Zidane for Mango

3
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Un sospita que tot, absolutament tot, al Reial Madrid és pura improvisació. De Florentino Pérez, clar. ‘Flope’ inventa, idea, improvisa i José Ángel Sánchez executa. Quan ‘Flope’ no té ni idea d'una cosa, o dubta, o triga, apareix Sánchez, amb fitxa i sou superior a la meitat de la plantilla que habita a les catacumbes de Valdebebas, i li dóna alguna idea. Com la de Rafa Benítez.

Penso en la improvisació perquè si l'aparició de Zinedine Zidane a la banqueta del Santiago Bernabéu fos fruit d'un pla, d'una estratègia, d'un projecte, hauria emergit en el mateix moment que es decideix prescindir de Carlo Ancelotti. Saps que ‘Zizou’ està llest, pot afrontar el repte, t'han dit que ha madurat i que s'ha fet amb el control del grup i que el Castella va solet.

Però no. Quan tothom creia que ‘Flope’ fitxava el veterà Víctor Fernández per col·locar-lo al planter i ser el seu nou Vicente del Bosque o el seu vell Luis Molowny, resulta que es recorre a un aprenent d'entrenador que, segons tots els criteris, estava adquirint coneixements i maduresa a Valdebebas per, d'aquí uns mesos, acabada l'Eurocopa de França, ser el nou seleccionador francès (per a això sí que tenia pinta Zidane), i substituir Didier Deschamps.

¿Quina és la seva idea?

Ningú sap res de Zidane. Ni tan sols s'han atrevit a dir quina és la seva idea. Ningú ha parlat amb els nois del Castella, que, encara que sigui ‘of the record’, és a dir, en silenci o al pàrquing de Watergate, podrien explicar que, com a tècnic, no és gran cosa. Penso jo, vaja. Tampoc he llegit cap reportatge (com sí que vaig llegir quan Pep Guardiola preparava el filial a Tercera Divisió) de que divertit que és veure jugar els cadells de ‘Zizou’. I, no obstant, sí que recordo que Guardiola ja provocava admiració (i inquietud, sí) pels seus revolucionaris mètodes de preparar els partits i afrontar-los a tomba oberta amb els nois del filial.

Per descomptat que el pobre Zidane demana que no el comparin amb Guardiola. No se'n sap res d'ell, ni dels seus mètodes (si és que en té), del seu esquema de joc (si el defensa), de les seves intencions amb els ‘galàctics’ dropos o divinitzats, de si creurà o no en els joves, de si se sotmetrà, com gairebé tots, al dictat de ‘Flope’, que és el negoci per sobre del joc i no atrevir-se a descapitalitzar la plantilla fent seure a la banqueta els rics i, sobretot, si, simplement, vol guanyar o guanyar jugant bé. Quan li van preguntar si era Mourinho (guanyar, guanyar i guanyar) o Guardiola (guanyar jugant a futbol), va dir que ell era Zinedine Zidane. Curta resposta, ja que ni els seus saben com és ‘Zizou’. Bé, sí, saben que té un únic amic i Déu anomenat (veuen?, tampoc se'n sap res d'aquest home) David Bettoni.

L'últim salvavides

Notícies relacionades

Se sospita que a Zidane, que com acaba de reconèixer l'extècnic alemany del Bayern Munic, Ottmar Hitzfeld, “li ha tocat la loteria, perquè fa anys que viu només del seu nom”. S'intueix, insisteixo, que encara està verd ja que, si no és així, fa mesos que hauria sigut ‘l'elegit’. I se sap que està allà, al centre del Bernabéu, perquè és l'estimat, el preferit, el protegit de ‘Flope’, el seu últim salvavides abans de tornar a convocar les eleccions, que tornaria a guanyar amb una mà ja que, amb els estatuts reforçats a la seva mida, ningú pot amb ‘Flope’. I també, és clar, perquè només amb el nom i la seva vitrina ja impressiona Cristiano&Cia.

És evident, és bàsic, que Zidane mai hauria sigut entrenador de cap dels 10 o 15, o 20, grans d'Europa. Mai. Ni aquest mes, ni aquest any, ni el pròxim ni el següent. Però, com recorda Hitzfeld, van fer un sorteig, ‘Flope’ va posar a rodar el bombo dels seus candidats i a l'interior només hi havia una bola: la de l'elegant heroi de la novena, la del model de Mango (en això, també fa la competència a l'elegant Guardiola), la de l'amic del president, la de l'home que ven el seu carisma en imatge i portades. ¿Futbol?, no se sap. 4-4-2, o 4-3-3 cruyffista, 4-2-3-1 del Castella…ni idea. Això sí, ha reconegut estar en mans de la BBC. Com tots. Pot ser que això fos el primer que li digués el seu amic ‘Flope’ a la rebotiga de la sala Siglo XXI del Bernabéu. Suficient.