Victòria garrepa

Si és gairebé normal que Bravo mantingui la porteria a zero (va guanyar el trofeu Zamora i l'any passat va encaixar els primers gols en la novena jornada) no ho és que el trident tingui tants problemes per marcar. Encara que ahir es completés per primera vegada a l'incorporar-se Neymar. I encara menys que Thomas Vermaelen, el criticat Vermaelen, salvi els mobles perquè el Barça sumés la segona victòria. Si Mascherano té curiositat per saber com se sent Messi, el defensa belga va experimentar abans aquesta sensació de ser decisiu i salvar l'equip.

El llarg camí que queda de campionat restarà valor a la diana de Vermaelen -en qualsevol cas, tan admirable com la de Suárez a San Mamés- , que va brindar una victòria garrepa al Barça. Per mínima. Com la inicial. Dos gols, sis punts. L'eficàcia guia l'equip, que ahir es va merèixer emportar-se una alegria molt abans que l'hi brindés el central, que primer va netejar la seva àrea i després va escombrar la del Màlaga amb un cacau amb l'esquerra que va expulsar les tenebres que s'abatien sobre la nova gespa plantada. El Barça no va poder guanyar (0-0 i 0-1 al Camp Nou) ni marcar-li al quadro malagueny en la Lliga anterior.

Va haver d'arribar abans aquesta victòria, que brinda 15 dies de placidesa fins que es reprengui la Lliga, al Calderón, davant l'Atlètic. El triomf va caure com fruita madura. Perquè tant hi va insistir el Barça que a Kameni se li va afluixar la mà en un centre d'Alba deixant la pilota morta a la frontal. En un dels escassos atacs per la banda, quan ja tots buscaven Messi, va aparèixer del no-res Vermaelen. A més d'evitar un disgust, va estalviar una setmaneta de discussions sobre els àrbitres.

Els culers van veure tres penals que no van ser assenyalats. En altres temps de carestia, el Camp Nou hauria sigut un volcà. Un de Kameni a Suárez, una mà de Torres i una entrada d'Angeleri a Suárez haurien pogut ser altres opcions que sumés el Barça a l'àmplia llista d'oportunitats de gol; moltes, però tan poc clares que gairebé no van exigir al meta fins al segon temps.

'BECKENBAUER' BRAVO / Tot i que el camp feia baixada cap a la porteria del Màlaga, Bravo va tenir un parell d'ensurts, en una rematada forçada de Cop i un xut llunyà de Juankar que va agafar el xilè fora de l'àrea, en la seva funció de lliure. Bravo és el tercer defensa o el quart, segons on sigui Busquets, que exerceix de frontissa amb els centrals: els ajuda a treure la pilota o a protegir-los perquè Sergi Roberto i Alba sempre estan més avançats. En aquell moment, el meta evocava Beckenbauer.

Els laterals, avançats i oberts, van eixamplar el camp perquè el Barça gestionés el seu joc per la zona interior, cap on convergeixen Messi, Suárez i Neymar, amb el problema, ahir evident, que llavors el terreny es tornava a reduir. El Barça va facilitar el replegament del Màlaga, amb vuit futbolistes a l'àrea; massa perquè poguessin rematar els davanters, que tampoc van rebre l'ajuda de la segona línia amb Rakitic i Iniesta.

Notícies relacionades

El Reial Madrid supera els 200 milions en fitxatges de classe mitjana i encara li falta un galàctic al migcamp

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

PARETS IMPOSSIBLES / Els interiors van participar tangencialment en la construcció -bastant més Iniesta que Rakitic, que a vegades no sabia on ficar-se entre tanta multitud-, obviats per la connexió directa Busquets-Messi: el migcentre recuperava, el davanter passava i rematava. Les passades convexes a les quals s'ha aficionat a fer el van allunyar de l'àrea; quan arribava, els seus col·legues el van buscar per a una paret gairebé impossible. Fins i tot per a ells.

L'atac del Barça va ser un vull però no puc, atrevit i constant, que va accentuar la seva tendència a buscar el messies; la confiança i la dependència d'ell es tantam, que sempre hi ha una última miradeta buscant-lo a costa de perdre unes dècimes precioses. Aquesta atracció no deixa d'estar justificada. És el més fiable, el més constant: tres xuts de l'astre van tacar el xandall de Kameni, que ja no es va aixecar -ni ell ni el Màlaga- quan el va afusellar Vermaelen.