Espanya il·lusiona amb més bronca a Piqué

La nit d'Alacant va començar amb xiulets per a Gerard Piqué i va acabar amb crits d'«Iker, Iker» després d'una gran aturada del meta del Porto en el temps afegit. Va ser l'única intervenció destacable en un amistós que va confirmar dues realitats evidents: que la moda de xiular a Piqué afluixa però no cessa i que Espanya va pel bon camí per aspirar al màxim a l'Eurocopa. La invicta Anglaterra va ser una joguina per a la Roja (2-0).

Queden set mesos per a l'inici del torneig continental a França i la campiona ha tornat. El desastre del Brasil comença a esvair-se. L'equip de Del Bosque va fracassar en els amistosos posteriors al Mundial davant seleccions potents com França, Alemanya i Holanda. Hi havia en l'ambient la sensació que s'estava perdent l'essència, però les coses s'han encarrilat. Amb la mateixa idea de futbol, basada en el toc i el talent, Espanya va liquidar Anglaterra i mira a l'amistós de la pròxima setmana a Bèlgica, número u del rànquing FIFA, amb calma.

PALMES ANGLESES

S'esperava amb expectació el quart episodi de la moda en què s'ha convertit cada partit de Piqué amb la selecció des de la seva al·lusió a Kevin Roldán en la celebració del triplet. Des de diversos sectors s'havia venut que la reacció seria més generosa amb el blaugrana, fins i tot que s'acabarien els xiulets i guanyarien els aplaudiments. Però el central va viure la clàssica simfonia de sempre, la mateixa esbroncada de Lleó (12 de juny), Oviedo (5 de setembre) i Logronyo (9 d'octubre), sobretot a l'inici del partit. Va tocar la primera pilota als 3 segons i la següent, als 35. Els xiulets van retrunyir al Rico Pérez.

El defensa blaugrana no es va immutar i va completar un altre gran partit. Va protagonitzar la primera ocasió d'Espanya (m. 16) amb un xut que va acabar en córner i els seus encerts van entendrir part del públic, que fins i tot va corejar breument el seu nom en la segona part. També ho van fer els anglesos, que es van prendre com una broma els xiulets i van contrarestar la jugada amb palmes en una situació bastant còmica.

Més de 6.000 anglesos es van moure ahir pels carrers d'Alacant, la meitat sense entrada. Alguns van venir directes de la platja de Benidorm; altres van volar des del Regne Unit en 55 vols. Una bogeria que va deixar 2,6 milions d'euros a la capital de la Costa Blanca, la gran beneficiada de la marxa enrere de la federació, que va canviar el Bernabéu pel Rico Pérez per evitar dues xiulades a Piqué en vuit dies. La segona, la que viurà en el clàssic la setmana que ve, serà molt diferent per al central, més «catxondo» que mai en aquest escenari.

DOS MONS

Tan clàssica va ser la simfonia que va envoltar el partit de Piqué com el joc d'Espanya, molt superior tècnicament a Anglaterra. Els pross intenten recuperar el terreny perdut i viuen moments d'esperança després d'una fase de classificació perfecta amb un ple de 10 victòries. Però no hi ha color. Són dos mons. Espanya toca, acaricia la pilota, mostra talent. Anglaterra és més vertical, però no combina gens.

Del Bosque va optar per un centre del camp en forma de rombe, amb un extraordinari Busquets de pivot, Thiago d'interior dret, Iniesta per l'esquerra i Cesc de mitjapunta amb llibertat. Van brillar tots, encara que Thiago va sentir molèsties i només va durar 26 minuts. Fàbregas va estar molt actiu i clarivident, mentre Iniesta va tornar a tenir una actuació gairebé perfecta tot i que només va jugar 45 minuts. Bo per al Barça.

En la primera part el marcador no es va moure, però Espanya va deixar bones sensacions, amb ocasions de Busquets, Alcácer i Diego Costa, que es va tornar a quedar sense marcar (suma un gol en 10 partits amb la Roja). L'experiment amb Alcácer de parella no va acabar de funcionar. Amb Nolito al camp tot va anar molt millor.

Notícies relacionades

Indignació al Barça: valora presentar una protesta a la UEFA per l'arbitratge davant l'Atlètic

Aliança entre la Generalitat i LaLiga contra els discursos d'odi i l'assetjament escolar

Poc va oferir l'equip de Hodgson, el veterà tècnic de 68 anys que va incloure en la seva llista set jugadors menors de 23 anys. Rooney va jugar tot just un quart d'hora i el pitxitxi Vardy no va aparèixer. El diable Sterling tampoc va tenir el dia. No ho tindrà fàcil Anglaterra per ampliar el seu palmarès. Només té un Mundial, el de 1966, conquistat amb polèmica contra Alemanya. En l'Eurocopa, ni tan sols ha jugat cap final.

Com és habitual en la Roja, va costar traduir el domini en gols, però la paciència, la virtut que sempre ha distingit un estil que va enarborar com ningú el Barça, va acabar donant el seu fruit. L'alacantí Mario va regalar a la trentena de familiars que el seguien a la grada un golàs acrobàtic estel·lar (m. 72) i Cazorla va tancar el triomf amb un xut ajustat (m. 83). Llavors, els xiulets a Piqué ja s'havien calmat una mica, encara que molts aficionats no van parar fins a l'últim segon, com ha passat en els últims amistosos. Passarà el mateix d'aquí una setmana al Bernabéu, on l'espera la seva simfonia favorita.