12 campanades

El Madrid va arribar a la cúspide en l'epíleg del 2014. El 20 de desembre es proclamava campió del món a Marràqueix (2-0 al San Lorenzo de Almagro), després d'haver tancat de forma irreprotxable la lligueta de la Champions (ple de sis victòries), i gaudia de quatre punts d'avantatge a la Lliga sobre el Barcelona. L'obertura de l'any va deparar una derrota a València (2-1) que llavors no va ser premonitòria del funest any que s'acostava. Més preocupant va ser la segona ensopegada consecutiva, tres dies més tard, a la Copa contra l'Atlètic (2-0): va ser el principi de l'eliminació de la Copa del Rei, consumada una setmana més tard al Bernabéu (2-2). El primer comiat del torneig dins el mateix any va ser més honrós que l'última. Encara que fos a mans de l'Atlètic. El Madrid se'n va poder venjar setmanes més tard a la Champions.

Si el 7 de gener l'Atlètic havia vençut en el duel coper, el 7 de febrer va repetir a la Lliga. No va ser una victòria més per als matalassers, que anaven set punts al darrere del rival ciutadà, encara que es van acostar al cap de la classificació. Ni en el volum del marcador (4-0) ni en les conseqüències que va desfermar aquella golejada.

Iker Casillas va ser el primer damnificat. El meta ja estava marcat des que José Mourinho l'havia assenyalat amb el dit acusador abans de marxar. Però aquell derbi també va deixar marca en Cristiano Ronaldo, que va ser una ànima en pena per la gespa abans d'exhibir molta més activitat a la nit. L'estrella portuguesa havia programat una fastuosa festa per celebrar el seu aniversari (5 de febrer) que no va voler cancel·lar.

L'artista principal, a part de l'homenatjat, va ser el cantant colombià Kevin Roldán, que va publicitar la seva participació com a animador del sarau. «Gràcies per contractar-me per ser el xou central de la teva festa d'aniversari número 30, és un honor per a mi que t'agradi la meva música, aquesta nit serà especial, espero que disfrutis del nostre xou. Avui trenquem tarima a Madrid», va escriure el cantant abans de sortir a actuar.

Si tú no te enamoras, l'èxit de Kevin Roldán, va desembocar en tot el contrari. Més que la tarima, el que es va trencar va ser l'idil·li entre l'equip i la grada, indestructible fins llavors. A la festa hi va anar gairebé tota la plantilla (Casillas va ser una de les excepcions, conscient de la imprudència que significava després de la golejada del Calderón) i les càmeres de televisió van poder consignar l'hora de la matinada en què marxava de la festa cada jugador. Khedira va ser l'últim a abaixar la persiana però no hi va haver imatges que cantés a l'escenari com Cristiano, òbviament, Keylor Navas o Marcelo.

La reacció que hauria tallat la greu crisi que es va obrir va durar molt poc. Fins que van aparèixer els rivals de més entitat en un camí que es va endurir. El Madrid va ensopegar amb el Vila-real i va començar una dramàtica costa avall que no es va frenar fins que va perdre la Lliga.

L'equip d'Ancelotti va cedir el liderat i la iniciativa al Barça amb una derrota a San Mamés i acte seguit la derrota en el clàssic del Camp Nou va elevar un desavantatge que es va mantenir intacte. El Madrid, irreprotxable en l'últim semestre, no va poder aguantar l'empenta dels blaugranes, que van guanyar 18 dels 22 partits de Lliga que van disputar des del gener. El Barça sí que va saber reaccionar a la polèmica derrota inaugural d'Anoeta. Leo Messi es va carregar l'equip a l'esquena, mentre el Madrid lamentava la sensible absència de Modric, que va reaparèixer en el clàssic i més tard va tornar a caure.

Els avisos de la Lliga es van repetir a la Champions. El desastre es va passejar per Chamartín, El Madrid, que havia vençut per 0-2 el Schalke en els vuitens de la Champions, va sucumbir en la tornada per 3-4. Va ser un resum dels mals blancs: es va lluir Cristiano amb un triplet, però l'equip va acabar penjat del travesser demanant l'hora. Un exmadridista, Huntelaar, li va posar la soga al coll a Ancelotti. Setmanes més tard, apareixeria un botxí més conegut.

El nostàlgic Arbeloa va tenir la rara habilitat de seguir avivant les brases perquè el fum no es dissipés del Bernabéu. «Mourinho pot tornar», va dir el defensa, que confessava sentir-se pressionat per «no ser 'casillista'». Més pressió era el fitxatge anticipat de Danilo per 30 milions pagats al Porto. La tercera aparició de l'Atlètic, a la Champions, va alegrar el mes.

També el maig va acabar bé, amb dues golejades a l'Espanyol (1-4) i al Getafe (7-3). Tan insubstancials com inútils, però. Amb el peix ja venut i el trofeu de Lliga passejant-se pels carrers de Barcelona. Amb els risibles festivals de Cristiano, que va celebrar un triplet a Cornellà quan el Barça es declarava campió al Calderón i un altre en l'última jornada que li van brindar el Pitxitxi. La seva particular cataplasma que no servia en absolut de consol per a la resta dels madridistes del món, mortificats pels desastres que s'havien produït davant el Juventus i el Barça, a la Champions i la Lliga.

Primer va ser l'enfonsament europeu. La 'undécima', la taula de salvació invocada per acabar bé la temporada, la va apartar del madridisme un xaval entremaliat de la casa a qui no se li va poder aplicar la 'clàusula de la por' per jugar a l'estranger. Álvaro Morata, fruit del planter repudiat, com tants altres, es va venjar del desafecte sentimental marcant a Torí i al Bernabéu l'endemà que el Barça hagués segellat el pas a la final de Berlín eliminant el Bayern Munic, de l'estimat Pep Guardiola.

Madrid va contemplar per la tele el passeig triomfal dels culers que es van apropiar de la Copa i la Lliga. Florentino Pérez, mentrestant, firmava la liquidació de Carlo Ancelotti malgrat l'oposició de la plantilla.

Si ja va ser dolorós veure el Barça amb el doblet espanyol, a la depressió blanca li quedava l’episodi final, definitiu, amb la conquista de la Champions. El madridisme va invocar Morata perquè reparés tots els mals infligits i executés els blaugranes en la final de Berlín. Morata va complir i va tornar a marcar. El davanter va igualar el gol prematur de Rakitic i va alimentar les esperances blanques que van diluir en dos contraatacs Luis Suárez i Neymar. Dos davanters que havia pretès el Madrid i que van acabar decantant-se pel Barça. Van preferir abraçar-se a Messi que a Cristiano.

No han parat d’abraçar-se per a tortura del Madrid. Però si hi ha algú que irrita els blancs és Gerard Piqué i el seu manifest antimadridisme. «Gràcies Kevin Roldán, amb tu va començar tot», va clamar el defensa en la festa del triplet davant un enardit Camp Nou.

Havia redactat un parlament de 30 segons, temia invertir una hora per l’emoció i les ganes de plorar i al final va durar nou minuts. Així de ràpid va ser l’adéu d’una carrera de 16 anys al Madrid. Iker Casillas va cedir al setge de les crítiques i les mostres de rebuig, mai reprimides des del club. El meta, als 34 anys, amb 19 títols conquistats, es va acomiadar en solitari. Tan fred i inhumà va ser l’acte que Florentino en va programar un altre l’endemà. «Ningú del Madrid li ha demanat que deixés el club. Iker ens deixa perquè aquest ha sigut el seu desig», va manifestar el president després d’assegurar que volia que acabés la seva carrera al Bernabéu.

Feia mesos que s’entreveia la marxa de Casillas. Igual de notori era que el Madrid volia David de Gea per substituir-lo. Tot i que el jove meta del Manchester United  havia triomfat a l’Atlètic abans d’aterrar a la Premier, precisament el seu passat matalasser i la seva joventut el convertien en l’objectiu preferit. Independentment del fet que hagués tornat Kiko Casilla, de qui s’havia pagat la clàusula a l’Espanyol.

El relleu Casillas-De Gea va ser un serial amb un desenllaç fatal, enterbolit al principi amb la intervenció de Sergio Ramos, que es va deixar estimar pel United per obtenir una millor renovació del Madrid. L’últim dia de mercat, el Madrid va perpetrar un sonat ridícul quan va pretendre entaular una negociació via fax amb el United amb una oferta a la baixa perquè De Gea acabava el seu contracte el 2016. Van Gaal va jugar fort, havia relegat el meta a la suplència, després d’haver marginat Valdés, i va especular que s’interessava per Keylor Navas. El Madrid va incloure el costa-riqueny en l’operació. Fins i tot va anar a l’aeroport de Barajas per viatjar a Manchester. Les hores van passar, les negociacions es van dilatar, i les agulles del rellotge van arribar a les dotze, mitjanit, sense que existís cap fax amb l’acord dels dos porters i els dos clubs per a l’intercanvi. Navas va ser ovacionat i corejat pel Bernabéu i De Gea va doblar la fitxa i els anys del seu contracte al Manchester, amb Europa contemplant bocabadada l’insòlit tancament del mercat.

L’estrena de la Lliga amb un empat davant l’acabat d’ascendir Sporting d’Abelardo, a Gijón, i un altre a casa contra el Màlaga en les sis primeres jornades van col·locar el Madrid per darrere del Barça des del primer dia. Un altre empat amb l’Atlètic li va impedir treure partit de les dues derrotes del Barça (amb el Celta i el Sevilla) en el mateix període de temps. La irregularitat blanca ha continuat a la Lliga, alhora que creixien les crítiques a Rafa Benítez, que no ha pogut treure’s de sobre la fama d’entrenador defensiu. Ni la presumpta falta de connexió amb la plantilla, que volia continuar amb Ancelotti.

Cristiano va anotar cinc gols a l’Espanyol, però el devessall d’encert del portuguès va ser flor d’un dia. Les lesions, entre elles les de James i Modric, més les recaigudes de Ramos i Bale, van erosionar l’equip i li van impedir agafar el ritme.

L’estrena de la Lliga amb un empat davant l’acabat d’ascendir Sporting d’Abelardo, a Gijón, i un altre a casa contra el Màlaga en les sis primeres jornades van col·locar el Madrid per darrere del Barça des del primer dia. Un altre empat amb l’Atlètic li va impedir treure partit de les dues derrotes del Barça (amb el Celta i el Sevilla) en el mateix període de temps. La irregularitat blanca ha continuat a la Lliga, alhora que creixien les crítiques a Rafa Benítez, que no ha pogut treure’s de sobre la fama d’entrenador defensiu. Ni la presumpta falta de connexió amb la plantilla, que volia continuar amb Ancelotti.

Cristiano va anotar cinc gols a l’Espanyol, però el devessall d’encert del portuguès va ser flor d’un dia. Les lesions, entre elles les de James i Modric, més les recaigudes de Ramos i Bale, van erosionar l’equip i li van impedir agafar el ritme.

Un altre mes horrorós del negre calendari blanc. El dia 3, després de patir una repassada futbolística contra el PSG, culmina amb un breu diàleg de Cristiano amb Laurent Blanc en què suposadament el felicita pel joc i li deixa anar que voldria jugar en  el seu equip. 24 hores després, Benzema queda retingut per la policia després de prestar declaració. Valbuena declara que es va sentir traït pel seu company i que el va induir a pagar. La parada de seleccions no ofereix un període de tranquil·litat perquè l’equip s’acomiada amb la pèrdua del liderat. El Sevilla remunta el marcador al Sánchez Pizjuán i el Barça torna a agafar avantatge a l’antesala del clàssic. El retrobament amb l’etern rival acaba amb un festival de futbol blaugrana. Malgrat que Benítez presenta l’alineació més desitjada per l’afició i Florentino Pérez, amb un 4-3-3 i sense Casemiro de migcentre, el Barça fa posar vermell el Madrid, al mateix nivell que el cèlebre 2-6 o el 0-3 que va firmar Ronaldinho. Luis Enrique va prescindir fins i tot de Messi, que va aparèixer amb 0-3 al marcador. El Bernabéu només va aplaudir Isco quan va ser expulsat per una puntada a Neymar. A la resta de jugadors els van xiular. També a Florentino, a qui es va demanar que dimitís en un flamejar de mocadors blancs.

L’última campanada de l’any, a falta d’un epíleg en els 25 dies vinents, és l’eliminació del Madrid a la Copa del Rei per haver alineat de manera indeguda Txerixev, que estava sancionat des de la temporada passada. Un error groller, impropi d’una entitat com el Madrid. L’excusa que el club no tenia constància d’aquest càstig i que no havia sigut notificat al jove futbolista rus va ser desmuntada en la contundent sentència del Comitè de Competició.

Notícies relacionades

El diari 'The Sun' assegura que Cristiano manté una "relació gai" amb el seu amic marroquí

El Madrid es fa un tip de gols per oblidar la depressió

Txerixev, suplent habitual (solament havia jugat quatre estonetes a la Lliga i a la Champions), va ser titular el dia menys indicat: en l’única competició en què ho tenia prohibit per arrossegar un partit de càstig per acumulació des de la temporada anterior. Cadis va viure una festa durant el partit i va celebrar per avançat la seva classificació al transcendir el clamorós error del Madrid. Un altre més en el negre 2015.