Signes de final d'etapa al Palau

L'eliminació de l'Eurolliga a mans del Lokomotiv Kuban marca uns nous mínims per al Barça. El trauma hauria de donar pas a una reflexió seriosa dins del club, eludida fa uns mesos després d'una temporada en blanc pel vot de confiança al tècnic Xavi Pascual i al mànager Joan Creus, inajornable ara després d'un trienni àrid, amb dos dels 11 últims títols possibles i una alarmant pèrdua de competitivitat.

Més enllà de la comparació econòmica amb el conjunt rus (15 milions del Lokomotiv per uns 25 milions dels blaugranes), va quedar clar en la sèrie que el Barça és un equip de moral fràgil, sense caràcter, que no mereixia un lloc entre els millors d'Europa.

La derrota deixa sumit l'equip, a més, en un estat de frustració i ràbia ja conegut (va viure el mateix a la Copa contra el Bilbao), ja que representa la segona temporada consecutiva fora de la final four, un objectiu innegociable per a un equip de primera línia.

El nou revés deixa el barcelonisme desorientat, confús, incapaç d'entendre el pendent de resultats dels últims anys, el deteriorament del model, la pèrdua de senyes d'identitat a la pista, distanciat més que mai l'equip de la imatge de referència que solia ser.

El balanç només podria arreglar-se amb la Lliga, que encara està en joc, com va reconèixer ahir Creus a Catalunya Ràdio. «Podem parlar de fracàs, potser sí. Però l'equip ha de reaccionar. Ens queda la Lliga. És important acabar bé. Després ja reflexionarem. Mirarem en què ens hem equivocat i els directius ens examinaran i decidiran».

Fitxatges poc rendibles

Més enllà del respecte que transmet el potencial del club, per pressupost i planter, l'equip ha anat perdent la identificació amb la grada amb les entrades i sortides de jugadors (vuit aquesta temporada, sis l'anterior) en una dinàmica que fa que cada estiu, per la falta de resultats, la roda torni a girar.

La irregularitat apunta a Pascual, que no ha sabut donar a l'equip un perfil competitiu i que amb el temps ha perdut també l'excel·lència defensiva dels primers temps. Vuit anys després el model dóna símptomes d'esgotament.

Però els fitxatges fallits, les contínues remodelacions de la plantilla sense trobar el perfil desitjat, apunten també a la secretaria tècnica, a Joan Creus, incapaç de mantenir i renovar un equip que el 2010 (fa només sis anys, però ara sembla una eternitat) va ser campió d'Europa, amb l'avantatge de comptar amb un comodí en aquesta transició: Juan Carlos Navarro.

Sis anys després de l'Eurolliga de París, com es va veure a Krasnodar, tot segueix girant al voltant d'un Navarro de 35 anys molt més limitat físicament, mentre els joves no acaben de trobar el seu moment. Ni Abrines, el millor sub-18 d'Europa fa quatre anys, ni Vezenkov, de 20 anys, l'MVP en l'última Lliga grega.

Notícies relacionades

La tennista Marina Bassols denuncia amenaces de mort per les apostes: "T’assassinaré, sé on vius"

Els experts aconsellen entrenar la força: "Aixecar peses augmenta la qualitat de vida en la tercera edat"

Aïllat en una bombolla construïda pels responsables de la secció, el club ha reduït també l'esperit crític al voltant de Pascual, evitant les veus discordants, sempre necessàries. La secció parla amb una sola veu.

Resulta paradoxal, la veritat, que el millor moment del bàsquet blaugrana es visqués amb Joan Laporta, el president més futboler de la seva història, i que sigui amb Josep Maria Bartomeu, de passat basquetbolístic declarat, amb qui la decepció s'estigui convertint en norma.