«Als 11 anys me'n vaig anar sol del Camerun»

Als 11 anys Achille Emaná Edzimbi (Yaoundé, Camerun, 33 anys) va començar un llarg viatge en el món del futbol. Quatre continents han sigut testimonis del talent d'un jugador que després de donar moltes voltes i viure moments difícils que van estar a punt de fer-lo abandonar torna a disfrutar de la seva professió. Líder al camp, al Nàstic ha recuperat el somriure contagiós que el caracteritza, senyal que torna a ser feliç a prop dels seus després de passar cinc anys fora d'Europa.

-Sis mesos i ja té l'afició de Tarragona entregada... 

-Em sento molt feliç. He arribat a un club molt humil i les coses estan començant a canviar a poc a poc. Estem molestant una miqueta els equips de dalt, la gent comença a veure que volem optar a disputar la promoció d'ascens. I sabem que ho podem fer.

-Va escollir el partit davant el líder a casa per donar el cop d'efecte i arrodonir-lo amb una assistència al seu germà per regalar-li el seu primer gol a Segona. 

-Millor, impossible. A l'hotel de concentració li vaig dir que si jo era al camp, ell marcaria encara que jugués cinc minuts. Amb les mans o les dents, l'havia de fer, perquè després de fallar contra el Lugo ho necessitava més que jo.

-Arriba a Europa amb 11 anys. ¿Com és la vida d'Emaná a Yaoundé fins llavors?

-Molt senzilla. De família humil però mai em va faltar res. Érem classe mitjana al Camerun, sempre he anat a l'escola. Als 11 anys vaig prendre la decisió d'anar-me'n a Europa per descobrir el món del futbol. La gent de València va venir al Camerun a veure'ns jugar en un partit de l'acadèmia i es van fixar en mi.

-Amb 11 anys no deu ser fàcil assumir un canvi tan gran.

-No, no, és molt difícil. Li vaig dir a la meva mare que era a Europa als 17 anys, sis anys després de marxar. Ella es pensava que era en un internat per a nens i que per això no podia venir a veure'm. El meu avi em va ajudar a ocultar la realitat. Vaig arribar a València i em va acollir una família, els García. Sempre els estaré agraït perquè em van donar tot el que els meus pares en aquell moment no podien donar-me. Li vaig comprar un bitllet a la meva mare perquè vingués a veure'm i veiés que bé que estava.

-A Tolosa firma el primer contracte professional. ¿Com va anar a parar a França?

-A València hi va haver problemes amb els papers i amb el director esportiu per temes de diners. Me'n vaig anar del club pensant a tornar al Camerun per jugar en l'equip en què havia jugat el meu pare. Em va trucar la meva àvia, que vivia a Tolosa, i em va dir que l'anés a veure. Quan era allà van organitzar a la ciutat una mena de mundial entre africans. Vaig jugar amb l'equip que representava el Camerun i un representant del Tolosa Fontaines, filial del Tolosa, estava mirant els partits i em va dir que anés a entrenar-me amb ells. Ràpidament vaig pujar al Tolosa, que aquella temporada va baixar a Segona. Per problemes econòmics va descendir a Tercera i les estrelles de l'equip se'n van anar. A mi se m'acabava el permís per estar a França i van confiar en els joves jugadors i em van fer un contracte professional. Hi vaig estar vuit anys.

-I arriba el Mundial de Sud-àfrica. ¿Què li va passar a la Camerun d'Etoo, Song i Emaná?

-Hi havia moltes lluites en els alts càrrecs per dirigir la selecció al seu gust. Va ser una gran decepció perquè jugàvem al nostre continent. En les eliminatòries érem un equip fix que va formar Paul Le Guen. Quan vam arribar a Sud-àfrica ja no era el mateix equip. Va ser una falta de respecte per als que feia un any que lluitàvem per classificar el país. Tot per decisions dels de dalt que van lligar de mans l'entrenador que fins i tot va canviar la capitania de Song a Etoo. El Camerun sempre ha tingut aquest problema, espero que canviï algun dia.

-¿Com és Etoo?

-És un gran futbolista. Cadascú és com és. No es pot canviar una persona de la nit al dia. L'has de saber tractar. Ell ha actuat com a capità de la selecció però les decisions es prenien des d'a dalt.

-Problemes econòmics al Betis precipiten la seva marxa. ¿Per què a l'Arà-bia Saudita? ¿Què s'hi va trobar allà?

-Al Betis em van vendre per vendre. No van fer res amb els diners que van treure del traspàs. Em volien enviar a Ucraïna i per fotre'ls els vaig dir que jo triava el meu destí. L'Aràbia Saudita és una presó d'or, et poden donar molts diners, però si no els pots disfrutar amb la teva família ni amb les teves filles no serveix de res.

-El seu pas pel Cruz Azul a Mèxic no va ser una bona experiència. ¿Es va plantejar deixar el futbol? 

-Vaig tornar a casa meva, Sevilla, i volia deixar el futbol. Vaig estar sis mesos entrenant-me amb un preparador físic per mantenir-me. Aquest temps el vaig dedicar a portar les meves filles al col·legi i disfrutar d'elles perquè feia cinc anys que estava lluny de casa. Llavors va arribar l'Atlante de Cancún i vaig decidir tornar a Mèxic. Tot va començar, bé amb un entrenador que funcionava, fins que va tenir un problema familiar i va deixar l'equip. Va arribar un paraguaià de qui no vull recordar el nom, amic de Fernando Tena, i allà es va acabar la meva etapa amb l'Atlante.

Notícies relacionades

La tennista Marina Bassols denuncia amenaces de mort per les apostes: "T’assassinaré, sé on vius"

Els experts aconsellen entrenar la força: "Aixecar peses augmenta la qualitat de vida en la tercera edat"

-Se'l veu feliç un altre cop. ¿La renovació depèn de vostè?

-Aquí sóc feliç i torno a disfrutar del futbol. La renovació depèn del club i la directiva. Estic en un estat de forma excel·lent. Ho tinc tot aquí; la família a prop, estem al gener i fa calor, visc a prop de la platja…. Depèn de si pugem o no pugem. Si el club vol donar-me l'oportunitat de seguir disfrutant, jo seguiré feliç aquí.