Beitia: "Des que vaig tornar no faig res més que somriure"

Ruth Beitia, nova campiona olímpica de salt d'altura, va reconèixer que als seus 37 anys "costa recuperar molt més", però va afegir que "aconsegueixes un equilibri entre el cos i la ment que és fonamental, saps el que has de fer, t'entrenes menys, amb més qualitat que quantitat". "El cos té memòria selectiva per als moments dolents per anul·lar-los", va declarar en al·lusió a les decepcions que va viure en els dos Jocs Olímpics anteriors (setena a Pequín 2008, quarta a Londres 2012).

Beitia assegura que en el seu retorn a l'atletisme a finals del 2012 va decidir assumir-ho tot amb alegria i aquesta ha sigut una de les claus de la seva medalla d'or als Jocs de Rio 2016. "Des que vaig tornar no faig res més que somriure i posar-ho fàcil a la gent perquè disfruti amb mi", va dir l'atleta de 37 anys poc després de rebre la seva medalla d'or.

Aquest dissabte a l'estadi olímpic de Rio de Janeiro, Beitia es va convertir en la primera campiona olímpica d'atletisme de la història d'Espanya al mantenir un concurs perfecte fins a superar el llistó en 1,97 metres, altura amb la qual va vèncer la búlgara Mirela Demireva i la croata Blanka Vlasic, que van saltar igual marca però amb més nuls.

"Vaig saltar la primera de totes, i això era una arma de doble tall, perquè si jo fallava elles s'animaven; en 1,93 hi va haver una selecció important, però en 1,97 vaig saltar a la primera i ha sigut fonamental", va assenyalar.

Beitia, de 37 anys, va confessar que al final de la competició va estar nerviosa, però que a mesura que fallaven les seves rivals la felicitat va augmentar. "Quan va fallar Demireva vaig dir, s'ha complert el somni, sóc medallista olímpica. Quan va caure Vlasic vaig pujar a plata i després va fallar Chaunte (Lowe) i vaig sentir que la sort estava aquesta vegada de part meva", va apuntar Ruth, que quatre anys abans, als Jocs de Londres, va arribar també amb tres més a l'última fase i va ser ella qui es va quedar sense medalla.

Ruth es va negar a parlar sobre el seu futur, va dir que competirà en dues reunions més de la Lliga de Diamant (Zuric i París), en què va líder de la general d'altura, i després viurà dia a dia sense pensar en els Mundials de l'estiu a Londres ni en res. "Ara vull prendre'm una cervesa freda, o dues, i abraçar Ramón (el seu entrenador Ramón Torralbo) que ha estat amb ella tot aquest temps; la medalla olímpica també és seva perquè ha sigut conseqüència de la nostra feina de 26 anys", va assenyalar.

La nova número u del salt d'altura va dir que se sent en condicions de registrar una bona marca i alguna reunió de la Lliga de Diamant podria ser el lloc ideal.

"Sento molta felicitat i ganes de desterrar les llàgrimes que tinc a dins. Ha sigut espectacular. Aquesta segona oportunitat ha sigut, sobre totes les coses, l'oportunitat de demostrar tota la feina de tants anys, fa 26 anys que estem junts (amb el seu entrenador Ramón Torralbo), ell creixent com a entrenador, jo com a atleta i criant cabells blancs ja".

"Quan he pujat al podi no sé per què no he plorat, juro que les tinc aquí i tinc unes ganes de treure-les increïbles. He pensat en la meva família, el meu gran suport, en Ramón, sabia que eera allà, i en tota la gent que en els moments dolents ha estat sempre amb mi i he pensat en aquests 26 anys que han sigut recompensats perquè puc cridar que som campions olímpics", va declarar l'atleta càntabra.

Va recordar els mals moments de Londres 2012: "Vaig tenir una alegria agredolça però hi va haver tres atletes millors que jo, vaig donar el meu cent per cent i no va poder ser, no sé si va fer justícia, simplement segueixo sent la mateixa persona que sóc, una persona feliç que estima el que fa i que en cada salt dóna un somriure".

Assegura que la medalla d'or no la canviarà. "Mai diré que no als meus orígens, segueixo sent Ruth. la gent que coneix la Ruth sap com sóc i això per a mi és l'important".

"Penso en aquí, ara, en aquest moment, no sé què em depararà la vida, però segur que no estaré amb 41 anys en uns Jocs Olímpics. Del Mundial de l'any que ve no en tinc ni idea, perquè no ha acabat aquesta temporada. .

Notícies relacionades

Beitia, campiona olímpica d'altura

Greu lesió de genoll de Christensen

Ruth treballa amb la psicòloga Toñi Martos la visualització dels salts. "Em veia al podi i es va fer realitat. Ahir vaig posar un tuit que deia que a vegades els somnis es fan realitat", va assenyalar.

En moments de glòria es va reocrdar de la seva terra: "Santander al setembre és la ciutat més meravellosa del món, tenim l'estiuet de 15 dies que és fantàstic, animo tothom a venir a la meva terra, a conèixer-la. Té les millors platges del món i vull aprofitar-ho per estar amb la família i la gent".