Caicedo salva l'Espanyol de la crema davant el Sevilla (1-0)

L'Espanyol respira. Un gol de Caicedo davant un Sevilla ple de reserves ha tret a l'equip blanc-i-blau d'una situació molt complicada. L'equip de Constantin Galca va començar el partit a dos punts del descens i sabent que tot el que no fos guanyar, amb la visita al Camp Nou a l'agenda, l'abocava a l'abisme. Davant un rival que va deixar a Sevilla sis titulars i que va alinear tres debutants del filial, la victòria era obligada. Amb 40 punts la salvació no és segura, però podria arribar la setmana que ve fins i tot perdent contra el Barça.

A l'hora de la veritat, no es va notar la diferència de necessitat entre un bàndol i l'altre. Lluny de sortir a totes davant un rival que es preveia relaxat, l'Espanyol va proposar un partit cautelós. Procurar no cedir ocasions enrere i intentar caçar un contraatac. El problema és que en aquesta faceta ofensiva no es va entreveure cap pla. Recuperada la pilota (i la defensa del Sevilla va fer diversos regals), sembla començar una guerra individual. Ningú acompanya. Qui la porta, ha d'apanyar-se-les per si mateix, amb Caicedo com a única opció de passada. I és un dir, perquè l'equatorià sol estar envoltat de defenses.

MAL INICI

A més, individualment, ningú va tenir el dia de sortida. Víctor Sánchez va estar bastant gris al prendre decisions al contraatac. També Marco Asensio i Hernán Pérez, encara que el paraguaià va ser el més incisiu, buscant les pessigolles al debutant Matos. I encara que va tenir un inici calamitós, es va anar entonant i si la grada de l'Espanyol va somiar amb el gol abans del descans va ser gràcies a les seves incursions.

Les seves i les de Rober Correa. El lateral va començar patint per tapar Matos (un centre seu gairebé el remata a gol Llorente als 11 minuts), cosa que el va retenir en la seva posició, però amb les seves dues úniques pujades es va colar entre la medul·lar i la defensa sevillistes.

Amb tot, el més a prop del gol que va estar l'Espanyol a la primera meitat va ser en un xut de Víctor Sánchez en l'afegit que es va estavellar a la xarxa lateral. El Sevilla, per la seva part, va trepitjar en alguna ocasió l'àrea de Pau, de nou titular, a través de dues vies: el joc entre línies d'Iborra i les incursions de Diogo, que va trobar un forat a l'esquena de Rubén Duarte.

XIULETS DE LA GRADA

La paciència de la grada no va durar 90 minuts, com havien demanat diversos jugadors durant la setmana, sinó que l'afició va acomiadar els seus homes amb alguns xiulets i crits de "posa-hi ous". I no se sap si va ser abans, si l'ou o la gallina, però en la segona meitat l'Espanyol va donar una altra imatge fruit de la qual va arribar el gol de la victòria (o a la inversa).

Cornellà es va enardir primer amb una rematada al pal de Víctor Sánchez a passada d'Asensio (m. 49), encara que l'àrbitre va assenyalar falta, i tres minuts després la pilota va tornar a estavellar-se al pal, aquesta vegada després d'un xut d'Asensio. Mentre la relaxada línia defensiva sevillista mirava l'estirada de Rico, Caicedo ensumava l'ocasió de gol. Va veure venir el rebuig i va marcar a plaer per a deliri de la grada el seu novè gol de la temporada.

TRES PALS

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

El plus de confiança del gol, sumat al fet que el Sevilla va viatjar per complir l'expendient, li van donar un altre aire al partit. Asensio, Víctor Sánchez i Hernán Pérez van créixer i la pilota no sortia del camp visitant. El partit va haver de quedar sentenciat en una triple ocasió en què Víctor primer i Hernán Pérez després van topar amb Sergio Rico, abans que Gerard, que va reemplaçar Caicedo, fes sonar l'alumini de la porteria per tercera vegada en la tarda.

No va arribar el gol de la tranquil·litat, però tampoc va patir la grada per l'empat més enllà del caràcter ajustat del marcador i de la classificació. Els tres punts pràcticament garanteixen la permanència, que pot quedar assegurada fins i tot perdent al Camp Nou, on l'Espanyol viatjarà sense Óscar Duarte ni Álvaro, per acumulació de targetes.