Un altre cop a la guerra

Una altra vegada a la guerra. Les noies de l'handbol espanyol inicien avui una altra batalla buscant medalles al Mundial de Dinamarca (del 5 al 20 de desembre), en què a més miraran d'assegurar-se una plaça per als Jocs Olímpics de Rio 2016. Un objectiu, no obstant, que és fins i tot més difícil que el primer, ja que per estalviar-se el preolímpic han de guanyar l'or o, almenys, estar en la final contra Noruega o Brasil, dos dels països que ja tenen plaça segura.

Les guerreres de Jorge Dueñas estan una altra vegada en campanya, cridades a files. Dotze de les 16 seleccionades procedeixen de clubs estrangers. El retrobament sempre és un bon pretext per intentar alguna cosa gran. El podi ja se'ls ha fet familiar a aquest grup de lluitadores irredemptes. Algunes d'elles, com ara Marta Mangué (rècord d'internacionalitats, amb 271), Macarena Aguilar (més de 200) i Eli Pinedo (titular des del 2008), tornaran a formar part de la columna vertebral de la selecció, que comença amb la fenomenal portera Silvia Navarro.

Espanya s'ha acostumat a viure al podi. Va ser bronze olímpic a Londres 2012 i bronze mundialista el 2011, i plata als Europeus del 2008 i 2014. En aquest últim va perdre la final amb Noruega, també campiona olímpica i una de les seleccions que estan al seu grup en aquest Mundial. Rússia i Romania han de ser els altres dos equips (Kazakhstan, contra la qual Espanya debuta avui, a les 18.15 h, i Puerto Rico són més febles) que accedeixin a vuitens de final, un encreuament que serà un calvari i que és on verdaderament començarà el Mundial.

«Ni tan sols guanyant els cinc primers partits de grup tindríem un encreuament senzill, perquè tant el Brasil com Corea del Sud com França o Alemanya són rivals complicadíssims. L'encreuament de vuitens serà molt difícil i per això hi hem d'arribar en les millors condicions, perquè aquell dia qualsevol mínim error et deixa fora de la competició», assegura Jorge Dueñas, que com a bon líder de les guerreres també s'arroga característiques de gran lluitador. «Anirem a totes i, en tot cas, que després ens posin al nostre lloc. Sabem que és difícil i complicat, però l'equip està carregat d'il·lusió. És un equip que sempre garanteix lluita, entrega i treball. És batallador i guerrer. A més a més, té un entrenador que és de Bilbao, i els de Bilbao no ens arronsem», afirma el seleccionador. Un tècnic guerrer per a un grup de guerreres. «Ens deixarem la pell a la pista, com diu el nostre sobrenom. El nostre objectiu és Rio i volem aconseguir medalla després de la plata de l'any passat», afegeix Mangué, un dels pilars d'un equip que manté el mateix esquema, basat en una defensa fèrria, el contraatac i un atac estàtic amb continus canvis i permutes per descol·locar equips habitualment més forts físicament. El llançament exterior segueix sent l'assignatura pendent de la selecció.

Ser dona a Espanya

Notícies relacionades

“Abans que escalador vaig ser nedador professional”

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Les noies de Dueñas tenen un bon nombre d'al·licients; entre ells, reivindicar el seu creixent paper en l'esport espanyol. «A Espanya, una dona ha de fer el doble de coses, aconseguir el doble de títols o de medalles perquè li facin una miqueta de cas», assevera Eli Pinedo, l'extrem d'Amurrio (Àlaba) que al seu dia va jugar a l'Odense, a Dinamarca, país al qual ara torna amb la selecció. «Cadascuna en les nostres vides som guerreres, som lluitadores amb tot. A més a més som dones i, per ser dona, en la societat en què vivim, et fas així. Som guerreres dins i fora de la pista», afegeix Pinedo.

Macarena Aguilar, la veterana central que busca recuperar la seva millor forma, tampoc estalviarà esforços: «L'or és la medalla que ens falta i serà l'objectiu aquí. Però si tens un partit dolent a vuitens te'n tornes cap a casa, com ens va passar fa dos anys a Sèrbia».