeix i qui usa el context històric per treure drama al seu gest, que dijous va canviar, clavant un genoll a terra en lloc de quedar-se assegut.

L''Star Spangled Banner' va ser compost el 1814 per Francis Scott Key, que defensava l'esclavitud, i originalment incloïa un vers racista. Durant la primera guerra mundial va començar a usar-se en partits de beisbol com a emblema patriòtic i no va ser declarat himne nacional fins al 1916, amb una ordre executiva que el Congrés no va fer llei fins al 1931.