El Madrid, de 'pelotazo' en 'pelotazo'

Florentino Pérez no s'atura davant de res ni davant de ningú pel que fa a jugades urbanístiques, de manera que s'haurà de veure si es nega a restituir a l'Ajuntament de Madrid els 18,4 milions d'euros d'ajudes il·legals al club blanc si és que vol reconduir l'ampliació de l'estadi Santiago Bernabéu, tirada enrere pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) l'any passat i considerada en principi com el segon gran 'pelotazo' del Reial Madrid. El primer data de l'any 2001 i va posar en òrbita el club blanc al permetre-li obtenir un benefici extraordinari reconegut de 501 milions d'euros, que van servir per sanejar l'entitat i rellançar l'equip amb l'obertura de l'era galàctica.

Parlem, naturalment, de la requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva de La Castellana, on avui s'alcen quatre torres de 250 metres i 50 plantes cada una. Una operació que va deixar en res les realitzades per Ramón Mendoza el 1991 per a la construcció de La Esquina del Bernabéu, i per Lorenzo Sanz el 1997 al vendre al consistori madrileny 30.000 metres quadrats dels 142.000 totals de les citades instal·lacions esportives per 4.500 milions de pessetes (27 milions d'euros), amb els quals alleujar els comptes de l'entitat.

TERRENYS D'ÚS ESPORTIU

La parcel·la havia sigut expropiada per l'Ajuntament el 1960 perquè el Madrid hi construís els seus camps d'entrenament després de comprar-la per 11 milions de pessetes. Després de la seva arribada a la presidència el 2000, Florentino Pérez va aconseguir el que els seus predecessors havien intentant sense cap èxit, convertir en edificables els terrenys qualificats com a esportius en els successius plans urbanístics. I a més amb una edificabilitat d'1,7 metres per metre quadrat quan al barri és de 0,3 per metre quadrat de sòl.

Tot un món comparat amb el precedent de La Esquina del Bernabéu, que Mendoza va aconseguir aixecar sobre un terreny de 3.000 metres quadrats, comprat el 1927 per 624.000 pessetes, d'ús esportiu fins a 1988, i de la qual el Madrid va treure 1.250 milions de pessetes de l'època amb el contracte de lloguer per a la seva explotació a l'empresa Urbis, avui en concurs de creditors.

A Pérez no li va parar els peus en aquella ocasió la Comissió Europea, que va obrir al seu dia una investigació formal sobre la venda dels terrenys de l'antiga ciutat esportiva, però que la va tancar el 2004 al no trobar-hi indicis de delicte, malgrat que els antics propietaris dels terrenys expropiats van reclamar que no es contemplava sota cap concepte l'expropiació per a un ús diferent de l'esportiu i van exigir la devolució de les finques. També va generar una gran polèmica que l'ajuntament es fes càrrec del 80% de les infraestructures en lloc que la totalitat de la quantitat d'aquelles obres recaigués en els propietaris del sòl, com marca la llei. Alberto Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid llavors, va argüir que l'acord era anterior a aquella norma.

PROJECTE INCONCLÚS

El desembre del 2007 el club blanc va vendre les dues torres de la seva propietat al grup Villar Mir i a Caja Madrid per un total de 360 milions d'euros. La tercera torre, propietat al 63,4% de l'entitat madridista i al 35,7 de la Comunitat de Madrid, es va vendre a la Mutua Madrileña Automobilística per 210 milions d'euros, xifra que significava per al Madrid 135 milions més. La quarta torre, propietat de l'ajuntament, va ser adjudicada a Testa Inmuebles en Renta, societat del grup Vallehermoso, per 140 milions. A més de les torres, el projecte incloïa la construcció d'un gran pavelló esportiu multiusos destinat a ús públic, amb 40.000 metres quadrats d'edificabilitat en una parcel·la de 50.000 metres quadrats de superfície, i una zona verda d'ús públic de 60.000 metres quadrats que no s'han portat a terme.

Deu anys després, el mag Florentino va creure que havia arribat el moment d'emprendre el seu segon gran 'pelotazo' i el juliol del 2012, amb el suport del PP i IU, l'abstenció del PSOE i la sola abstenció d'UPyD, l'ajuntament va aprovar una modificació urbanística que permetria ampliar el Santiago Bernabéu.

El projecte incloïa cobrir l'estadi, un increment d'edificabilitat de 14.073 metres quadrats, la construcció d'un hotel de luxe, un aparcament de 600 places i un complex comercial a la zona que dóna al Paseo de La Castellana de 13.000 metres quadrats, més del doble d'edificabilitat comercial que La Esquina del Bernabéu, cedida a l'ajuntament per a la construcció d'una zona verda, juntament amb la devolució de quatre parcel·les a Carabanchel que el consistori li va cedir el 1998 i l'abonament en efectiu de 6.6 milions d'euros.

FRENADA A LA REQUALIFICACIÓ

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Els plans del factòtum blanc es van torçar amb la sentència del TSJM d'abril del 2015 en què va anul·lar la modificació del pla general de Madrid que permetia l'ampliació del Bernabéu sobre sòls públics de la Castellana. El mes de maig passat, no obstant, el Madrid i l'ajuntament van arribar a un nou principi d'acord per ampliar les instal·lacions de l'estadi cap a la plaça dels Sagrados Corazones, on hi ha La Esquina del Bernabéu.

El Madrid, per un altre costat, també ha vist frenats els seus projectes d'ampliació de la ciutat esportiva de Valdebebas, ja que el Tribunal Suprem va frenar la requalificació del sòl on el club blanc té previst construir el parc temàtic del madridisme, un pavelló de bàsquet per a 20.000 persones, un edifici d'oficines, un hotel i l'ampliació de l'estadi Alfredo Di Stéfano.