Cruyff 1947-2016

L'esperit seguirà viu i el mite augmentarà. Ha desaparegut la persona física, l'ens humà que es deia Hendrik Johannes Cruyff, el futbolista més gran d'Europa, un dels cinc millors de tots els temps i l'entrenador més influent del món. Un personatge clau en la història del Barça, al qual li va donar títols com a futbolista als anys 70 i com a tècnic als 90. Li va donar moltes coses més, intangibles més valuosos que els diners i tot: glòria, reconeixement, imatge, respecte, admiració...

A la Terra dels mortals queda l'obra immortal de Cruyff, que va sucumbir al partit contra el càncer de pulmó que li van diagnosticar al mes d'octubre. Un rival terrible, imbatible. Es va envoltar dels millors, abans companys, després futbolistes, ara metges, i va entrar a l'hospital amb optimisme, confiat en la seva bona estrella, que aquella existència suprema en la qual creia li donés un cop de mà. Intuïa, sempre positiu, que anava guanyant el partit, i el va acabar perdent, en un desenllaç inesperat per la rapidesa amb què es va produir.

Va passar dijous al migdia, quan el compte oficial de Johan Cruyff a Twitter informava de la mort, alhora que reclamava privacitat per a la família en el dol per la pèrdua, sentida a tots els racons del planeta. Una onada inacabable de dolor es va desfermar en la pilota mundial per la indiscutible contribució de Johan al futbol. Un geni reconegut fins i tot pels seus principals adversaris. Els jugadors del Madrid van fer un minut de silenci abans de l'entrenament d'ahir.

El germà, el geni

«Un germà», va escriure Franz Beckenbauer. «L'home que va fer el futbol més meravellós que ningú al món», va explicar Gary Lineker, sense cap indici d'acritud tot i que va ser acomiadat al final de la primera temporada de Cruyff com a entrenador al Camp Nou. Era el començament de la segona etapa blaugrana de l'astre holandès, deu anys després (1978), i reclamat pel mateix president, Josep Lluís Núñez, que l'havia acomiadat la primera vegada.

Cruyff va tornar a aterrar a Barcelona per sufocar l'incendi que abrasava el club, amb el motí de l'Hesperia amb el qual els futbolistes suggerien la renúncia de Núñez. Una Recopa i una Copa van donar temps que arrelés la llavor que estava plantant. No era de tulipes, la flor típica holandesa, perible, sinó una cosa més sòlida i duradora.

El que va sembrar Johan va ser una idea sòlida com un pi que ha suportat flamarades i ventades, 20 anys de vigència, i els seus deixebles, aquells privilegiats que la van aprendre, escoltant-la del Profeta del gol -un dels seus sobrenoms- s'han jurat mantenir. També li deien Déu, entre la singularitat dels seus vaticinis, la inacabable omnisapiència i l'exigència que va inculcar. El temps els ha donat la raó.

Cruyff va ser l'entrenador que va portar la primera Copa d'Europa al Camp Nou i va enterrar la supremacia del Madrid amb quatre Lligues consecutives. La seva acusada personalitat va fer que es guanyés detractors -més a Barcelona que a qualsevol altre cenacle del món- , però la filosofia que va inculcar per via oral és avui un llibre d'estil que guia el Barça. No només en el dia a dia, sinó també com a negoci. El club té repartides pel món escoles de futbol on s'ensenya la interpretació del joc a partir de les consignes de Cruyff.

Un conseller sense un «no»

No hi ha res, però, comparable amb la projecció que ha adquirit l'equip seguint el camí il·luminat per Johan. Després de jugador i entrenador, retirat de les banquetes excepte la seva breu etapa de seleccionador de Catalunya, Cruyff va exercir de conseller a tot aquell que li va demanar l'opinió. Per descomptat, del Barça i de l'Ajax, els seus clubs.

Va ajudar Joan Laporta a arribar a la presidència, Txiki Begiristain a escollir bé des de la secretaria tècnica i Frank Rijkaard i Pep Guardiola. Cap segueix al club. Hi continua el germen sobre el qual s'ha impulsat Luis Enrique, un dels últims fitxatges del Cruyff entrenador a qui no va arribar a dirigir, acomiadat per Núñez a dues jornades del final de la Lliga 95-96 per tancar l'interminable pols que mantenien.

«El llegat de Johan no són els èxits, tot i que han ajudat a seguir reforçant la idea, sinó el coneixement que ens ha deixat», va reconèixer Guardiola, que va viatjar des de Munic per acompanyar la família Cruyff (l'esposa, Danny, les filles Chantal i Susila, el fill Johan Jordi) després del fatal desenllaç. El cos de Johan va ser incinerat en una cerimònia íntima que contrastava amb les multitudinàries mostres de devoció que van inundar les xarxes socials.

«En nom de la meva mare, de les meves germanes i de la resta de la família m'agradaria agrair les nombroses mostres d'afecte i suport rebudes. El fet que Johan hagi sigut una font d'inspiració per a molts de vosaltres és una cosa que ens ha emocionat», va exposar Jordi Cruyff.

Notícies relacionades

Un passeig amb Johan

Un futbolista únic

El Barça obre d'avui dissabte i fins dimarts un espai al Camp Nou per recollir les condolences dels culers. Les samarretes exposades a la Botiga lluïen totes el número 14. Aquell 14 que «no serà mai el mateix», va escriure l'exmadridista Xabi Alonso en un altre signe d'admiració.

L'última gesta de Johan va ser que els vuit presidents vius del Barça s'unissin per firmar una carta en què reconeixien els seus mèrits. La jugada mestra. Cruyff ha mort als 68 anys. El cruyffisme és etern.