Márquez es passeja

L’any més difícil. L’any en què es produeixen els canvis més importants i recargolats de les últimes dècades. L’any en què totes les motos són iguals. L’any en què totes les centraletes electròniques endarrereixen qualitat i utilitat quatre o cinc anys. L’any en què tot torna a ser una mica més primitiu. L’any en què es canvia de marca de pneumàtics, de la japonesa Bridgestone a la francesa Michelin. L’any en què Yamaha apareix com la gran acaparadora de títols, del d’escuderies al de constructors passant, és clar, pel tricampionat de Jorge Lorenzo i el subcampionat de Valentino Rossi. L’any en què Honda torna a repetir errors de disseny, d’idea, de concepte de moto, tornant a apostar pels seus cent enginyers i no pel seu pilot estrella, Marc Márquez, el noi que es va convertir en el campió més jove de la història en tot (pole, victòria i títol). Aquest any torna la màgia de Marc Márquez.

    Aquest any, 2016, és el moment, el temps, l’instant, escollit pel jove tetracampió de Cervera (Lleida), per ressorgir, per reconstruir-se, per sorgir del no res, de la derrota, de caigudes, de venjances absurdes i maltractaments per part del mite dels mites, de la icona Rossi, per clavar les primeres urpades on va començar tot: Austin, l’estat de l’estrella solitària; Texas, el país del xèrif; Estats Units, el racó del món escollit per Márquez per, gairebé de nen, el 2013, l’any del seu debut en MotoGP, aconseguir la seva primera pole, la seva primera victòria i estrenar liderat, cosa que ningú havia aconseguit a la seva edat, de tan jovenet.

    Aquell any (2013), va acabar amb Freddie Spencer, mite dels EUA i el més jove a aconseguir abans tot això, dient que mai abans havia vist un pilot com el Marc. I ahir, davant la mirada de Kevin Schwantz, el campió que va dissenyar el traçat d’Austin, Márquez va guanyar, després de la seva quarta pole, el seu quart GP consecutiu al circuit de les estrelles. I ho va fer, no només amb la pole, sinó també amb volta rápida. I ho va fer de semàfor a bandera a quadros. I ho va fer sent líder en totes les voltes, en les 21. I ho va fer havent dominat el 94% dels entrenaments («¡merda!, perdó, perdó, se m’ha escapat el warm-up, però ha sigut un gran dia») i ho va fer, per fi, davant l’aplaudiment de 56.528 espectadors. És clar que Valentino Rossi ja feia moltes voltes (19) que havia anat per terra i, per tant, ja ningú podia aplaudir-lo. El Doctor va rodar sobre l’asfalt perquè comença a costar-li, i molt, seguir aquests nois.

TOT A L’ESQUENA DEL MARC / I això que la carrera d’ahir va ser més lenta que la de l’any passat. Això li va importar poc, molt poc, a Márquez. Ja ho va dir Livio Suppo, un dels seus caps a Honda: «Si arribéssim aquí i no féssim cap entrenament, nomes treiéssim les motos del camió i ens possésim a córrer, ningú li veuria el pèl al Marc, que guanyaria molt còmodament». Bé, doncs es van fer, sí, tots els entrenaments, fins a una dotzena, però ningú va ser capaç de seguir, ni divendres, ni dissabte, ni diumenge, el trepidant ritme que va imprimir Márquez,míster Austin, el xèrif de MotoGP, el Matrix de les motos com va comentar, graciosament, l’actor Keanu Reeves, així que va arribar a la graella de Texas.

    Perquè Márquez, mentre els altres queien, volava baixet sobre el relliscós asfalt d’Austin. Es va escapar a l’apagar-se les llums, va fer quatre voltes ràpides en els cinc primers girs i adéu, se’n va anar, no el van veure. O sí, només la cua de l’Honda RC213V, l’única moto alada que corre, que s’aguanta, que vola, que bat rècords, que venç les Yamaha i les Ducati oficials.

Notícies relacionades

Rossi creu que a Austin el va trair la roda davantera

El pòquer de Márquez

ACCIDENT DE PEDROSA / Mentre Márquez obria forat, Rossi començava a arruïnar la seva venjança i Dani Pedrosa destrossava la glòria, un altre cop, del pobre Andrea Dovizioso, a qui, a l’Argentina, va fer anar per terra el seu company Andrea Iannone quan tenia el podi assegurat i a qui ahir va empènyer (per sort no li va fer mal, però n’hi hauria pogut fer) el veterà pilot català d’Honda, a qui li va marxar la moto del davant i es va estavellar contra la Ducati del núm. 4.

    Tot això, i més, va passar a l’esquena de matrix Márquez, que arriba a Jerez amb 21 punts (gairebé una victòria) d’avantatge sobre Lorenzo «cosa que em semblava impossible, increïble, irrealitzable fa tres mesos». Quan va començar tot tan costa amunt.