«Per a un periquito poques setmanes són com aquesta. És un divertimento»

És l'home de la setmana. El seu nom va de boca en boca, tots se'n recorden, culers i periquitos, amb sentiments molt diferents i que Raúl Tamudo (Santa Coloma de Gramenet, 1977) acull amb un mig somriure, amb l'aire de murri que tenia al camp i que, ara, més desinhibit, combina amb humor i molta ironia. Ha donat nom a molt més que un gol: el tamudazo.

-Fa un any que va anunciar que es retirava ¿No troba a faltar el futbol?

-No, de veritat. Crec que quan un futbolista ho deixa és perquè veu que ja ho ha fet tot, que s'ha espremut. En algun partit puntual sí que penses que t'agradaria participar-hi, però el dia a dia, no. Ara tinc una vida molt tranquil·la, molt normal. He començat a fer surf, snow, boxa, i després dedico tot el temps que puc al meu fill. Al final supleixes unes coses amb altres i també tens temps lliure per viatjar i per a coses que abans no podies fer.

-Però aquesta setmana algun pessigolleig deu haver sentit. Una mica moguda sí que ha sigut...

-Sí sí, una mica (rialles). El telèfon no para. Des del moment en què es va acabar la jornada, ja m'ho veia venir: 'Mare meva, la que m'espera'.

-Va començar a fer números...

-És clar, és que és idèntic. L'única diferència és que llavors estàvem salvats i ara l'Espanyol necessita un punt o que els de sota fallin. I el Barça es juga una altra vegada la Lliga. Així que, almenys, que l'Espanyol empati i se salvi.

-És només per això...

-Home, sempre. La resta no m'interessa, només miro pel meu equip. Sí, sí, tant de bo es repeteixi un tamudazo, voldrà dir que hem empatat o guanyat. L'important és que l'Espanyol faci un bon partit, els derbis són diferents i estic segur que els culers tenen respecte a aquest partit i diuen: 'Hòstia, que ve l'Espanyol, no pot ser, una altra vegada, ja podria ser un altre equip...'. L'Espanyol se n'ha d'aprofitar psicològicament i saber que la gent del Camp Nou li té respecte.

-Hi ha molta gent que es recorda de vostè...

-Sí, sí molts (rialles). Els del Madrid, els del Barça... Però he de dir que es dirigeixen a mi amb molt de respecte. Quan va passar, la reacció no era tan respectuosa ni afectuosa. Ara s'ha refredat i s'entén que jo vaig intentar fer la meva feina.

-La sensació és que es va alegrar molt per ser el gol de l'empat.

-Quan vaig marcar no sabia com anava el Madrid, no sabia què havia passat. Acaba el partit, arribo al vestidor, sóc feliç perquè he passat a la història com a màxim golejador de l'Espanyol, i em diuen: 'No, no, l'has feta molt grossa, que el Madrid ha empatat'. Al Camp Nou se celebrava la Lliga abans que jo marqués. Un periodista em va preguntar: 'Sense jugar-vos res, ¿tu creus que el partit que heu fet és normal?' Jo em vaig quedar de pedra, en pla, '¿què m'estàs dient, que deixi de córrer perquè el Barça guanyi?'. No ho entenc, em sembla una falta de respecte. L'any anterior vam anar al Camp Nou en l'antepenúltima jornada i el Barça ens en va fer quatre i ens estàvem jugant el descens, i ningú va dir res. Però quan és al revés, hòstia... Que la gent es posi al nostre lloc llavors. I ara, igual: és el nostre partit, i intentarem guanyar.

-Li ha donat nom a una cosa que tothom reconeix: el tamudazo.

-Sí, sí, és històric, em moriré i se'n seguirà parlant. Tant de bo que algú ho faci diumenge i em substitueixi i em deixin tranquil (rialles). Estic segur que a molta gent li agradaria estar al meu lloc. Has fet una cosa especial en la teva professió, i has passat a la història. Això quedarà sempre, ningú ho podrà esborrar, i a qualsevol futbolista li agradaria tenir la sensació que vaig tenir i estar avui parlant d'això. Una acció per la qual se't recorda. Pel fet d'implicar el B arça -o si hi hagués implicat el Madrid-és un tema mundial. He fet 146 gols a Primera, sóc màxim golejador català i de l'Espanyol, però entenc que la gent recordarà molt més això.

-Els de l'Espanyol també.

-Home, és clar. I aquesta setmana poden anar pel carrer dient: 'Compte, recordeu el tamudazo...' Hi ha poques setmanes així per a un periquito. Estàvem esperant estar salvats davant el Sevilla per viure això, encara que sigui per anar a la feina i dir-li a algun culer: 'No em diguis res, que a veure què passa, ¿eh? Compte'. És un orgull i un divertimento, i és normal. Ja ho hem passsat bastant malament tota la temporada, així encara que sigui una setmana...

-¿Li hauria agradat igual fer-ho al Bernabéu?

-Igual, a qualsevol lloc. Si arriba a ser al revés i ajudo el Barça a guanyar la Lliga, no sé si els meus aficionats m'ho haurien perdonat, però ho hauria fet igual. Sóc un professional.

-Es recorda el tamudazo, però ha marcat altres gols decisius. El del seu debut amb l'Espanyol. 

-Sí, vaig començar a Primera amb molt bon peu. El dia abans estava cagat, llavors no era un superheroi, era una imitació (rialles). La vigília del partit de l'Hèrcules deia: 'Mare meva, ¿on vaig a Primera, jo, tan bé que estava marcant gols a l'Espanyol B?. Bé, no crec que surti perquè ens estem jugant el descens'. I em diu Paco Flores: 'Escalfa', i dic: 'Adéu'. Anem perdent 1-0, em crida i li dic ¿jo? Sí, sí, tu. Mare meva. Surto i marco i, bé, em va canviar la vida... Llavors anava en metro i sempre em posava d'esquena a la gent. Però quan em coneixia algú, la resta del vagó em mirava. Ho passava fatal, em posava a suar com un pollastre. Baixava a la parada següent i agafava un altre tren.

-I el que va salvar el Rayo en l'últim minut.

-Va ser increïble, l'última jugada, l'àrbitre estava a punt de xiular. Li vaig dir al meu germà que si marcava sortiria pel túnel al carrer a celebra-ho. No vaig poder. La gent va saltar al camp.

-I després de tot això, el seu final amb l'Espanyol no va ser gaire bo. ¿Com és la seva relació ara?

-No sóc una persona rancorosa. Podia haver sortit millor, sí, però va ser així, i això no es pot canviar. Vaig a veure els partits, em van fer l'homenatge, però no em truquen cada setmana per preguntar-me: 'Escolta, ¿com estàs?' Tinc amics al vestidor, a les oficines, però la relació no passa d'aquí.

Notícies relacionades

Així va ser el 'Tamudazo' que va deixar el Barça sense Lliga

Ni pensar en el 'tamudazo'

-¿Però li agradaria tornar?

-De moment, m'estic preparant per a mi, per al que pugui arribar. Però sempre he dit que si l'Espanyol em truca demà, d'aquí un any o d'aquí tres, hi aniré encantat. És casa meva, i m'encantaria tornar-hi, però si no pot ser...