Batecs per Jarque

Al cap de tots els periquitos, i del món del futbol en general, sempre hi quedarà aquella maleïda tarda del 8 d’agost del 2009, quan Dani Jarque, acabat de nomenar capità de l’Espanyol, era a la concentració de l’equip a Coverciano (Itàlia). El seu cor es va aturar mentre parlava per telèfon amb Jessica, la seva parella embarassada de set mesos.

S’han complert més de sis anys d’aquella desgràcia. Dos estius abans, el 2007, es va produir també l’adéu del sevillista Antonio Puerta. Les dues tragèdies van servir per conscienciar el futbol professional de la necessitat de prevenir els problemes cardiovasculars. Però queda molt camí per recórrer, sobretot als camps més humils. El projecte 'Batecs per Jarque', presentat ahir a Barcelona, apunta en aquesta direcció.

«Volem conscienciar la gent que la mort sobtada es pot prevenir amb hàbits saludables i es pot combatre amb bons equipaments. Si hi ha extintors per tot arreu, també hi hauria d’haver desfibril·ladors a l’abast de la gent. Els extintors apaguen focs, però els desfibril·ladors salven vides», va explicar el cardiòleg Josep Brugada, a qui acompanyava Màgic Díaz, que és el portaveu inseparable de la família Jarque. «Si tothom sap fer servir una tauleta, també hauríem de saber actuar amb naturalitat davant un desfibril·lador», va comentar l’agent. Al seu costat, hi havia els dos jugadors ambaixadors de la iniciativa: Marc Bartra i Víctor Álvarez. El central blaugrana va donar un desfibril·lador al camp del seu poble natal (Sant Jaume dels Domenys, Tarragona). «Va ser un gest senzill, però molt important. Poder salvar una vida és de les coses més grans que hi pot haver». 

Primera causa de mort

Notícies relacionades

«El bar del poble es va omplir de representants de clubs que em venien a fitxar»

Arriba un Tour de Flandes de somni amb Pogacar com a gran favorit

Més a prop encara ha viscut el problema el carriler periquito, operat d’una cardiopatia el maig del 2013 pel doctor Brugada. «A mi m’ho van detectar a temps i vaig poder continuar jugant, però això ha de seguir creixent i evolucionant, sobretot als camps humils», va assegurar Víctor Álvarez, un «exemple clar de la importància de la prevenció. Ara corre a tota pastilla», va reflexionar el cardiòleg.

El projecte pretén cardioprotegir en el termini de 10 anys els 1.000 camps de futbol de Catalunya, on més de 70.000 nens practiquen el seu esport favorit. A Catalunya moren 3.500 persones a l’any per aquesta anomalia, primera causa de mort al món.