Lavillenie critica amb duresa el públic de Rio

La primera medalla per a l'atletisme brasiler des de Pequín 2008 porta cua. L'actitud del públic de l'Estadi Olímpic, que lògicament va prendre partit per l'atleta local, Thiago Braz da Silva, en el seu duel en les altures de la perxa amb Renaud Lavillenie, que defensava el títol de Londres 2012, va enfurir el francès, que en unes primera paraules de ràbia davant la televisió francesa va assegurar que s'havia sentit tractat "com Jesse Owens als Jocs de Berlín de 1936". Més tard, Lavillenie va matisar les seves paraules, però va seguir criticant amb duresa les esbroncades rebudes d'un públic educat en la cultura futbolística.

El plusmarquista mundial, amb 6,16 en pista coberta, va encaixar malament la derrota davant un Da Silva que es va incorporar al club dels 6 metres, i va guanyar l'or amb 6,03 davant els 5,98 de Lavillenie, que va fallar en el seu i va intentar de recuperar l'or sobre 6,08. "En tota la meva vida no havia vist un públic com aquest en l'atletisme, però és veritat que no es pot comparar amb el públic alemany d'aquella època i demano disculpes per aquesta comparació. Però he competit en molts llocs i és la primera vegada que la gent està no només contra mi, sinó contra tots els saltadors excepte el brasiler", va afegir el saltador francès. "Si no hi ha respecte i 'fair play' en uns Jocs Olímpics, no sé on n'hi haurà".

Lavillenie va fer patent el seu disgust durant la competició, quan abans d'afrontar el seu salt decisiu va posar el polze cap avall en senyal de desaprovació. El seu gran rival la nit de dilluns, Da Silva, va intentar aplacar també els ànims del públic, demanant calma en alguna ocasió, però la grada no va poder contenir el seu entusiasme. "El públic no va poder controlar les seves emocions perquè volia que guanyés un noi del Brasil".

SENSE FELICITACIONS

Notícies relacionades

La caríssima torre de les ‘garses’

Florentino declara la guerra a tothom

El tercer classificat, el nord-americà Sam Kendricks, va reconèixer que el públic no havia estat fi, però no amb la virulència de Lavillenie. "Aquest és un país molt emocional, que anima molt el seu equip, però això no vol dir que estigui contra els altres. Però han d'adonar-se que han de recolzar tots els competidors".

Al final de la prova no hi va haver abraçades ni felicitacions entre Da Silva i Lavillenie. "No li vaig faltar al respecte, tenim poca relació, però normal. Ens veiem poc. Jo visc a França i ell, a Itàlia. No estic en la perxa per fer amics. Si tinc algun problema amb ell, ja som prou adults per parlar-ne en privat", va assegurar el francès. Da Silva, de 22 anys, que es va criar amb els seus avis, es va trasllar el 2014 a Formia (Itàlia) per entrenar-se amb el tècnic que també va formar Serguei Bubka i Elena Issinbàieva, l'ucraïnès Vitali Petrov, i formar  amb la seva dona, la també saltadora Ana Paula Oliveira, un nucli familiar que el destí li va robar en la infància.