¿El Barça, el Madrid o el Bayern aguantarien Wenger?

Es van enfrontar el cavallerós francès Arsène Wenger, gairebé Sir, i l'asturià Luis Enrique en un dels estadis modèlics del món, en la competició mítica de la Champions, en una fase que comença a ser decisiva, que és decisiva, i va guanyar el Barça, va vèncer ‘Lucho’, va triomfar el campió. I va tornar a perdre Wenger.

Però no passa res. Un no sap què té Wenger. Sí, perdó, és un senyor, ha construït un equip, ha fabricat un futbol que s'assembla molt a la bellesa, confia cegament en els joves (això sí, odia els davanters centre), ha convertit l'Arsenal en un dels equips que juga més bé i més adorat (i adulat, i adornat, i vistós) sense guanyar gairebé i viu d'això. Bé i d'alguna Premier (una cada 10 anys, com el que fa el Reial Madrid, més o menys), però, sobretot, viu de la seva prestància i de manar molt, encara que no sempre l'encerti amb els fitxatges.

I després de veure el partit un pensa que Luis Enrique (perdó, l'entrenador del Barça, el míster del Reial Madrid, el tècnic del Bayern Munic...) no podria viure com i del que viu Wenger: és a dir, de jugar bonic i gairebé no guanyar (títols) tot i tenir grandíssims futbolistes com Özil i Alexis. Cert, no són CR7, ni Messi, ni Neymar, ni Suárez, ni Robben, ni Lewandowski… però ja els voldria Javi Gracia o Paco Jémez per jugar a futbol. O Jürgen Klopp al seu sorollós Liverpool després de crear aquell meravellós Borussia Dortmund.

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

Wenger hi és sempre, però si Luis Enrique hagués perdut per 2-0, alguna esgarrinxada li hauria caigut, malgrat estar a les portes del rècord dels rècords (34 partits invictes, els sumats pel Reial Madrid de Leo Beenhakker 1988-89), el ‘Lucho’ hauria rebut, segur, més d'una estirada d'orelles. Wenger, per no tenir, no es va acostar ni a la meitat de la possessió (35% de l'Arsenal contra 65% del Barça). I de passades completades, ja ni en parlem: 291, per 648 blaugrana.

Els defensors d'aquest polit, elegant i senyorial perdedor diuen que el que fa té molt de mèrit. Molt. Està pagant un estadi de 500 milions d'euros, li prenen (diuen, no ho sé) cada any els millors, fitxa joves (alguns de gairebé ‘robats’, com fan tots, no només el Barça i el Reial Madrid fan aquestes martingales) i, de tant en tant, contracta, per desenes de milions, milionaris perquè completin una excel·lent plantilla. Sense 9, això sí. Amb molt de toc, senyoriu, brillantor, entreteniment, però guanyar, guanyar, l'imprescindible. Hi ha qui l'anomena ‘el Professor’. Doncs això, que segueixi impartint classes. I que guanyin els altres, aquells que sí que es juguen el lloc en cada partit. Wenger el té per creador.