«Vull disfrutar com un nadó de l'últim partit»

3
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES ARMENGOL / BARCELONA

Daniel Saric jugarà demà el seu últim partit d'alt voltatge al Palau Blaugrana. Després de set anys a les files del Barça, el porter bosnià (Doboj, 1977), nacionalitzat qatarià, intentarà una remuntada més a la Lliga de Campions d'handbol, obligada per la derrota en l'anada dels quarts de final a la pista del THW Kiel d'Alemanya per 29-24. Cinc gols són la frontera que separa l'èxit del fracàs d'un equip al qual Saric deixarà als 38 anys per prolongar tres temporades més la seva carrera a l'A-Qiyadah de Qatar, abans de tornar per quedar-se a viure a Barcelona, ciutat de la qual ell i la seva família (dona i tres fills) estan enamorats.

-Per acomiadar-se, toca una altra remuntada èpica sota l'anomenada màgia del Palau.

-Sí, serà un partit bastant difícil davant un equip alemany que va demostrar ser molt fort i que ens posarà les coses complicades en aquest partit de tornada. Però jo estic d'acord amb el meu entrenador, Xavi Pascual, que amb la màgia del Palau no n'hi haurà prou, perquè hem de corregir el que vam fer malament a l'anada i som nosaltres, els jugadors, els que hem de tenir clar el que hem de fer, els que hem de marcar gols, aturar pilotes, defensar bé… El Palau sempre ens ha fet costat, ha sigut el vuitè jugador i ens ha donat una empenta quan ha fet falta, i aquesta vegada tampoc fallarà, això segur.

-I, personalment, afloraran molts sentiments en aquest partit, ¿veritat?

-Sí, i vull disfrutar d'aquest partit com un nadó, però guanyar-lo com un gran professional. Jo hi seré per donar un cop de mà si el míster ho considera necessari, com he fet sempre i com ha de ser aquest dissabte també.

-¿Se n'anirà amb un bon record, després de set anys al Barça?

-Sí, és clar. He passat set anys molt macos, personalment i com a esportista. He guanyat tot el que es pot guanyar, el Barça m'ha donat moltíssim, i ja em vaig emocionar molt l'altre dia, quan vaig anunciar el comiat. El més important per a mi és que vaig entrar al club per una porta petita i me'n vaig per una porta gran, i això vol dir que el meu treball aquí ha sigut últil per a l'equip. Crec que la gent guardarà un bon record de mi, i això és el més important per a una persona i per a un esportista.

-I vostè, ¿quins records esportius guardarà del seu pas pel club?

-La Champions. Bé, les Champions, perquè en vam guanyar dues, el 2011 i l'any passat. Però em quedo amb la primera perquè va significar molt més que guanyar. Veníem de perdre la final l'any anterior i tothom va començar a dubtar de la nostra feina, però de seguida vaig aconseguir la meva primera Champions com a blaugrana. Després també vam acabar amb el cicle de l'Atlètic de Madrid a Espanya i va començar el nostre. Són records que no em pot esborrar ningú.

-¿I què s'emporta de la seva convivència a la porteria amb gent com Barrufet, Sjostrand, Sterbik i, ara, Pérez de Vargas?

-Sempre m'he portat bé amb els meus companys de porteria, incloses les meves anteriors etapes amb Svensson o Peric. Sempre he après alguna cosa d'ells. Fins i tot de Gonzalo [Pérez de Vargas], que té 14 anys menys que jo, he après coses. Sempre he tingut bona química amb els altres porters.

Notícies relacionades

-¿El tornarem a veure per Barcelona d'aquí uns anys?

-És clar que sí, la meva família i jo ja hem decidit que quan acabi la meva etapa a Qatar vindrem a viure aquí. Hi tenim molts amics i hem planificat la nostra vida futura aquí, sens dubte.

Temes:

Handbol