Mor David Moner, històric dirigent de l'esport català

David Moner, un dels dirigents de l'esport català més històrics i decisius en el renaixement de l'activitat esportiva federada, ha mort aquest dijous als 83 anys. Moner, exesportista i advocat, va estar involucrat en totes les facetes de l'esport, sobretot en el vessant de dirigent, i va arribar a presidir les federacions catalanes de rem en dues etapes (1964-66 i 1967-70) i de natació, també en dues etapes (1977-81 i 1985-95).

Moner va destacar posteriorment com a aglutinador de la gestió esportiva des del seu càrrec de president de la reformulada Unió de Federacions Esportives Catalanes, que va ocupar des del 1996 fins al juny del 2014, quan va ser substituït per Gerard Esteva.

Moner, que en la seva etapa d'esportista va practicar natació, waterpolo, rugbi i rem, entre altres modalitats, va rebre al llarg de tota la seva carrera de dirigent infinitat de distincions, com l'Orde Olímpic i, el 2010, la Creu de Sant Jordi.

DIRIGENT MOLT ACTIU

Moner va ser un dirigent molt actiu de l'esport a Catalunya i va aconseguir que les disciplines amb més problemes de finançament comptessin amb recursos per fer un salt de qualitat en la viabilitat de moltes federacions.

Nascut a Barcelona el 19 de març de 1933, dirigia el seu propi bufet d'advocats, i després de ser president de la secció de dret esportiu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, va ser designat membre del Tribunal d'Arbitratge del COI. L'organisme olímpic li va concedir els Anells d'Or del COI, condecoració que se suma a nombrosos reconeixements locals, nacionals i internacionals.

Nedador i waterpolista destacat, va iniciar el seu camí com a dirigent esportiu a la Federació Catalana de Rem, que va presidir fins al 1970. Va aconseguir l'ampliació de l'estany de Banyoles (Girona) per convertir-lo en un camp de regates de dimensions olímpiques, el primer al país.

Notícies relacionades

Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam

Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25

Va ser el president de la Federació Catalana de Natació en dues etapes, i a l'any següent de finalitzar la seva gestió es va convertir en el president de la UFEC (1996), càrrec que va abandonar el juny del 2014, encara que va ser designat com a president d'honor d'aquest organisme.

A més d'èxits econòmics i esportius per a moltes federacions, sota el seu mandat la UFEC va recolzar activament el reconeixement de l'esport català en el panorama internacional. Això li va valer, el 2010, la Creu de Sant Jordi, i va estar a punt d'aconseguir que la Federació Internacional de Patinatge acceptés la Catalana, ja que el seu comitè executiu va donar llum verda a la decisió, però mesos després la va tombar l'assemblea general a Fresno (Califòrnia).