García Bragado s'acomiada amb dignitat en els seus setens Jocs

No ha besat el terra, com va fer Usain Bolt a la pista de l'Estadi Olímpic. El cos, malparat per un dels seus 50 quilòmetres marxa més durs, no l'hi demanava, ni tan sols el dia de l'adéu olímpic en els seus setens Jocs, un rècord absolut en l'esport espanyol i l'atletisme mundial.

Després d'una dura recuperació, després de tres hores, 53 minuts i 29 segons d'insolació en un circuit sense una sola ombra, Jesús Ángel 'Chuso' García Bragado no ha besat l'asfalt del traçat de dos quilòmetres al Pontal, més al sud de Barra de Tijuca, però s'ha mostrat enormement agraït pel que l'atletisme li ha donat en 46 anys de vida i més de 25 de professional del sector. 

"Estic completament satisfet amb el que he fet en la marxa atlètica, malgrat que avui estava limitat pels entrenaments que no he pogut fer i al final m'he hagut de sotmetre a la tirania del rellotge i no he pogut progressar més que fins al lloc 20è. Anava amb el compta-revolucions en vermell, la gasolina a zero i tota l'energia gastada, però sempre intento acabar i en els últims quilòmetres només he pensat a arribar sencer i no arrossegar-me a la carretera", ha assegurat Chuso, bevent a petits glops per hidratar-se després d'una prova que, per la calor i la humitat, ha fet abandonar dos espanyols més, Miguel Ángel López i José Ignacio Díaz, retirats al voltant del quilòmetre 35. Només 45 dels 80 marxadors han pogut acabar.

Notícies relacionades

Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: "El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi"

Josep Pedrerol diu el que molts pensen sobre Florentino Pérez: «És normal que donés la cara»

Chuso sí que ho ha fet. García Bragado ha acabat dignament, com s'havia proposat, amb una marca més bona que la que fa 24 anys li va donar el 10è lloc a Barcelona-92, el primer dels seus set Jocs consecutius, i amb un lloc (20è) similar al de fa quatre anys a Londres (17è). "Però ha arribat el moment de passar a la reserva. No seré als Mundials de l'any que ve a Londres, segur que no, però vull participar en algun projecte per crear un equip de 50 km marxa que estigui a un gran nivell. Vull tornar-li a l'atletisme el que m'ha donat".

I, en el moment de l'adéu olímpic (no descarta alguna competició menys en el futur), un munt d'agraïments, sobretot als metges (Leibar, Ribas, Arquer, Til) que li han permès tanta longevitat "sense buscar el costat fosc, per això puc anar-me'n amb el cap ben alt".