Curry Rendits al fenomen

El món de l'esport ha seguit bocabadat l'evolució d'aquest fenomen del bàsquet anomenat Stephen Curry, que ha transitat per la temporada de la NBA com a amo absolut de l'escenari, triturant rivals i fent miques rècords, com el del millor registre de victòries de la Lliga, que els seus Golden State han arrabassat als llegendaris Bulls de Jordan després de 20 anys de vigència. La gesta, de dimensions colossals, fixa la nova parada per a un Warriors famolenc de glòria en els play-off que comencen aquest cap de setmana: el segon anell de campió.

Més enllà dels 30 punts de mitjana, per acabar com el millor anotador de la lliga, del seu rècord de 402 triples, de la sensació d'infal·libilitat que l'ha dut a guanyar-se ja el qualificatiu de millor llançador de la història, demostracions que li suposaran, novament, l'MVP de la temporada, s'està consolidant l'opinió que aquest base lleuger, de tot just 1,90, nascut a Akron (Ohio), bressol també de Lebron James, està reinventant el joc i portant els límits de la imaginació a territoris desconeguts.

Des dels seus inicis, el bàsquet es regia per la llei del més fort. Curry ha dinamitat aquesta màxima. Està molt més a prop del comú dels mortals, que no pas dels portents físics que regnen a les pistes, d'aquí ve aquella atracció gairebé irresistible que provoca cada vegada que surt a jugar.

«Crida l'atenció el seu nivell de confiança, la capacitat que té per generar-se jugades i tirar de totes les posicions i la plasticitat amb què ho fa tot», analitza l'exjugador del Barça i comentarista de televisió, Nacho Solozábal. «Tu no pots pensar a jugar com algú tan físic com Lebron, però sí com Curry, que no és un prodigi físic. Això el fa més pròxim».

Curry sembla tenir els codis per desconnectar qualsevol sistema defensiu. Si hi ha algun secret per aturar-lo, encara no ha sigut posat en pràctica. Si se'l defensa a prop, dribla i penetra. Si se li dóna espai, tira. Amplia tant el camp que genera nous espais per als seus companys. Porta llegües d'avantatge sobre els altres pel que fa a interpretació del joc, en tècnica i domini de la pilota, fruit d'un treball descomunal des que era petit, en la seva facilitat per anotar triples des de qualsevol zona del terreny de joc.

 

Qüestió de confiança

«Confiança és la paraula», reflexiona Demon Mallet, el base del FIATC Joventut. «La confiança ho és tot. I aquesta és la raó per la qual està jugant a un nivell tan alt. És com si se sentís invencible. I el millor és que ha aconseguit elevar també la confiança dels companys. Està més centrat que ningú ara mateix. És al cim».

Aquesta visió idealitzada no es transmet només a través de les imatges que arriben per televisió. També la perceben els rivals amb què s'enfronta a la pista. «Està fent coses que no s'havien vist. Llançaments des d'on la gent no s'hauria pogut imaginar mai fins ara. Està innovant a l'hora de jugar», explica Marc Gasol en una conversa amb EL PERIÓDICO. «És un cas únic», remarca el seu germà Pau, també rendit al talent de l'escorta dels Warriors «Pot tirar de nou metres com si fos un simple triple. Té la confiança per atrevir-se a l'impossible i encerta més en les situacions complicades o fins i tot quan li estan puntejant el llançament. Ara mateix es mou en l'estratosfera i la resta pel planeta Terra», valora el jugador dels Bulls.

El millor de Curry, a més, és que el seu joc entusiasma tothom de la mateixa manera. Preval la seva imatge de bon rotllo, la de jugador humil i pare de família, cosa que ha ajudat a convertir-lo en una celebritat. Les imatges amb la seva filla Riley, de quatre anys, en les últimes finals s'han fet famoses, fins al punt que Obama va preguntar per ella en la recepció a la Casa Blanca. «És el millor tirador que he vist mai. Des de Michael Jordan no em divertia tant veient a algú jugar», va admetre el president.

 

La cara de la Lliga

«En aquests moments és la cara de la NBA. És un fenomen i està a un altíssim nivell per la forma com controla i domina el joc», li reconeix el base del Barça, Carlos Arroyo, que coneix Curry i va coincidir, professionalment, amb el seu pare a la NBA. «És una nano força humil, que té el cap al seu lloc, una persona de família amb uns principis que són inspiradors per als nens que el veuen jugar».

«El millor, el més gran és que els companys de professió l'hi reconeguin. Saben el que costa», deixa anar el seu orgullós pare, Dell Curry, que va jugar 16 temporades a la NBA.

L'impacte que va causar Curry fa un any amb el seu irresistible ascens al tron de la Lliga, es comença a valorar com el començament d'una nova era. «La seva aparició és bona per al bàsquet», explica el jove jugador del planter del Joventut, Alberto Abalde, devot seguidor de la NBA. «No té un físic privilegiat, però sí que és ràpid, coordinat i la seva qualitat és brutal. És bo veure que un equip de tant de talent pot guanyar campionats en una lliga tan física i dura com és la de la NBA»

Des de Jordan no havia existit ningú que tiranitzés el joc de tal forma fins al punt que la pregunta sorgeix natural: ¿estem davant el millor de tots els temps?

Notícies relacionades

El Barça s’imposa al futbol pedra i té el títol de Lliga a un pam

Márquez torna en gran a Jerez protagonitzant una altra pilleria

«El camí fins a Jordan queda lluny encara per la diferència del que s'ha aconseguit. Però se l'haurà de seguir», considera Solozábal. «No hi ha comparació possible», afirma Mallet. «Però Curry té el potencial per comparar-se si segueix a aquest nivell i guanyant títols perquè la seva ètica de la feina és increïble».

Una llegenda, Magic Johnson, instal·lat entre els grans de l'esport, no obstant, deixa la porta oberta: «Si segueix a aquest nivell durant quatre o cinc anys, es convertirà en el millor jugador que hàgim vist».