Un futbolista únic

La dimensió futbolística de Johan Cruyff és fàcilment resumible en l'experiència que va viure el Barça quan el va fitxar: va fer campió de Lliga un equip que feia 14 temporades que no conquistava el títol. El palmarès que havia reunit l'holandès quan es va retirar 20 anys després dóna la versió complementària de la grandesa del millor jugador de la dècada dels 70 i un dels cinc grans de la història del futbol, amb Di Stéfano, Pelé, Maradona i el que acaba d'arribar, Leo Messi.

L'ascendència que va exercir en el Barça va ser una simple representació de la que tenia a l'Ajax, el club que el va veure néixer. Acabada la temporada 1982-83, ja amb 37 anys, el president del club no li va voler renovar el contracte. Era una opció raonable, donada l'avançada edat de l'astre. Equivocada, donada la personalitat del personatge.

Tom Harmsen va mirar el dni abans que el full de serveis (63 partits, 20 gols) de Johan, en aquestes dues temporades en què ja n'havia vist de tots colors la vella llegenda d'Amsterdam. Però l'orgull seguia intacte. Com la saviesa. Cruyff va fitxar pel Feyenoord -és a dir, va anar del Barça al Madrid, sense que encara existís l'Atlètic, o sigui el PSV Eindhoven- i l'etern rival de Rotterdam va conquistar el doblet de Lliga i Copa.

EPISODIS AMB FIRMA

Com aquest, alguns dels episodis més genials del futbol porten marcat, de forma indeleble, el nom de Cruyff. Més enllà de ser una deïtat al Barça i l'Ajax, els seus dos principals clubs. De blaugrana va firmar el 0-5 del Bernabéu el febrer de 1974, un episodi quimèric, inimaginable per a un parell de generacions futbolístiques. Vestit de blanc-i-vermell va conduir el primer club holandès a una final de la Copa d'Europa i a perdre-la (1969), però a guanyar-ne tres de consecutives (1971, 72 i 73), i va convertir en anècdota la del Feyenoord al mig (1970).

Cinc anys de domini d'un país que, fins llavors, era merament secundari en el concert internacional. I, en conseqüència, de la mà del futbolista més categòric i essencial del petit país europeu, Holanda es va classificar per al Mundial de 1974 i va arribar fins a la final, on va sucumbir davant l'amfitrió.

RENÚNCIA DISCUTIDA

Amb la més bella de les derrotes: encara es recorda més el perdedor que el vencedor. Holanda també va arribar a la final de l'Argentina quatre anys més tard. Sense el seu guia, que va renunciar al torneig per diversos motius socials (les protestes al seu país contra la dictadura), esportius (rebutjava les concentracions que volia la federació) i econòmics (Adidas era el patrocinador i Johan era l'emblema de Puma).

Així de controvertit podia arribar a ser qui va ser, també ell, el primer futbolista que va obtenir tres Pilotes d'Or. L'abanderat del lema 'El futbol ha de ser una cosa divertida" en contraposició de qui era en aquella època un dels seus principals rivals: Franz Beckenbauer, el líder de l'atlètica Alemanya, l'altre banderí de la final de 1974, i doble Pilota d'Or (1972 i 1976). Cruyff va anotar el seu primer triplet professional abans dels 20 anys, com Messi.

UNA COPA MÉS

En aquella època, a Cruyff se l'havia de tractar de "vostè". Així ho recordava un juvenil Jorge Valdano quan va veure de prop 'Déu' -així van anomenar Johan els futbolistes del 'dream team' en una eliminatòria copera Barça-Alabès. Amb el temps, i el compendi d'èxits que va reunir, el tractament que mereixeria Cruyff seria molt més noble, tot i que se n'anés del Barça un lustre després amb una solitària Copa del Rei (1978).

Un escàs i frustrant botí per als culers, que només van disfrutar al Camp Nou. Les constants derrotes fora de casa van impedir el canvi d'hegemonia en el futbol espanyol que sí que es va produir quan Johan va tornar com a entrenador. Amb el seu vell amic Carles Rexach, el primer cicerone que havia tingut a l'arribar el 1973 perquè era l'únic que parlava anglès, i amb qui va acabar barallat el 1996 quan els seus camins es van distanciar.

EL LÍDER ABANS I DESPRÉS

Cruyff va ser el líder d'aquella generació amb Rexach, Marcial, Asensi, Juan Carlos -també Sotil i Neeskens- i de la posterior amb Koeman, Laudrup. Stóitxkov i companyia. Com ho havia sigut a l'antic Ajax al capdavant de Rep, Krol, Haan, Keizer, Suurbier i del que va abandonar dues dècades després, on hi havia Rijkaard, Jesper Olsen (el coprotagonista del penal indirecte), Vanenburg i Marco van Basten. Va dominar el futbol com a jugador als setanta i com a entrenador als noranta.

Notícies relacionades

"Cruyff va fer la Capella Sixtina"

Reaccions a la mort de Johan Cruyff, última hora

De la seva talla com a esportista parlen les gestes que va aconseguir (22 títols d'equip), de la seva acusada personalitat dóna compte el seu periple futbolístic (va anar als Estats Units per fitxar pel Cosmos i es va alinear amb Los Angeles Aztecas i Washington Diplomats amb un parèntesi per jugar al Llevant, a Segona Divisió) i del seu enginy futbolístic es conserven les imatges de la velocitat del seu regat, l'agilitat per evitar puntades de peu atroces i l'indesxifrable canvi de ritme. 

Etern per tot.