El mite de les remuntades
La idea d'apel·lar a l'esperit de Juanito per aixecar una eliminatòria xoca amb la realitat de molts fracassos en els últims anys
tecnicomadrid18994307 real madrid supporters hold up portraits of deceas
Abans que a algú se li acudís apel·lar a l’anomenat esperit de Juanito, mort fa 24 anys en un accident de cotxe, el seu fill va fer obrir els ulls al personal al demanar que deixessin en pau el seu pare. «Cada vegada que l’esmenten per remuntar, palmem», va dir Roberto. El seu missatge va arribar poc després que el Madrid perdés contra el Wolfsburg a Alemanya amb aquell vergonyós 2-0 que va aixecar les alarmes al club blanc.
Des que aquell missatge va arribar a orelles del madridisme, ningú ha tornat a intentar recórrer a aquell jugador carregat d’una energia especial i capaç de capgirar una derrota amb els seus missatges incendiaris. Així van arribar les proeses contra el Derby County, l’Anderlecht o l’Inter, entre altres, però des d’aquelles dècades dels 70 i els 80 ha plogut moltíssim.
En l’última dècada, al Madrid li ha servit de molt poc apel·lar a l’esperit de Juanito. esperit De les 15 vegades que ho hauria pogut fer, en 14 no va aconseguir el seu propòsit. Per trobar l’última remuntada s’ha de viatjar fins a l’any 2002 quan el Bayern va guanyar 2-1 a Munic i va caure per 2-0 al Bernabéu.
"90 MINUTI LONGOS"
No hi va haver esperit possible que salvés el Madrid en les vuit últimes eliminatòries de Champions, en les quals el Madrid es va veure obligat a remuntar després de perdre en l’anada. Llavors, aquella frase de Juanito després de caure contra l’Inter es va girar en contra seu. «90 minuti al Bernabeu son molto longos», va dir el genial futbolista malagueny. Ni al Bernabéu ni a fora el conjunt blanc aconseguiria retornar a la realitat el que ja es coneix com el mite de les remuntades.
L’any en què Florentino va decidir abandonar la presidència del club blanc, el 2006, per «haver acostumat malament els jugadors», els futbolistes del Madrid perdien a vuitens de final 0-1 a casa contra l’Arsenal i empataven a zero a Londres. Era la primera caiguda d’una àmplia llista. Uns dies abans de l'adéu de Pérez, que es va produir el 27 de febrer, el Madrid també va caure a la Copa amb aquell sorollós 6-1 a La Romareda.
A Iker Casillas no se li va acudir res més que mobilitzar tots els follets del madridisme, Juanito inclòs. No va donar resultat perquè l'equip blanc es va quedar a un gol de la remuntada. Necessitava cinc dianes i es va quedar en quatre. Malgrat que l'experiment va resultar fatídic, hi va haver qui va mantenir la fe en els esperits, que no van funcionar en les següents eliminatòries de Champions.
AQUELL 'MOU' DESFERMAT
Tampoc va tenir efecte en la ronda de vuitens del 2008, el Roma va superar el Madrid a l’Olímpic (2-1) i també en la tornada al Bernabéu per aquell mateix resultat. Més sonora va ser l’eliminació, també a vuitens, contra el Liverpool, amb Vicente Boluda de president de les hosts blanques. L’equip anglès, dirigit per un tal Rafa Benítez, va guanyar 0-1 al Bernabéu. Immediatament, el nou president, que havia substituït Ramón Calderón, va dir allò de «la tornada serà un chorreo encara que hàgim perdut a casa». Ho va ser, però per a l’equip d’Anfield, que li va endossar un històric 4-0 al Madrid.
La temporada següent tampoc hi va haver esperits a Gerland, on el Madrid no va passar de l’empat contra l’Olympique de Lió després del 0-1 del Bernabéu. Un altre cop al carrer. Tampoc les semifinals van deixar cap empremta del mític Juanito. El Barça va assaltar el Bernabéu (0-2), amb aquell Mourinho desfermat i clamant a tots els esperits per enterrar la UEFA i les seves designacions arbitrals. «¿Per què, per què?», es preguntava el tècnic portuguès. La resposta va arribar en el matx de tornada amb l’1-1 i l’eliminació del seu equip.
'Mou' seguia presumint que amb ell el Madrid sempre arribava a semifinals, encara que bé és cert que no passava d'allà. Ho va tornar a demostrar contra el Bayern Munic al caure en l'anada per 2-1. La tornada la tenia resolta al quart d'hora amb dues dianes, però va tancar l'equip a la cova de la seva àrea i ho va pagar: 2-1, pròrroga i aquell penal de Ramos als llimbs, que va servir per a la conya a les xarxes socials. L’últim cop que els esperits es van equivocar va ser la campanya passada. Van apel·lar al de Juanito una vegada més i va sorgir Morata. La Juventus va guanyar 2-1 a Delle Alpi i el davanter del Madrid va marcar l'empat i va apartar l'equip d'Ancelotti de la final. Ara, Zidane manté que contra el Wolfsburg el que s'ha de fer és «jugar a futbol i deixar-se d'altres coses».
- Absolt el professor d'institut de Blanes acusat d'enviar una fotografia dels genitals a alumnes de 2n d'ESO
- Fenomen tecnològic L’unicorn europeu de la intel·ligència artificial ElevenLabs obre oficina a Espanya
- Judici a l’Audiència Nacional Josep Pujol Ferrusola corrobora la versió del seu germà sobre l’herència de l’avi: «Em van tocar 125 milions de pessetes»
- PMMU 2025-2030 La Barcelona metropolitana aprova reduir a la meitat el territori sense bon accés al transport públic el 2030
- Gastronomia Jordi Cruz, xef, mostra al país què és un autèntic pa amb tomàquet: 2.000 reaccions dels andalusos
