Cristian Toro, de 'tronista' al més alt del podi

El paradís tropical d'Isla Margarita, el racó caribeny més conegut de Veneçuela amb permís de Los Roques, va tenir la fortuna de servir-li de bressol. Cristian Toro, un ganàpia de més de 90 quilos de pes i 1,87 d'altura, va canviar ràpidament les càlides aigües del Carib on va néixer per la gèlida ria de Viveiro, a Lugo.

Allà, a la terra dels seus pares, va ser on va començar a donar palades amb els seus amics del poble. Però el ‘Toro’ no era un xaval normal. Les seves aptituds físiques, notòriament per sobre de la mitjana, li van valer un rapidíssim ingrés en l'equip nacional. Per a la seva mare, Elisa, la marxa del xaval al Centre d'Alt Rendiment de Madrid i la seva instal·lació a la residència Joaquín Blume va ser una ‘palada’ immensa.

LES LLÀGRIMES DE LA MARE

“Va ser molt dur veure'l marxar tan jovenet per complir el seu somni, però ha valgut la pena”, va reconèixer entre llàgrimes la progenitora que, orgullosa de ser “la mare que l'ha parit”, va celebrar com ningú a Rio la medalla d'or al K2 200 metres. La victòria del seu fill no només havia consagrat Cristian com un dels grans de l'esport espanyol sinó que allunyava la seva imatge de faldiller televisiu.

En a penes un parell d'anys, el seu fill passava de ser el ‘tronista’ del popular programa ‘Mujeres y Hombres y Viceversa’ (MHYV) a pujar al més alt del podi de Rio de Janeiro. Per sort, el seu pas per les portades de la premsa del cor, els platós de televisió i els bolos de les discoteques madrilenyes no havien pogut minvar el talent de Cristian per a la pala. Tot un èxit quan es pensa en la vida d'un noi jove, famós i pretès pel públic femení de mitjà país. "Amb tot el que ens ha fer patit i tant clar com ho tenia. Sempre vaig saber que seria campió", va respirar alleujada Elisa.

POSAR-HI SENY

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Per si fos poc, Cristian s'havia assenyat amb la periodista esportiva Irene Junquera, que tampoc va dubtar a l'hora d'agafar-se uns dies lliures per anar als Jocs. "És impossible sentir més orgull per ell, som les dues dones més felices del planeta", va reconèixer Irene mentre s'abraçava a Elisa durant a l'entrega de medalles a l'estadi olímpic.

"Al podi -va afegir Cristian- estava amb Saúl, veia la meva mare i veia la meva nòvia. I després d'un any tan difícil com ha sigut aquest per a tots dos he alliberat la tensió i amb la medalla penjada al coll he sentit que el treball ha sigut recompensat". Si una cosa ha quedat clara a Rio 2016 és que Cristian ha encarrilat la seva vida a tota velocitat.